per María Torres
En temps d'inflació, invertir és l'alternativa perquè els estalvis no perdin valor, però cal seguir algunes normes bàsiques: no utilitzar els diners que es necessitin a curt termini, diversificar i marcar prioritats, i si és possible deixar-se aconsellar per professionals de confiança.
Invertir no és una feina fàcil, però tampoc ha d'espantar. La primera cosa que es recomana és analitzar la situació real per comprovar si podem destinar una part dels ingressos a assegurar el futur d'una manera general per assolir un objectiu concret com millorar la pensió, pagar la universitat dels fills, reformar un habitatge, etc. Perquè en funció dels objectius que cal satisfer, caldrà definir estratègies en cada cas.
Encara que sembli una obvietat, qualsevol inversió que s'emprèn té un risc implícit, encara que sigui molt baix. És important tenir present que, com més rendibilitat esperada, més risc i és clar, més probabilitat de tenir pèrdues. Tal com es recomana des de Fundació MAPFRE: “cal protegir el patrimoni davant de la inflació”. I és que és fonamental tenir en compte la pujada de preus de productes i serveis durant un període determinat, ja que afecta en gran mesura les possibles inversions que es puguin realitzar. Per norma general, si es compta amb uns estalvis al banc i no generen rendiments, això farà perdre poder adquisitiu, ja que amb els mateixos diners es podran comprar menys coses.
No hi ha una única mesura que tipifiqui què és una bona inversió. Una rendibilitat del 5% per a una inversió a un any pot estar molt bé, però és insuficient per a una a 10 anys. Per això és tan important el temps per invertir.
Si calgués cercar el mínim que s'ha de demanar, seria que superés la dada d'inflació. La inflació afecta directament els estalvis i les inversions restant valor als diners i benefici a la inversió.
A tall d'exemple, si s'aconsegueix una rendibilitat nominal de l'1% per als diners i la inflació és del 4%, en realitat s'està perdent un 3% en termes reals.
Un consell general és que s'inverteixi allò que no es necessita o allò que s'estigui disposat a perdre. La realitat és que tota inversió suposa un risc (es poden perdre una part dels diners, encara que poques vegades tots). D'altra banda, serveix de marc general sobre la quantitat que cal invertir.
La clau de l’assumpte és esbrinar quina quantitat de diners no es necessiten. És recomanable tenir un coixí de diners per afrontar despeses imprevistes i tenir una certa estabilitat financera per als moments de caigudes als mercats (que n'hi haurà).
I de quants diners parlem? D'entre tres i sis mesos de les despeses fixes o, si es vol tenir més seguretat, dels ingressos. És a dir, si les despeses fixes són de 1.500 euros cada mes, s'hauran de reunir de manera orientativa entre 4.500 i 9.000 euros en estalvi abans de començar a invertir.
Tenir sempre un coixí financer ajudarà a:
Afrontar despeses imprevistes sense haver de parar el pla d'inversió.
Fer front a despeses no planificades sense haver de desinvertir en moments de caigudes a la borsa.
Tenir la seguretat que es disposa d'uns diners com a marge de maniobra, passi el que passi. Per això és important que aquest fons d'emergència estigui guardat en un producte segur i líquid. És a dir, en un producte on no perdi valor més enllà de la inflació i al qual es pugui accedir amb facilitat quan es necessiti.
La quantia del coixí, que és la part del patrimoni que no estarà invertida, pot canviar segons les necessitats i la situació personal.
La segona variable per decidir quina quantitat de diners invertir són els objectius financers i vitals i quan es volen assolir. Això afecta tant el risc que es pot assumir com la quantitat que és recomanable mantenir invertida.
És important dividir les inversions segons el marc temporal entre el curt, mitjà i llarg termini. Per al curt termini es té el coixí d'emergència o productes més defensius com ara dipòsits o PIES conservadors, molt estables perquè l'objectiu és preservar els diners.
A mitjà i llarg termini és quan es pot assumir més riscos i buscar més rendibilitat. De nou, a mesura que passi el temps i s'acosti el moment de recollir els fruits d'un pla d'inversió, cada vegada serà més recomanable reduir el risc i fins i tot el capital.
Qui no està preocupat avui per l'import de la pensió de què disposarà en fer-se gran?
El primer en aquest camí és tenir clar quant es necessita per tenir la jubilació que es vol i, a partir d'aquí, treballar per aconseguir-ho. El més important a l'hora de seleccionar els productes d'inversió és que estiguin enfocats a llarg termini i que aprofitin el diferiment fiscal. En altres paraules, que no calgui pagar impostos de manera constant per ells.
Aquí és on apareixen opcions com ara una cartera de fons d'inversió, els PIES, els plans de pensions o els PPA. Tots tenen els seus avantatges i particularitats fiscals.
Què diuen els números sobre com organitzar les inversions segons l’edat?
La norma general és la que ja t'hem avançat i que es resumeix en: Inverteix a llarg termini i assumeix més risc com més joves siguis.
La traducció és que les carteres més conservadores tendeixen a incloure un percentatge més gran de renda fixa. Segons es redueix aquest percentatge de renda fixa augmenta el risc de la cartera, encara que també els guanys potencials.
¿Quin percentatge de renda fixa i renda variable hauries d'incloure en cada moment de la teva vida? Una manera senzilla de fer-te’n una idea és la regla del 120 que es basa en una distribució concreta del percentatge de renda fixa i renda variable. Segons la regla del 120, només cal restar a 120 la teva edat i així obtindràs el percentatge de renda variable que has d'incloure a la teva cartera. En resum, el risc recomanat segons l’edat.
Invertir no és fàcil, però ajudarà a assolir els objectius de futur i, sobretot en un moment tan convuls com l'actual, els plans de pensions i els fons d'inversió són dues bones apostes.