¿Ser cigala o ser formiga? ¿O per què no una mica totes dues?

En un racó del ring, la cigala es vanta, ensenya els músculs al públic i fa gala d’un atreviment que l’ha portat al més alt del rànquing dels pesos ploma (encara que també li ha ocasionat un bon nombre de blaus). A l’altre costat, la formiga, tímida i cautelosa, que en silenci ha anat escalant posicions, batent els seus rivals a base de paciència, esperant que estiguessin esgotats per a clavar-los el directe que els fa besar la lona.

Un combat de boxa que és una actualització del conte infantil de ‘La Cigala i la Formiga’, amb la seva moralitat per tots apresa de petits: l’estalviador sempre està més ben preparat per als temps dolents.

I és totalment cert, com s’ha pogut comprovar des de l’arribada de la Covid-19. Les famílies, els comerços i les empreses amb els comptes sanejats han pogut resistir les restriccions molt millor, que no aquelles que anaven al límit. ¿Això vol dir que l’estalviadora formiga guanyarà sempre totes les batalles? No té per què. De fet, els experts en planificació econòmica parlen del concepte de salut financera, que significa tenir una visió panoràmica de les finances personals per adaptar les decisions a la situació pròpia i global. I, seguint amb l’analogia de la boxa, a vegades s’ha d’atacar i d’altres, protegir-se.

Aquí entra en joc l’anomenada regla del ‘50-30-20’, que aconsella dividir els ingressos en tres tipus de despeses diferents:

1. - La meitat (50%) ha d’estar destinada a cobrir necessitats bàsiques, com la vivenda, l’energia, l’alimentació o l’educació.

2. - El 30 % de les despeses ha d’anar a allò que es denomina útil o atractiu, però no imprescindible, com ara oci, vacances o desenvolupament personal.

3. - El 20 % dels ingressos és aconsellable estalviar-los, si pot ser, en un compte a part que generi una mica de rendibilitat. En tot cas, aquest estalvi sistemàtic permetrà estar més ben preparats per afrontar despeses imprevistes o complir amb els objectius que algú es vulgui marcar, com canviar de vivenda, cursar un màster o la jubilació, per exemple.

Decisions adequades a cada moment

Aquesta regla, òbviament, no s’ha de seguir al peu de la lletra, però si que és convenient mantenir al dia el coneixement sobre els ingressos i les despeses, i actuar en conseqüència. Això vol dir que s’ha d’actuar si es gasta més del que s’ingressa, per no convertir-nos en cigales sense capacitat d’afrontar els temps més durs. Però també funciona en sentit contrari, ser formigues que només pensen a acumular tampoc és bo ni per a la pròpia qualitat de vida ni per a l’economia. D’aquí la importància de planificar, preveure i prendre les decisions adequades en cada moment.

Després de superar el principal mur de la pandèmia, a més, com a societat toca afrontar la recuperació de l’economia a través de la reactivació de la despesa després d’una època d’estalvi forçat (perquè no hi havia on gastar o bé per les conseqüències negatives de les restriccions en forma d’ERTO o atur). Segons la consultora McKinsey Global Institute, la despesa dels espanyols arribarà als nivells de producte interior brut d’abans de la Covid-19 en algun moment del 2022. Això sí, també reflecteix que els consumidors espanyols són una mica menys optimistes que els d’altres llocs d’Europa.

Al mateix temps, els informes sobre recuperació del consum reflecteixen una recuperació desigual, tant per sectors com per famílies d’ingressos alts i mitjans o aquelles amb salaris baixos. A més de la necessitat de polítiques públiques que contraposin aquesta desigualtat, a nivell personal cal més que mai ser conscients de si és necessari actuar com una formiga (estalviant) o com una cigala (no malgastant, però sí generant cert moviment econòmic).

Consum responsable

Un altre dels conceptes que ha reforçat la pandèmia, i que estaria molt bé que es quedés per sempre en l’imaginari col·lectiu, és el del consum responsable o conscient. És a dir, no és tan important si ets cigala o formiga (o una mica dels dos), l’important és si les teves decisions econòmiques o financeres tenen conseqüències positives en la societat i l’entorn. I això serveix tant per al consum (alimentació, moda, mobilitat…) com per a l’estalvi (inversions en economia verda).

De fet, un informe de la consultora Accenture presentat recentment revela que la pandèmia està fent que els consumidors pensin més en l’impacte que les seves decisions de compra suposen per al medi ambient i la societat en general. I això es tradueix en més interès per la procedència dels ingredients i les matèries primeres, les condicions laborals, l’impacte ambiental dels productes, el reciclatge de l’empaquetat… Segons l’informe “ja no és suficient que les marques parlin de responsabilitat en general, necessiten adoptar pràctiques ambientals, socials i de governança, que contribueixin al compliment dels ODS de Nacions Unides i la mitigació d’emissions”.

El combat, per tant, ja no té res a veure amb dues formes d’entendre la vida i l’economia, perquè totes dues poden unir-se. Segons la idea de salut financera, de vegades s’ha de ser cigala (mai entesa com a malgastadora, però sí amb cert atreviment) i a vegades, formiga. Consum i estalvi, sempre en funció de la situació personal de cadascú i el context global. I, en qualsevol cas, actuar sempre amb responsabilitat, pensant que qualsevol decisió de compra, per innòcua que sembli, sempre té un impacte sobre la societat i el planeta. I aquest és, segurament, el combat més important que haurem d’afrontar durant els pròxims anys.