La Fundació CRAM accedeix al projecte Santander for the Seas, que li permetrà seguir amb la seva feina de rescat i reintroducció al medi de tortugues marines, així com redoblar la tasca d’innovació i sensibilització sobre la conservació de mars i oceans
alvar una tortuga o protegir els nius que fan a la platja pot semblar una petita gota en la lluita per la conservació del medi marí, però té un enorme poder multiplicador. I més en una situació d’emergència climàtica que requereix passar a l’acció de manera immediata en tot tipus de fronts. Així ho creuen a la Fundació CRAM, amb seu al Prat de Llobregat, que treballa per protegir la biodiversitat del Mediterrani mitjançant accions locals, cosa que l’ha portat a rescatar i tornar al mar més de 700 tortugues i 350 dofins en els seus 25 anys d’història.
Ara, a més, donen un nou impuls a la seva feina gràcies a la participació en el projecte Santander for the Seas, impulsat per Banco Santander amb l’objectiu de recuperar els mars i els oceans com a punta de llança en la lluita contra el canvi climàtic i els seus efectes devastadors (com ja s’ha observat aquest estiu amb pluges torrencials i inundacions). Gràcies a aquesta iniciativa, el CRAM ha rebut un finançament de 45.000 euros per portar a terme un projecte de dos anys de durada que inclou diversos àmbits d’actuació.
En primer lloc, seguir amb la seva feina de rescat, curació i devolució de les tortugues marines (especialment babaues o Caretta caretta en nom seu científic) ferides per l’acció de l’home, tant per contaminació pel plàstic que acaba al mar com per les xarxes de pesca abandonades o pràctiques il·legals. Una feina que ja comptava amb la col·laboració del programa de sostenibilitat de Fundació Banco Santander durant els anys 2016 i 2017, l’objectiu principal del qual va ser protegir les tortugues marines que transiten i habiten al Mediterrani, millorant-ne l’estat de conservació i establint les línies de desenvolupament futur per assegurar-ne la preservació.
“Ara, a més de seguir en aquesta línia, portarem a terme un programa de formació als municipis perquè tots els treballadors que es mouen en l’entorn de la platja sàpiguen com actuar en el cas d’una nidificació de tortugues. A més, fomentem la innovació amb projectes per desenvolupar incubadores per a ous o una estació d’incubació natural a la platja mateix”, resumeix Montse Pal, responsable de ‘fundraising’ i comunicació del CRAM.
Un aspecte vital, especialment després d’un estiu molt agitat. “Hem tingut el rècord de nius a les platges catalanes, amb un total de cinc, i recentment també hem rescatat i ingressat a la clínica quatre tortugues ferides per xarxes de pesca”, afegeix Pal. Una situació que deixa un panorama agredolç: mentre que cada vegada existeix més conscienciació i protecció dels nius que les tortugues planten a la sorra, l’activitat humana segueix sent la principal amenaça per al desenvolupament d’espècies tan vinculades al Mediterrani com les tortugues o els dofins. “La situació és preocupant, però des del CRAM actuem sempre amb l’esperança de canviar les coses”, remarca la responsable de comunicació.
En aquest sentit, salvar una tortuga ferida té un enorme efecte multiplicador, ja que el CRAM no només es dedica a aquesta feina assistencial, sinó també a la investigació, la sensibilització i la divulgació, amb prop de 40.000 visites anuals a les seves instal·lacions, tant d’escoles com de famílies. I això és com plantar una llavor que s’anirà fent cada vegada més forta. “Per a nosaltres significa no només explicar la nostra feina, sinó empoderar cada persona que ens visita, amb l’esperança que suposi una inspiració perquè cadascú aporti el seu granet de sorra segons les seves capacitats. Que siguin conscients de l’impacte de les seves accions i que puguin somiar a canviar les coses”, comenta Montse Pal.
Això és cada cop més urgent si es vol evitar la pujada de la temperatura global per sobre dels 2 graus, límit marcat pels experts científics per evitar catàstrofes com la pujada del nivell del mar, la pèrdua de biodiversitat o la proliferació de fenòmens meteorològics cada vegada més extrems. Per això, la humanitat ha de passar a l’acció en dos fronts: reducció de les emissions de diòxid de carboni i protecció dels anomenats embornals de carboni, capaços d’absorbir CO2, com boscos i mars.
En aquest sentit, associacions ecologistes com Greenpeace remarquen que els oceans “absorbeixen entre el 20% i el 30% del carboni procedent de les emissions de CO2 i metà a l’atmosfera, però a canvi es tornen més àcids, cosa que afecta ecosistemes únics i fonamentals per a la vida de milions de persones”. A més, els mars proporcionen o regulen gran part de l’aigua de pluja, l’aigua potable, els aliments i els sistemes meteorològics del nostre planeta que permeten viure a milions d’éssers vius, inclosos els humans.
Una altra conseqüència de l’increment de temperatura mitjana del planeta és que les regions polars s’estan fonent a unes taxes sense precedents, i ja arriben a mínims històrics en els registres de gel marí a l’Àrtic. “Les capes de gel són vitals per regular la temperatura del nostre planeta ja que, juntament amb els oceans, absorbeixen el 90% de l’excés de calor del sistema. A mesura que la temperatura de la superfície del mar augmenti, la vida marina i els ecosistemes oceànics patiran més desafiaments”, remarquen a Greenpeace.
Per això, si volem frenar l’escalfament global i evitar un dany cal actuar ja. Una missió per a la qual tota ajuda és poca, i per a la qual qualsevol iniciativa que es posi en marxa suposa una important contribució. D’aquesta manera, Banco Santander contempla en el seu full de ruta “un ple compromís amb la sostenibilitat, apostant amb contundència per projectes dirigits a preservar la salut del medi ambient, amb el clar objectiu de liderar la transició cap a una economia verda”. El projecte conjunt entre Santander for the Seas i la Fundació CRAM és un bon exemple que passar a l’acció és l’única manera d’afrontar el repte majúscul de salvar el planeta.