Rivalitat amb bon rotllo: així vivim ElDerbi Basc a Sant Sebastià

Rivalitat amb bon rotllo:
així vivim ElDerbi Basc a Sant Sebastià

Gener 2023

Text: Eduard Palomares


Una sòcia de la Reial Societat i un altre de l'Athletic Club ens van fer de guia durant les hores prèvies al partit més important del futbol basc. Una visita per conèixer sobre el terreny un derbi únic a LaLiga Santander, marcat per la convivència entre les dues aficions.

Dissabte 14 de gener, 15.00 hores, falten sis hores per al xiulet inicial d'El Derbi Basc i la Part Vella de Sant Sebastià ja es troba en plena ebullició, entre pintxos, ‘zuritos’, càntics i bufandes al vent. Un seguidor de la Reial Societat passa entre un grup de seguidors de l'Athletic Club, que comencen a assenyalar-lo i a corejar amb una melodia reconeixible: “He visto un txuri-urdin, he visto un txuri-urdin…”. I el que en qualsevol altre lloc podria representar un moment de tensió, immediatament es transforma en rialles mentre el ‘txuri-urdin’ en qüestió (blanquiblau, en basc) s'assenyala la samarreta amb orgull. Ja els la tornaran després al Reale Arena als 'zurigorri' (blanc-i-vermells) amb un “bilbaíno el que no bote”.


El Derbi Basc és un cas únic al món, en què l'enorme rivalitat esportiva existent entre tots dos clubs, la pugna per erigir-se com el millor equip d'Euskadi i la competitivitat per veure's al davant en la classificació de LaLiga Santander es converteix de manera instantània en una bona sintonia entre les dues aficions. No exempta de sornegueria, això sí. Per comprovar aquest ambient únic que precedeix l'Euskal Derbia, un equip de Prensa Ibérica es va desplaçar a Sant Sebastià per seguir Tamara Galán, sòcia de la Reial Societat, i Ieltxu Caballero, soci de l'Athletic Club, durant tota la jornada i fins al final del partit que, per cert, van guanyar els locals per 3 a 1. Aquest vídeo n’és el resultat:



ElDerbi Basc no només dura 90 minuts, sinó que es comença a viure des de bon matí, en velocitat ascendent. En un 14 de gener de meteorologia sorprenentment suau, el passeig de La Concha es va omplint després d'esmorzar de cada cop més persones, passejant de punta a punta i absorbint fins a l'últim raig de sol. Els colors de la Reial dominen, però a mesura que avança el dia (i baixa la marea), cada cop es poden identificar més samarretes de l'Athletic. De fet, al llarg de tota la jornada serà habitual observar parelles, grups i famílies en què s'intercalen samarretes i bufandes dels dos equips. I també se sentirà alguna discussió, com dos germans que no paren de ficar-se l'un amb l'altre però que, en el fons, s'estimen.


Després del passeig, i potser d'algunes voltes a la nòria que encara resisteix davant de l'ajuntament després de la campanya de Nadal, ja comença a urgir la gana. El focus d'atenció es concentra llavors a les tavernes de la Part Vella, que avui s'han posat en mode de reproducció ultraràpida per atendre tots els clients. Entre mos i mos, més càntics. I, sense avís previ, voleien juntes al vent bufandes blanc-i-blaves i blanc-i-vermelles per corejar a una sola veu la melodia que surt d'una 'trikitixa', l'acordió basc. El visitant primer se sorprèn; després és impossible que no s'emocioni. Això és també El Derbi Basc, i és una cosa única.

L'enfrontament número 151 a LaLiga Santander

Fins ara, la Reial Societat i l'Athletic Club s'havien enfrontat ni més ni menys que 150 vegades a LaLiga Santander. El primer, la temporada 1928/29 a l'antic Atocha, encara que el primer Euskal Derbia es remunta al 1914, en el marc Lliga Regional Basca. En aquest partit primigeni va anotar el seu primer gol Rafael Moreno Aranzadi, més conegut per un malnom que ha sobreviscut al pas del temps: 'Pichichi'. Des de llavors, l'Athletic reuneix 60 victòries oficials al campionat de lliga, per 52 de la Reial. I 39 empats.

El Reale Arena, just abans de l'inici d'El Derbi Basc - Foto: LaLiga.
El Reale Arena, just abans de l'inici d'El Derbi Basc - Foto: LaLiga.

Així, durant més d'un segle, s'ha anat forjant una rivalitat esportiva que també respon a aquesta pugna històrica entre biscaïns i guipuscoans, entre la industrial Bilbao i la refinada Sant Sebastià, entre la influència anglesa i els aires francesos… El període més estimulant del futbol basc va arribar als anys 80, en què la Reial Societat va guanyar dos títols de lliga seguits (1981 i 1982) i, tot seguit, l'Athletic en va aconseguir dos més (1983 i 1984).


Una ratxa que costarà que es torni a repetir, si bé tots dos equips s'estan acostumant a moure’s a la part alta de LaLiga Santander, de manera que El Derbi Basc celebrat el dissabte 14 arribava en un bon moment per als dos clubs. Especialment per a la Reial Societat, consolidada a la tercera posició. L'Athletic era setè a la classificació, a només dos punts del quart. A més, una constatació: el futbol basc s'ha oblidat definitivament del 'patadón p'arriba' per tractar la pilota de forma exquisida, gràcies a la bona feina de cantera que estan duent a terme tots els clubs.


El somriure de felicitat del Reale Arena

Potser per aquell bon moment, l'atmosfera era especialment festiva i il·lusionant, amb concerts, activitats i esports tradicionals al voltant del Reale Arena durant tot el dia. De nou, l'afició ‘txuri-urdin’ i ‘zurigorri’ barrejada, cosa que es mantindrà fins a l'entrada a l'estadi, que marcarà un rècord d'assistència: 38.342 espectadors. És a dir, ple fins a la bandera.


Això sí, que ningú es confongui, encara que hi hagi bon rotllo, aquest és el partit que tothom vol guanyar i es nota només surten els jugadors a escalfar-se. Just abans del xiulet d'inici, un mosaic amb els colors blanc-i-blaus i de la ikurriña transmet als jugadors locals que el públic està més que mai amb ells, mentre que l'himne de la Reial Societat cantat a capella electritza definitivament l'ambient.

Los jugadores de la Real Sociedad celebran un gol con la afición ‘txuri-urdin’ - Foto: LaLiga.
Els jugadors de la Reial Societat celebren un gol amb l'afició 'txuri-urdin' - Foto: LaLiga.

A partir d'aquí, la història del partit ja queda plasmada a les cròniques. Dos gols d'Alexander Sorloth i Take Kubo (després d'un xut espectacular) avancen la Reial, però l'Athletic aconsegueix posar emoció amb un gol d'Oihan Sancet abans de finalitzar la primera part. Després, el penal transformat per Mikel Oyarzabal posa fi a les esperances dels lleons mentre es desferma la felicitat al passeig d'Anoeta: per la victòria, pels 35 punts a LaLiga Santander (segona puntuació històrica a hores d'ara del Campionat) i perquè el seu '10' tornava a marcar un gol 315 dies després, després de passar un calvari de 9 mesos de lesió per culpa d'un trencament dels lligaments encreuats. El somriure d'Oyarzabal era el de tot Donostia.


El millor d'El Derbi Basc és que d’aquí a uns mesos es tornarà a repetir (a mitjans d'abril). Bilbao es vestirà llavors de gala i les imatges de convivència entre les dues aficions es tornaran a veure, però aquesta vegada per les Siete Calles (com es coneix el casc vell de la capital biscaïna), la ria i, finalment, San Mamés. Fins llavors, queda temps perquè les dues aficions segueixin llançant-se alguna provocació: que si el penal i l'expulsió, que si quin bany, que si us desinflareu, que si sempre quedem per sobre vostre… Aquesta és la salsa d'El Derbi Basc, però el seu veritable valor és una imatge que deixa empremta: les bufandes de la Reial Societat i l'Athletic Club dansant juntes el vent.



Fes-te fan de LaLiga i participa en sorteigs per guanyar premis.