El xiulet de La Gomera, un llenguatge únic al món
Heretat dels antics habitants de l’illa, el llenguatge xiulat de La Gomera és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
El xiulet de La Gomera, un llenguatge únic al món
Heretat dels antics habitants de l’illa, el llenguatge xiulat de La Gomera és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Contingut ofert per:
Les ales a La Gomera són xiulets, així que els seus habitants, amb elles, volen com els ocells superant l'alçada de les muntanyes, baixen pels vertiginosos congostos per arribar fins al mar blau, a través de boscos mil·lenaris de laurisilva i valls esquitxades per gegantines roques, pintades de frescor per la boira de l'alisi.
El llenguatge xiulat de La Gomera és únic al món, i no només per la seva estructura fonètica, que s'ha mantingut des de l'època prehispànica, sinó perquè el seu ús és habitual i continu pels pobladors de l'illa colombina més de cinc segles després. «A casa l'utilitzo amb la meva germana, que també xiula», explica la jove xiuladora de 16 anys, Zaida Correa, «en una festa per dir alguna cosa al meu grup d'amics, quan són a l'altra banda de la plaça, i també si vaig d'excursió, és clar, perquè, com veus —somriu i assenyala les muntanyes que envolten l'ermita de Sant Joan, al municipi de Vallehermoso—, a la natura arriba més lluny, així que és molt més útil». De fet, el ‘Silbo’ pot recórrer distàncies de 3.000 o 4.000 metres.
Plenament desenvolupat i practicat per una comunitat nombrosa, és l'únic llenguatge xiulat del món amb aquestes característiques
El que es diu xiulant queda guardat a la nostra memòria emocional, la més valuosa, i mai no s'oblida. Per això, sense arribar a comprendre'l, el cervell vol fer-ho. Per això en assistir a una conversa en viu i en directe entre dues persones que es comuniquen amb aquest llenguatge xiulat, declarat per la UNESCO el 2009 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, el so sacseja els sentits, que ja sempre el recorden. I és que el fet que existeixi és la prova de quants recursos té l'ésser humà per crear no només una cosa nova, sinó completament única i diferent.
«És un sistema de comunicació a llarga distància, com el WhatsApp d'avui dia —aclareix el mestre xiulador Diego Chinea—, però sense tecnologia, així que no l'afecta la cobertura, o el fet que no n’hi hagi, per molt alt o allunyat que estigui qui dona el missatge». Amb 19 anys forma part de la Càtedra del Silbo Gomero, creada el 2018 en col·laboració amb la Universitat de La Laguna (Tenerife), com a part de l'estructura de protecció i foment d'aquest llenguatge. El camí va començar abans, però el 1999 s'enforteix per llei al Parlament de les Canàries l'ensenyament del xiulet de La Gomera a tots els centres educatius de l'illa. També rep un gran impuls el 2009 amb el reconeixement com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. «A l'origen, abans del segle XV, amb els aborígens, hi havia xiuladors guaites, als punts més alts de l'illa per si atacaven pirates, però també per transmetre missatges de morts, malalties, incendis o qualsevol notícia que afectés els altres. Tota la població xiulava per comprendre i comunicar-se». Així recorria tota l'illa el peculiar so del xiulet: de la muntanya a la costa, fins que un altre home o dona recollia el testimoni i continuava la transmissió utilitzant l'aire, la gola, la llengua i els dits com a instruments. «Més enllà de l'emoció del que es deia, el més important era transmetre el missatge perquè estava en joc la vida de tothom». De fet, és un dels costums més arrelats a l'illa, una manera de comunicar-se que, atesa la seva utilitat a causa de l'accidentada orografia insular, van mantenir els castellans després de l'ocupació de La Gomera a partir del 1402.
De paraula parlada a llenguatge xiulat
Actualment, més de 20.000 persones a La Gomera coneixen i utilitzen el llenguatge xiulat i, a més, es pot aprendre a qualsevol edat gràcies a l'Aula Insular del Silbo Gomero. De fet, durant la demostració del xiulet que realitza Judian Hernández, mestra xiuladora de l'Aula del Silbo, a San Sebastián de La Gomera, una veïna treu el cap afectuosa a la finestra per «escoltar l'ocellet, perquè ho fa molt bé», celebra. I es queda mentre Miguel García Herrera, de 10 anys, recull el testimoni de la seva professora de xiulet. Tots dos estableixen un diàleg en què finalment també intervé el seu germà Ángel García Herrera, de 7 anys. La reverberació del so rebota als edificis del voltant mentre ells dialoguen sobre anar a la platja aquella tarda. De vegades han de repetir els sons, o fer-se preguntes, «perquè el nostre llenguatge no té totes les vocals i consonants, així que el xiulet s'ha d'assegurar que s’ha sentit bé. Per això —aclareix Judian—, a les converses xiulades és molt important el context, ja que una paraula xiulada pot tenir fins a 30 significats diferents en llenguatge parlat».
Got Talent i el Festival de Cannes es rendeixen davant el xiulet de La Gomera
Això mateix va passar en directe al programa Got Talent 2019, de la cadena de televisió nacional Telecinco, fins on va anar el petit Miguel per mostrar com n'és d'extraordinari el llenguatge del xiulet. «Vaig xiular al meu company Irun Castilla, però al principi no m'entenia, per això vam estar xiulant-nos una estona, per aclarir-nos», recorda. Del seu pas pel plató i les càmeres s'emporta «els nervis, i que hi havia la meva família, això em va ajudar molt».
Aquest programa de televisió no ha estat l'únic a posar encara més en valor el llenguatge xiulat de La Gomera. «L'última dècada s'han rodat moltes pel·lícules a l'illa que han vingut expressament a incloure el xiulet als guions», destaca Kiko Correa, coordinador del projecte regional Ensenyament del Silbo Gomero. D'entre tots els films i documentals nacionals i estrangers destaca el llargmetratge francoromanès ‘La Gomera’ (‘The Whistlers’, en el seu títol original), dirigida per Corneliu Porumboiu, que es va estrenar i va fer posar dret el públic del Festival de Cannes . El també mestre xiulador Kiko Correa es va encarregar d'ensenyar el xiulet als actors i actrius, «que xiulaven en romanès», apunta. Durant dues setmanes, set hores al dia, amb classes intensives, i abans del rodatge mitjançant converses xiulades per Internet, a través de vídeo trucades de Skype i, fins i tot, pel mòbil. «S'aprèn ràpid si hi dediques tantes hores perquè per xiular, una vegada saps com posar els dits a la boca i la llengua, només s'ha de practicar».
Xiular en qualsevol idioma
Es tracta d'un sistema de comunicació a llarga distància i la seva funció és traslladar els fonemes de la parla als fonemes del xiulet. Es pot xiular en qualsevol idioma, ja que la seva estructura fonològica de vocals i consonants és molt simple. Això permet passar a so qualsevol paraula parlada al planeta.
Actualment, el llenguatge xiulat està integrat a l'educació obligatòria a través del pla d'estudis dels centres educatius de La Gomera de Primària i Secundària, concretament a l'assignatura de Llengua Castellana i Literatura de la Comunitat Autònoma de les Canàries. D'aquesta manera reben les seves ales les properes generacions, per conservar aquest peculiar llenguatge que forma part de la cultura de La Gomera i continuar sorprenent els que visiten l'illa.
Aquest contingut patrocinat per Turisme de les Illes Canàries està cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.
Descobreix més curiositats sobre les Illes Canàries aquí.
En col·laboració amb:
