#SéSolidario
Ells no poden esperar

Segur que tots han escoltat parlar i saben el que és una adopció, però estan familiaritzats amb el terme acolliment familiar? Saben en què consisteix?

L’acolliment familiar és una mesura de protecció de menors adreçada a aquells nens que no poden o no han de viure amb els seus progenitors. Aquests menors passen a formar part d’una família de forma temporal (fins que es resolgui la seva situació familiar) o de manera permanent. La família d’acollida, durant el temps que tingui el menor en la seva llar, ha de vetllar per ell, educar-lo, alimentar-lo i fer-lo partícip de la vida familiar.

Avui, 20 de novembre, se celebra el Dia Universal del Nen per recordar a la societat que són el col·lectiu més vulnerable i necessiten la nostra protecció. A Espanya, molts nens passaran el pròxim Nadal en centres de menors.

Amb el lema "Estima’m! Ells no poden esperar", el programa Sé Solidario de Fundación MAPFRE va organitzar una taula d’experts a la seu de Madrid del grup al qual pertany aquest diari, Prensa Ibérica. Per tractar la situació en què es troben aquests menors que fins ara romanen invisibles per a gran part de la societat.

A la taula d’experts han participat María Araúz, presidenta de l’Associació Estatal d’Acolliment Familiar (ASEAF), José Antonio Reguilón, psicòleg especialitzat en Acolliment Familiar, Salomé Adroher, professora de la Universitat de Comillas i impulsora de la Llei de la Infància de 2015, Domingo Sirvent, pare d’acollida d’una menor i Daniel Restrepo, director de l’Àrea d’Acció Social de Fundació MAPFRE.

El procés de l'acolliment familiar

El procés per acollir un menor és similar a les adopcions, pel que fa a la documentació que s’ha de presentar i passar una entrevista amb un psicòleg i una treballadora social. Domingo i Carmen tenien tres fills biològics, però van decidir acollir la Montse. És el seu petit gra de sorra en aquesta societat, segons afirma Domingo. En el seu cas, la Montse està en acolliment permanent, però: "Tots els mesos té una visita amb els seus pares i els seus germans perquè és important mantenir el vincle".

Ningú els va dir a Domingo i Carmen que fos fàcil, tal com admet Domingo, és complicat, però igual que amb un fill biològic. És cert que aquests menors venen amb 'motxilles' del que ja han viscut. José Antonio Reguilón admet: "Aquests nens no necessiten atenció especial, sinó especial atenció".

Sobre l’acolliment, el psicòleg explica que "és la forma més adulta d’exercir la paternitat i acompanyar un nen que té la seva família d’origen". I tot i que aquesta mesura és la gran desconeguda és la més important, segons valora l’experta jurista Salomé Adroher "pel benefici que té per a un nen viure en un entorn familiar". Amb la nova llei del menor es prioritza més l’interès superior de l’infant. De fet, i segons la Llei de la Infància de 2015, encara que és una obligació de les famílies d’acollida facilitar les visites, Salomé explica que s’ha introduït la possibilitat de suspendre temporalment unes visites que estiguin sent negatives per al nen.

Salomé explica que hi ha models en l’acolliment familiar instaurats en altres països que són en els que hauríem de fixar-nos. "Al Regne Unit i el Quebec tenen uns models basats en el retorn que es tradueix en el fet que, tot i que la família al principi és família d’acollida, si el retorn no és possible en un termini de temps, a aquesta família d’acollida se’ls proposa l’adopció".

Drets dels infants

María Araúz, presidenta d’ASEAF, recorda que "els nens no són objecte de la beneficència, sinó objecte de drets". És important escoltar el menor. José Luis Baeza ens ofereix el seu punt de vista, des de la part d’un nen que en el seu moment va ser acollit i ens recorda que els pares prenen la decisió d’acollir, però ells s’han d’adaptar a la situació.

La presidenta d’ASEAF admet que, tot i que venen amb vivències que són complicades, no pot deixar de posar en valor des de la seva pròpia experiència que "és el millor que et pots endur a casa". Tenir l’oportunitat i la sort d’emportar-te un nen a casa teva i acompanyar-lo en aquests anys tan importants que són la infància és una cosa que valora molt María Araúz. Fins als menors més danyats poden ser rescatats si viuen en un entorn familiar, segons ens explica Salomé.

En complir els 18 ...

Com més grans són els nens que viuen en centres de menors, més complicat és buscar-los una família. Però, què fa el sistema quan aquests nens fan 18 anys? Si estan amb una família, poden triar quedar-se amb ella o tornar amb la seva família biològica. Si aquests menors estaven en un centre, en complir la majoria d’edat han de sortir i enfrontar-se al món. "Hi ha programes de pisos tutelats per ajudar-los en la transició a la vida adulta, però solen estar-hi com a molt un any", explica la María. "Els recursos varien si treballen o estudien perquè tinguin la major autonomia possible", ens relata el psicòleg.

Salomé explica que aquestes mesures es van afegir a la llei com a obligació a les Administracions Públiques. Aquests joves en complir els 18 es troben en risc d’exclusió i ha una probabilitat molt alta que acabin sent persones sense llar. "És intolerable des del punt de vista dels drets humans", recalca la jurista.

El programa Sé Solidario de Fundación MAPFRE posa en valor la importància de la solidaritat, per això, Daniel Restrepo explica: "Volem fer-ho connectant la necessitat amb el col·lectiu o les persones que poden pal·liar aquesta necessitat i en aquest cas tenim 14.000 nens que necessiten ser acollits". I és que, com va dir el psicòleg nord-americà Urie Bronfenbrenner (1917 – 2005), "per desenvolupar-se normalment tot nen necessita que algú estigui boig per ell".