Les bones expectatives respecte a aquesta malaltia es reflecteix en el fet que la mortalitat del càncer a Espanya ha experimentat un fort descens en les últimes dècades, amb millores en la supervivència a causa de les activitats preventives, les campanyes de diagnòstic precoç i els avenços terapèutics.

El del càncer és un diagnòstic que comporta avui tant dolor com esperança, així ho afirma el doctor Jesús García-Foncillas, director de l’Institut Oncohealth de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, que apunta: “En l’actualitat s’han aconseguit avenços molt rellevants en les taxes de curació de tumors com el càncer de mama, de còlon, de pròstata, i fins i tot últimament de pulmó. No obstant, el factor més important per aconseguir taxes importants de supervivència ve donat pel diagnòstic precoç”.

Incidència

Segons xifres facilitades per l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), el càncer es pot considerar com el problema sanitari, social i econòmic més important del nostre país, ja que només a nivell monetari aquesta malaltia li costa a Espanya almenys 19.300 milions d’euros. Cada any es diagnostiquen al voltant de 275.000 casos nous i existeixen al voltant d’1,5 milions de persones afectades per aquest patiment. Rere la paraula càncer s’amaguen realitats poc conegudes de soledat, dolor i angoixa però també promeses, avenços i resultats capaços d’encendre la llum de l’esperança.

Per a l’OMS, el càncer és una de les primeres causes de mort a nivell mundial i encara que malgrat que la seva incidència ha crescut els últims anys, l’avenç de la tecnologia i la investigació han augmentat significativament les possibilitats de curació, la xifra de morts es redueix gràcies als avenços tecnològics, la investigació i les campanyes de detecció precoç. En opinió de Jesús García-Foncillas, l’estudi detallat de cada cas i el tractament que s’apliqui és fonamental per superar la malaltia.

Parlem d’una malaltia vella i enquistada a la qual la medicina va dominant a poc a poc. Recordem que la descripció més antiga del càncer (encara que sense utilitzar aquest terme) prové d’Egipte, del 1600 a.C., aproximadament. El papir Edwin Smith descriu 8 casos de tumors o úlceres del càncer que van ser tractats amb cauterització, amb una eina anomenada “llaç de foc”. Les coses han canviat des d’aleshores, tot i que hi ha molts aspectes a millor. Segons dades de l’informe Comparator Report on Cancer in Europe 2020, realitzat per l’Institut Suec d’Economia de la Salut, la mortalitat per càncer a Europa en termes reals ha baixat de manera significativa en els últims 20 anys.

Tractament

El tractament del càncer descansa sobre tres pilars fonamentals que són la cirurgia, la radioteràpia i el tractament mèdic on avui dia comptem amb la quimioteràpia, teràpia hormonal, teràpia biològica i immunoteràpia. Poden coexistir en un mateix tractament depenent de les circumstàncies particulars de cada malaltia i de cada pacient.

La cirurgia és el procediment d’extirpar el càncer, sol ser molt radical, i s’emporta òrgans sencers per evitar que quedin cèl·lules malignes veïnes ocultes. Les unitats quirúrgiques dels hospitals d’avui dia estan formades per professionals amb una àmplia experiència en aquest camp, així com en la posterior reconstrucció que pot ser necessària en alguns casos.

Segons SEOM, la supervivència dels pacients amb càncer d’Espanya és similar a la registrada en els països del nostre entorn. Es calcula que s’ha duplicat en els últims 40 anys, i és probable que continuï augmentant en els pròxims anys, encara que de forma lenta.

Parlem amb el doctor Jesús García-Foncillas, director de l’Institut Oncohealth de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz

¿Com és de comú el càncer en la nostra societat?

La incidència del càncer a nivell mundial el 2018 era de 18 milions de persones amb càncer. Però la qüestió és que la previsió per al 2040 és que aquesta xifra passi a 29 milions de pacients al món amb càncer. Això significa un augment del 63%. A nivell nacional, les xifres a Espanya l’any passat (2020) eren d’aproximadament 277.000 pacients diagnosticats amb càncer, dels quals 169.000 estaven per sobre dels 65 anys i 108.000 per sota d’aquesta edat.

¿Qui pot arribar a tenir càncer?

Pel que fa a homes i dones, curiosament, per sota de 65 anys estan pràcticament anivellats (uns 53.000 homes enfront del voltant de 54.000 dones, segons les dades), però per sobre d’aquesta edat, hi havia prop de 106.000 homes i unes 62.000 dones. De fet, per aquest increment en els homes, dels 277.000 pacients diagnosticats, uns 160.000 eren homes, enfront del voltant de 110.000 dones.

¿Quines són les causes? ¿Quins factors tenen més pes, la genètica o els hàbits de vida?

Els factors de risc són l’alcohol, la dieta rica en greixos animals, els agents infecciosos com el HPV, la llum solar en excés, l’obesitat, el tabac, el quitrà, l’asbest, benzè, els compostos de níquel, el radó, el tricloroetilè… Les mutacions genètiques heretades constitueixen una causa de càncer en el 5-10% dels casos i s’han descrit unes 50 síndromes hereditàries de càncer que es caracteritzen per una important incidència de casos en els nuclis familiars amb presentació en edats precoces.

¿Poden altres factors com l’estrès causar càncer?

A poc a poc anem tenint més proves que l’estrès intens, crònic, de llarga durada pot comportar un augment en l’alliberament de citoquines proinflamatòries que poden generar un ambient molecular propici per al desenvolupament del càncer.

¿Com podem prevenir-lo?

Seguint pautes com: evitar l’exposició solar excessiva; no fumar; reduir dràsticament el consum d’alcohol; practicar exercici físic; seguir una dieta mediterrània rica en hortalisses, llegums i fruites, amb reducció molt significativa dels greixos d’origen animal; combatre l’obesitat; realitzar revisions contínues en tumors com de mama, còlon i pròstata i evitar les substàncies cancerígenes comentades.

Gràcies als avenços diagnòstics i terapèutics s’ha aconseguit la curació o remissió en molts d’ells ¿En quins subtipus s’aconsegueixen millors taxes de supervivència o supervivència lliure de progressió?

S’han aconseguit avenços molt rellevants en les taxes de curació de tumors com el càncer de mama, de còlon, de pròstata, i fins i tot últimament de pulmó. No obstant, el factor més important per aconseguir taxes importants de supervivència ve donat pel diagnòstic precoç.

¿Quin paper juga la medicina personalitzada en l’abordatge actual del càncer?

L’anàlisi genòmica dels tumors ha permès identificar múltiples subtipus diferents dins de cada tumor. Aquestes diferenciacions dins de cada tumor comporten pronòstics diferents i tractaments personalitzats i diferents. Addicionalment, l’estudi genòmic i molecular del càncer constitueix avui un element fonamental per definir el millor tractament i aportar una probabilitat més gran de supervivència i curació del pacient.

¿S’està avançant l’edat diagnòstica en molts tumors?

Les dades a aquest respecte no són definitives, però hi ha alguns estudis que han analitzat l’edat diagnòstica en alguns tumors i suggereixen que estadísticament hi podria haver un descens en la mitjana d’edat de presentació d’alguns d’ells, com el càncer de mama.

¿En quina mesura ha afectat la pandèmia a l’abordatge del càncer al nostre país?

La voràgine de la primera onada va produir endarreriments en diagnòstics i tractaments. Aquesta contingència ha obligat a una reorganització i a un replantejament en la generació de circuits que mantinguin l’atenció al pacient oncològic i permetin avaluar en tot moment el risc-benefici de les intervencions diagnòstiques i terapèutiques en aquests pacients. Així mateix, ha obligat i permès l’obertura de canals nous basats en la telemedicina per avaluar i seguir els pacients oncològics.