L'ús de combustibles renovables ofereix grans avantatges per a la indústria espacial i, per tant, per a la sostenibilitat dels viatges espacials del present i del futur, com ara la reducció d'emissions i l'augment de l'eficiència. Dues empreses espanyoles, Repsol i PLD Space, treballen juntes en el desenvolupament de nous combustibles per conquistar l'Univers.
L'ús de combustibles renovables ofereix grans avantatges per a la indústria espacial i, per tant, per a la sostenibilitat dels viatges espacials del present i del futur, com ara la reducció d'emissions i l'augment de l'eficiència. Dues empreses espanyoles, Repsol i PLD Space, treballen juntes en el desenvolupament de nous combustibles per conquistar l'Univers.
Contingut ofert per:
És difícil parlar de combustibles renovables aplicats a la carrera espacial sense que al·ludim a tota aquesta imatgeria que ens proporciona Hollywood. En cintes com ‘Solaris’ (tant en la versió d’Andrei Tarkovsky del 1972 com en la de Steven Soderbergh del 2002), ‘Sunshine’ que va dirigir Danny Boyle el 2007 o ‘Interstellar’, sota la supervisió de Christopher Nolan, l'energia ha estat una màxima a l'hora d'afrontar necessitats a bord d'una nau espacial. Tot i això, no cal anar-se'n als estudis d'Universal, Fox o Warner. A continuació, us expliquem com la NASA, l'Agència Espacial Europea i algunes de les empreses espanyoles més capdavanteres estan investigant per aconseguir tota l'energia que necessiten i que, a més, sigui sostenible.
La NASA col·labora amb socis del sector públic i privat per desenvolupar fonts d'energia noves. Encara més, l'ús de biocombustibles per part de la institució es remunta als primers dies de la carrera espacial. A la dècada del 1960, la NASA va començar a utilitzar una barreja composta pel 75% d'etanol anhidre, d'origen natural, i un 25% de benzina per propulsar els vehicles. Conegut com a "combustible per a coets", aquest carburant es va utilitzar per propulsar els vehicles de l'agència durant el programa Apol·lo. Tot i això, els últims anys, la NASA ha treballat en la producció de combustibles més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.
En aquest sentit, un dels programes més interessants de l'agència és el destinat al desenvolupament de biocombustible a partir d'algues: plantes aquàtiques que es poden utilitzar per produir oli, que posteriorment es processa per obtenir el carburant. La NASA col·labora amb el Laboratori Nacional d'Energies Renovables (NREL) del Departament d'Energia dels Estats Units perquè aquesta tecnologia algun dia pugui alimentar els avions o coets de l'agència.
Tot i això, l'actor principal en el camp dels combustibles renovables és, en aquest moment, l'Agència Espacial Europea (ESA), que tampoc és immune a la crida del mar i els seus productes i col·labora amb diversos socis per investigar i fabricar biocombustibles amb aplicacions en la mobilitat aeroespacial. Un és el Centre Aeroespacial Alemany (DLR), que està desenvolupant combustible a partir de l'oli de la microalga ‘Chlorella vulgaris’ que es podrà utilitzar en l'alimentació de satèl·lits i vehicles exploradors.
Un altre exemple més proper el trobem en la il·licitana PLD Space, líder mundial en microllançaments, que acaba de signar un acord de col·laboració pioner amb Repsol per promoure l'ús de combustibles renovables en els vehicles espacials. L'acord inclou un estudi de viabilitat per produir nous combustibles renovables a partir de primeres matèries sostenibles amb potencial per substituir els actuals.
Per a Raúl Verdú, CBDO i cofundador de PLD Space: “Vam ser la primera empresa a Europa que va apostar públicament per la recuperació dels vehicles de llançament com a prova del seu compromís amb el medi ambient. Volem continuar investigant totes les alternatives que ens permetin reduir la nostra petjada de carboni, també en propulsió”. Javier Aríztegui, gerent de Disseny de Productes de Repsol Technology Lab, afegeix que “aquest projecte és una gran oportunitat i un repte i ens sentim preparats per afrontar-lo amb èxit”.
PLD Space està desenvolupant dos microllançadors reutilitzables, el suborbital MIURA 1 i l'orbital MIURA 5, destinats a missions comercials o de recerca.
Els combustibles sintètics són una altra de les grans apostes per a la descarbonització del transport. Per produir-los s'utilitza hidrogen renovable obtingut de molècules d'aigua mitjançant un procés d'electròlisi i CO2 retirat de l'atmosfera.
Tots aquests combustibles renovables es poden utilitzar en els vehicles actuals sense necessitat de realitzar cap modificació als motors ni a les infraestructures de distribució i proveïment existents i seran especialment útils en sectors com l'aviació, el transport marítim i el transport pesat per carretera, que no tenen en l'electrificació una alternativa viable.
La novetat és traslladar aquesta fórmula a la cursa aeroespacial. ¿Ens queda gaire per arribar a l’espai de manera sostenible?