Més enllà del terreny de joc.
Més enllà del terreny de joc

La revolució de l'altre futbol: 
adeu a la barra lliure dels intermediaris pel bé del planter

Scroll down.
  • Text: Alberto Gómez
  • 26 gener 2023

La RFEF ha celebrat un congrés per informar clubs i agents de la nova política de FIFA en qüestions de traspàs de jugadors.

Han passat tres dècades des que la FIFA va començar a regular l’activitat econòmica que es generava amb el traspàs d’un futbolista. El màxim organisme del futbol es va adonar de la quantitat de diners que movia i el 1992 va establir una primera normativa per la qual es demanava cert rigor per a cada operació. Des d'aquesta primera iniciativa per garantir la bona pràctica en cada fitxatge s'han donat voltes fins que s'ha arribat a la revolucionària situació actual per la qual FIFA ha creat un sistema que garanteix transparència, bona governança i el compliment dels Drets de Formació i Mecanismes de Solidaritat en cada traspàs, la clau de tot aquest projecte.

Què són els Drets de Formació i Mecanismes de Solidaritat? És el protocol establert per la FIFA, fa més de 40 anys, pel qual un club que forma un futbolista al seu planter (a partir de 12 anys) té dret a percebre una compensació econòmica si aquest futbolista genera un benefici econòmic a un altre club que l’ha traspassat. Un exemple a Espanya és el del canari Pedro Rodríguez, que cada cop que un club ha pagat per ell han arribat diners al Raqui San Isidro. A Espanya es compleix aquesta norma a través de la RFEF, però la FIFA ha detectat que arreu del món desapareixen milions d'euros que havien de regar el futbol base.


Amb aquesta filosofia, la FIFA treballa des del 2018 a tots els nivells -jugadors, clubs, federacions, confederacions, agents...- i el 16 de desembre passat, a Doha, va oficialitzar la nova obligació de les federacions nacionals per regular l'àmbit que afecta els intermediaris, les comissions i, en definitiva, el mercat de fitxatges. Per això, ha comptat amb el vistiplau de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa i la Política d'Esports de la Unió Europea.

Els cinc punts bàsics de les noves regles

Aquestes són les característiques principals de la nova normativa:

  • La reintroducció d'un sistema de llicències obligatori (el 2014 es va suprimir).
  • La creació de la TF Cambra d'Agents per a la resolució de disputes internacionals (que a Espanya portarà la RFEF si hi ha disputes nacionals).
  • Prohibició de la multirepresentació. Una pràctica que afecta el conflicte d'interessos per la qual un agent podia estar negociant al costat del club d'origen, al costat del jugador i també al costat del club de destinació.
  • Límits a les comissions dels intermediaris.


Les comissions, un punt de fricció

Aquest darrer punt, el límit a les comissions dels intermediaris estableix, grosso modo, en general que serà d'un 3% si el traspàs és superior a 200.000 dòlars i un 5% si és menor a aquesta xifra. És el punt on els intermediaris estan més disconformes.

A més, per garantir que tots els mecanisme es compleixin, la FIFA ha creat un banc –amb seu a França– pel qual es regularà cada traspàs i comprovarà que tot es realitza en ordre i de manera transparent. Aquesta entitat s’ha anomenat Cambra de Compensació i un dels artífexs que sigui una realitat és l'espanyol Emilio García Silvero, el director legal i de compliment de la FIFA. Aquesta Cambra de Compensació serà l'encarregada de transferir les quantitats i garantir que els diners arribin a tots els protagonistes de cada operació, incloent-hi clubs formatius que no hi són de manera presencial.

De la idea del 1992 a la liberalització del 2014… fins a l'arribada d'Infantino

Per arribar a aquest punt, la història del futbol ha vist com entre aquest primer pas fet el 1992 i l'actual hi ha hagut anades i vingudes. Ja aquella primera presa de contacte va xocar amb els agents que reclamaven 'llibertat de professió' en exigir-los un cert control com el de posseir un carnet FIFA per a operacions internacionals, que acreditessin el coneixement de la normativa o disposessin d’un aval bancari… Aquesta primera sentència ordenada i objectiva va patir modificacions com la del 2000, quan s'estableix un complex examen per accedir a la professió d'agent, amb aspectes tècnics i un temari jurídic important, l'obligatorietat de tenir un acord escrit amb el jugador o el compliment d'un codi de conducta.

El 2007 s'estableix la prohibició de la multirepresentació, es va recomanar limitar les comissions a un 3% del salari del jugador i l'obligació de fer un nou examen després de 5 anys exercint. Van seguir més modificacions el 2008, però el 2014, veient la FIFA que els agents continuaven la seva expansió i control en l'àmbit futbolístic, l'entitat presidida aleshores per Joseph Blatter va traspassar la seva competència i gestió a cada federació nacional, cosa que va servir per generar cert descontrol i disparitat de criteris perquè cada federació va establir les seves normes.

Així, fins que el 2018, amb l'arribada de Gianni Infantino a la presidència, torna a sorgir la necessitat de regular l'activitat dels agents i els intermediaris.

Motius perquè la FIFA agafi el control

Els motius que van portar l'actual directiva de la FIFA a voler agafar el control d'aquesta activitat han estat els següents:

  • Inflació de preus en les transferències.
  • Pluralitat de normes en els traspassos.
  • Inclompliments contractuals que són difícils de reclamar i executar.
  • Protecció de l’estabilitat contractual.
  • Motivar el desenvolupament dels jugadors joves.
  • Prevenir abusos i assegurar la qualitat dels serveis.
  • Evitar conflictes d'interessos i protegir jugadors menors.

Amb tot això, la FIFA -recolzada per federacions nacionals com la RFEF- pretén protegir la filosofia que el capital generat pel futbol protegeixi la solidaritat entre clubs i protagonistes i que la base es vegi recompensada per l'elit perquè tota la xarxa d'aquest esport estigui interconnectada i la cúspide de la piràmide contribueixi a alimentar la base.