“Vull estar als propers Jocs Olímpics”
Té 15 anys i un currículum esportiu que fa vertigen i augura una carrera prometedora. Treballa l'aspecte mental tant com el físic i està cridada a ser una figura mundial
“Un dia em van portar a una competició en què vaig quedar en una mala posició i els vaig dir que no volia competir més. Al cap d'un temps vaig sentir que només entrenant no n'hi havia prou, necessitava una motivació i vaig provar de competir una altra vegada. Aquesta vegada va ser diferent, ho vaig fer molt bé i em va motivar a entrenar més i més dur fins a arribar avui”. Geila Macià Martín (Sant Martí de Tous, Barcelona, 2008) és la número u del rànquing de l'IFSC-Europe Climbing European Youth Cup a boulder i dificultat. A nivell mundial, a la IFSC Youth World Championships de l’estiu passat a Seül va acabar segona en boulder i tercera en combinada. És l'escaladora amb més projecció d'Espanya i una destacada atleta a nivell mundial.
“Jo vaig començar a escalar per la meva família, la meva mare (Berta Martín) era escaladora professional i competia, jo anava a la majoria dels seus entrenaments, així que per no avorrir-me em movia pel plafó i anava complint objectius petits que ella i el meu pare em proposaven. Tot i així, l'escalada no m'apassionava gaire…”, comenta sobre els seus inicis Geila. Aquests dubtes inicials sorprenen atenent els seus resultats actuals, però demostra que ha estat també part del seu camí i aprenentatge per arribar a valorar com ara fa aquesta disciplina.
Els èxits de Geila el 2023 en competicions internacionals són prometedors
Actualment, l'escalada per a aquesta jove barcelonina “és més que un esport. És el que faig més en el meu dia a dia i el que més feliç em fa. És el lloc on puc ser jo i desconnectar de tot, on dono el meu 100% cada dia encara que no pugui més. Soc una noia que es mou per objectius i en l'escalada me'n puc posar molts i gaudeixo tant el camí com l'arribada a la meta, encara que de vegades hi hagi moments durs dels quals aprenc i em preparen per a la vida real”.
Els valors intrínsecs d'aquest esport són els que han modelat la seva manera d'entendre la vida. S’entrena unes 3 o 4 hores diàries -els caps de setmana alguna més-, i el seu objectiu actualment té forma de cèrcols olímpics. “Estar als següents Jocs, els de Los Angeles 2028”, quan s’acosti a la vintena, és una motivació diària i que té a l'horitzó. A més, les dues disciplines, boulder i dificultat, li agraden igual. “Totes dues em fan gaudir moltíssim”.
Geila posseeix la tècnica, té passió i un talent innegable per escalar. Tot i això, reconeix que en els esports individuals la fortalesa mental juga un paper crucial, sobretot en competició. “En tots els esports s'ha de treballar el físic –perquè és molt important–, però si la teva ment no funciona, no funciona res. Treballo l'aspecte mental perquè quan estàs en un alt nivell has de bregar amb molta pressió i no és fàcil. Soc molt estricta amb mi mateixa i si alguna cosa no em surt m’ensorro ràpidament, per això és tan important la ment. Treballo a través de psicòlegs, i amb molta ajuda de la meva mare, que també em coneix molt bé”.
L'escalada, escola de vida per a Geila
“A banda de l’esport en si, l'escalada m'ha permès conèixer molta gent, gran part de les meves millors amistats procedeixen d'aquí. També he pogut practicar idiomes i m'ha ensenyat a saber perdre, aprendre dels meus errors i millorar-los. L'escalada m'ha unit molt a tota la meva família perquè sempre m'han estat donant suport, especialment a la meva mare, que és la persona amb qui he passat més temps, amb qui he tingut alguna diferència que hem superat per assolir tot el que ens hem proposat. L'escalada m'ha ensenyat a guanyar i m'ha donat el plaer de sentir que tot allò que he treballat ha valgut la pena”.
Geila només té 15 anys, però ja acumula èxits que poden fer vertigen, i no només en sentit figurat, ja que la protagonista admet que repassar les seves actuacions li genera un cert nerviosisme. “Cada vegada que miro un vídeo d'alguna competició que he fet –encara que sàpiga el resultat–, em segueixo posant nerviosa. Quan miro enrere i veig tots els meus resultats em sento molt orgullosa, però alhora em cau el món a sobre perquè veig molt difícil repetir tot això una altra vegada. És llavors que recordo que això és el passat, que ara hi ha noves fites per complir i el que he aconseguit no m'ho pren ningú”, assenyala Geila. Com en cada presa d'un mur, no serveix de res mirar el camí fet si encara n'hi ha un per recórrer.
Entre estudis i escalada, Geila no té gaire temps lliure, però quan pot intentar “gaudir de la natura, passar temps amb la família. M'encanta la música, el ball i llegir”, i al marge de Los Angeles que té al cap (2028), també li ronda un futur professional amb la seva pròpia empresa. Per això queden molts quilòmetres verticals per pujar, grans alegries per celebrar i decepcions de les quals aprendre i aixecar-se. És Geila Macià, una adolescent de 15 anys que té les coses més clares que la majoria de joves de la seva edat i que somia superar obstacles i parets per disputar uns Jocs Olímpics.