Les dones juguen un paper crucial en el sector sanitari, un dels essencials de la nostra societat. Es tracta d'un sector que durant dècades va estar dominat pel gènere masculí malgrat que moltes professions com la Infermeria eren pràcticament monopolitzades per les dones i en altres, com la Medicina, el pes femení cada cop era més gran.

No obstant això, la situació ha canviat de forma considerable en els darrers 10 anys i les dones cada cop ocupen més càrrecs de responsabilitat i són determinants en la presa de decisions. Com passa en grans entitats com Quirónsalud, grup hospitalari líder a Espanya on treballen més de 34.000 dones. Representen el 75% de tots els professionals de la companyia i moltes en llocs clau per gestionar una estructura tan complexa com pot ser un hospital.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, conversem amb cinc professionals d'aquest grup hospitalari que actualment estan al capdavant d'una direcció del seu hospital, bé com a gerents, responsables de l'àmbit mèdic o infermer, l'atenció del pacient o coordinant equips de serveis tan rellevants com pot ser la Urologia, on precisament la majoria dels pacients són homes.

Referents de les dones que vindran

Totes són referents en la seva professió i són conscients de la necessitat de continuar impulsant el talent femení per aconseguir que cada cop hi hagi més perfils com els seus. Com és el cas de Davinia Cantero, directora d’Infermeria de l’Hospital Quirónsalud Marbella. Actualment, la seva responsabilitat és la de “garantir el desenvolupament òptim de l'activitat de l'hospital en totes les àrees” –urgències, hospitalització, gestió de quiròfans– i s'ha de coordinar de manera transversal amb tot el personal que integra l'hospital. Cantero destaca la capacitat innata de les dones per a la gestió de persones i de recursos: “Crec que aquest talent natural el duem a terme sempre des d'una visió on es pondera l'equilibri”. És una habilitat important quan es té personal a càrrec.

La seva visió coincideix amb la de Verónica Zamora, directora d'Atenció al Pacient de l'Hospital Quirónsalud Torrevella i encarregada de la tramitació de totes les queixes i suggeriments que rep la institució on treballa. Des de la seva posició, Zamora ressalta la necessitat que hi hagi pluralitat en els càrrecs de responsabilitat: “la presència de les dones és important en el lideratge d'empreses per aconseguir una millora en els resultats”. Per assolir aquesta pluralitat, apunta que la societat s'ha d'enfocar a l'educació de les futures generacions per transmetre la importància de la igualtat laboral. "La igualtat és un valor diferencial de qualsevol organització", apunta amb encert.

Totes estan compromeses amb el respecte a la dona i amb tots els seus drets, necessaris com a base per construir una societat més justa, en aquest cas començant des del sector sanitari. És precisament el que defensa Pilar Jiménez, directora mèdica de l'Hospital Quirónsalud Múrcia: “El temps ha demostrat a les universitats i al món laboral que les dones no hem de tenir cap sostre de vidre. Cadascuna de nosaltres ha de lluitar per arribar fins on ens portin els nostres coneixements, aptituds, experiència, resultats i il·lusions”.

Des de la direcció que ocupa, Jiménez cerca l'equilibri entre una assistència humanitzada i de qualitat per als pacients i una gestió eficient dels recursos.
“Les meves tasques de direcció assistencial consisteixen en la planificació i la supervisió de l'atenció als pacients, el treball dels professionals sanitaris, en el compliment de les directrius legals, ètiques i normes de qualitat i a garantir una cartera de serveis àmplia, amb les tecnologies més avançades”, afegeix sobre la feina.

Marta Cremades, directora gerent del Centre de Protonteràpia Quirónsalud, un centre únic al nostre país en haver estat el primer a oferir aquesta innovadora teràpia contra el càncer, es mostra orgullosa del lloc que ha aconseguit: “considero que la meva trajectòria i els èxits professionals estan lligats a la meva feina i esforç, més enllà del fet de ser dona, de la qual cosa m'enorgulleixo i espero que serveixi de motivació a joves professionals, així com per continuar obrint oportunitats en forma d'equitat de gènere”. Cremades és metge especialista en Anestesiologia i Reanimació, però al llarg de la seva carrera ha ocupat diferents posicions en l'àmbit de la gestió de persones i recursos.

Un orgull que també comparteix Carmen González Enguita, cap del Departament d'Urologia dels Hospitals Universitaris Fundació Jiménez Díaz, Rei Juan Carlos de Móstoles, Infanta Elena de Valdemoro, i General de Villalba. “Dona, metge i uròloga… curiós trio, moltes vegades qüestionat”, fa broma. González destaca tot el que una dona pot aportar a la societat a través “d’un exercici de direcció més democràtic, més dialogant i més participatiu”.

Qüestions pendents: cures i conciliació

El discurs de totes elles entronca en un punt comú: cal el desenvolupament de polítiques d'igualtat que facilitin l'accés de les dones als llocs de responsabilitat, tant en el sector sanitari com en la resta de disciplines, i totes coincideixen en la bona feina de la seva companyia en aquest sentit. Per a Cantero, “són molt rellevants les accions que les empreses impulsen per millorar l'entorn laboral dels treballadors, oferint oportunitats d'enriquiment personal i laboral. Tots dos aspectes són molt importants per generar entorns de treball agradables i, en conseqüència, productius”. Cremades es mostra contundent sobre això: “cada vegada serà més difícil d'entendre que hi hagi desequilibris entre homes i dones en posicions directives”.

En conseqüència, “qui promou, selecciona, decideix i tria la persona adequada per a un càrrec de responsabilitat, ho ha de fer sota una altra mirada”, explica González Enguita. I continua: “S'han de trencar barreres i tabús, evitar prejudicis, valorar el talent i la bona feina, afavorir iniciatives, oferir i mostrar confiança, seguretat, crear un ambient de col·laboració, de treball en equip i de suport a totes aquelles dones que, per formació, experiència i voluntat, poden aportar el valor requerit”.

Tot i això, “per aconseguir la igualtat en les posicions directives, no n'hi ha prou amb facilitar l'accés de la dona a aquestes posicions, sinó que cal treballar perquè l'entorn familiar i social permeti que elles hi accedeixin sense que això suposi un sacrifici personal més gran que el dels companys de gènere masculí”, destaca amb encert Marta Cremades, conscient que el repartiment equitatiu de les feines de cura, de la llar i en l'àmbit de la conciliació són el quid de la qüestió. Especialment si tenim en compte que són majoritàriament les dones les que demanen permisos per atendre assumptes personals i familiars, cosa que dificulta que amb el temps tinguin sous alts i ocupin càrrecs de responsabilitat. “Possiblement, assumim càrrecs de menys responsabilitat perquè conciliar sigui més senzill”, sentencia Carmen González Enguita, que afegeix que les possibilitats més grans que experimenten les dones, quant a dificultats, exigències i valoració, comporten l'autoexclusió “i no contemplar els càrrecs de direcció com a preferents i assolibles en la nostra vida professional”.