El sedentarisme i els mals hàbits alimentaris són l'origen de l'epidèmia de sobrepès que s'acarnissa amb el país i a la qual no ajuden gens els excessos d'aquestes dates. Per a combatre-la disposem de diferents opcions de tractament, tant nutricionalment com de tipus quirúrgic
El Nadal també són compromisos de caràcter social que impliquen compartir estovalles i àpats copiosos amb família, amics, companys de feina…
Aquests dies, en què és complicat, per no dir impossible, mantenir una dieta mediterrània i saludable, se solen saldar amb un augment de 2 i 5 kg. Uns grams extra que no haurien de ser preocupants, amb el retorn a la rutina tendeixen a desaparèixer, però que de fet ho són si la persona que augmenta de pes és algú que ja té un problema real de sobrepès. Una situació molt més comuna del que imaginem. I és que el 25% de la població espanyola té problemes d'obesitat, malaltia que ja causa 131.000 morts a l'any al nostre país. Lluny de solucionar-se, per al 2030, l'OMS augura que incrementarà de manera important a escala mundial, amb aproximadament un 30% d'obesitat (homes, 36%; i dones, 21%) i un 70% de sobrepès (homes, 80%; i dones, 58%).
L'origen d'aquest problema creixent caldria buscar-lo en els mals hàbits alimentaris i en el sedentarisme; dos factors que van estretament lligats. Tal com apunta el doctor Miguel Marcos Herrero, cap del Servei de Medicina Interna de l'Hospital Quirónsalud Màlaga: “El fet fonamental que condiciona aquesta situació és el nostre actual estil de vida, perquè factors com la falta de temps, la desinformació, l'estrès o l'ansietat deriven en una alimentació inadequada i una escassa activitat física”.
Les conseqüències van molt més enllà del consegüent canvi de vestuari i els consegüents trastorns psicològics que l'augment descontrolat de pes pot implicar. La hipertensió arterial, diabetis, dislipèmia, síndrome d'apnea del somni, cardiopaties, un augment del risc de mortalitat i una disminució de la qualitat de vida són algunes de les patologies associades a l'obesitat.
Davant el sobrepès o obesitat, és important assimilar que s'ha d'acudir a un metge especialista. Les dietes miracle, les que segueixen les famoses o les que es pauten online en un creixent mercat que gira al voltant de l'intrusisme poden agreujar el problema i no únicament amb el temut efecte rebot, sinó que arriben a posar en joc la salut del pacient.
Segons la Dra. Clotilde Vázquez, cap del Servei d'Endocrinologia i Nutrició de la Fundación Jiménez Díaz i directora de l'Institut de Sobrepès i Obesitat, per a tractar correctament aquesta malaltia és necessari veure quins elements estan operant en cada individu i quins mecanismes estan conduint a un emmagatzematge excessiu de greix: “Hi ha persones amb un component genètic molt important i unes altres en què aquest és moderat però, en canvi, el seu estil de vida és molt pitjor, o tenen alguna disfunció metabòlica associada”.
Per a la doctora Vázquez, l'obesitat no és l'epidèmia a tenir en compte davant el sedentarisme o la manera de menjar, que sí que ho són. Atesa aquesta pauta, la manera correcta de lluitar contra la malaltia és abordant-la a sis nivells: Endocrinologia, Nutrició, Cirurgia, Nutrigenètica, Exercici Físic i Psicologia.
Els quilos que sobren no entenen d'edat
S'estima que per al 2025, uns 268 milions de nens d’entre 5 i 17 anys tindran sobrepès a tot el món, i 91 seran obesos. Unes xifres alarmants contra les quals lluita la iniciativa InfaSen, Infància amb Sentit, desenvolupada per un equip multidisciplinari de professionals sanitaris de quatre dels hospitals públics de la Comunitat de Madrid (els hospitals universitaris Fundació Jiménez Díaz, Rey Juan Carlos, Infanta Elena i General de Villalba) i de les seves respectives àrees de referència d'Atenció Primària.
Capitanejada per la Dra. Ana Leal Orozco, responsable corporativa del projecte i subdirectora mèdica de la Fundació Jiménez Díaz, i la Dra. Teresa Gavela Pérez, coordinadora i metge adjunt responsable de la consulta d'Obesitat Infantil del Servei de Pediatria de l'hospital, InfaSen pretén combatre aquestes alarmants dades d'obesitat infantil des de la base del problema: la prevenció en l'atenció primària.
“És necessari intervenir de manera global en el context vital dels nens i el seu entorn; un camí gens senzill, però molt important perquè estem convençuts que treballant en equip aconseguirem el nostre objectiu: una infància i un futur més sa per als nostres infants”, explica la Dra. Leal. Cosa que urgeix atenent els que apunta la Dra. Almudena Gutiérrez de Terán Gómez Benita, pediatra del Centre de Salut Imperial, “la meitat dels nens obesos de 2 a 6 anys ho seran també a l'adolescència, i si l'obesitat no es reverteix en aquesta etapa, les opcions d'aconseguir-ho en l'edat adulta són realment molt reduïdes”.
Aprendre a menjar, fer de l'activitat física una cosa plaent i dormir de manera adequada són tres tasques clau que hem d'inculcar als menors. Aquesta última és fonamental per a la Dra. Gavela: “A vegades les alteracions del son són causes d'obesitat (i no a l'inrevés) i, per això, és fonamental mantenir una regularitat tant en el nombre d'hores que es dormen com en l'horari en què es fa”.
A l'hospital Quirónsalud Valencia han fet un pas més i han posat en marxa la primera Unitat de l'Obesitat de l'Adolescent de la sanitat privada valenciana, per a cobrir el problema en els menors que ja no ho són tant. Formada per experts en nutrició, psicologia, endocrinologia, ciències de l'esport i cirurgia bariàtrica i metabòlica, aquesta unitat pretén resoldre les malalties associades al sobrepès. Al capdavant hi ha el doctor Carlos Sala, cirurgià bariàtric, que posa el focus en els terribles riscos que suposa tenir sobrepès en aquesta etapa del desenvolupament: “L'adolescent obès presenta un risc de mortalitat cardiovascular entre tres a cinc vegades superior quan arriba als cinquanta anys”. El pla que ha desenvolupat el doctor Sala tracta el pacient durant un període de 6 a 12 mesos: “Transcorregut aquest període, els que no han aconseguit la pèrdua de pes òptima haurien de recórrer a la cirurgia”.
La infertilitat associada al sobrepès
L'augment del nivell de l'IMC (índex de massa corporal) que estan experimentant tots els països, s'acarnissa especialment en la població femenina. Cosa que té una especial rellevància, ja que condiciona la seva vida reproductiva i s'associa a possibles complicacions després de la menopausa. “Són múltiples els problemes que relacionen el sobrepès i la Ginecologia, per l'efecte de la redistribució del greix i l'alteració dels principals eixos hormonals”, expliquen els doctors Manuel Albi, cap del departament d'Obstetrícia i Ginecologia de de l'hospital madrileny, i Rodrigo Orozco, especialista d'aquest servei, tots dos membres del comitè científic i organitzadors del curs sobre Obesitat i Dona, que recentment acaba de celebrar la seva segona sessió a la Fundació Jiménez Díaz. En aquesta primera edició es va fer especial èmfasi en la repercussió de l'obesitat en els diferents aspectes de la vida reproductiva de la dona, i en els múltiples processos multisistèmics, com les malalties cardiovasculars, els processos oncològics i la patologia osteoarticular.
En paraules del doctor Albi, “múltiples mecanismes hormonals es veuen alterats per l'actuació del greix, principalment el centre abdominal, amb la consegüent alteració en els cicles ovàrics, l'augment d'hormones androgèniques i resistència a la insulina”. El doctor Orozco va encara més enllà i assegura que hi ha processos Oncològics en què el sobrepès també influeix: “Hi ha evidència científica suficient en qualitat i actualitat per a afirmar que també es veu implicada en diferents processos oncològics, amb clara relació amb el càncer d'endometri i el de mama”.
Així es planta cara al sobrepès
Com ja hem vist, les opcions per a plantar cara a aquesta malaltia comencen per la nutrició i l'exercici físic, però, què cal fer si aquestes mesures fallen? En aquest cas, quan els especialistes ho consideren, s'opta pel tractament de tipus quirúrgic. Precisament, a la IV Jornada d'Actualització en Obesitat Mòrbida de l'Hospital Universitari Rey Juan Carlos s'han analitzat els tractaments disponibles i els seus resultats. Tal com va explicar durant la trobada el Dr. Alejandro García Muñoz-Najar, coordinador de la Unitat de Cirurgia Bariàtrica del Servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu de l'hospital i organitzador de la jornada: “Va sorgir per a conscienciar del gran problema global de salut que suposa l'obesitat i de compartir i actualitzar coneixements sobre com tractar-la i, sobretot, com detectar-la des d'Atenció Primària, perquè és la porta d'entrada de tots els pacients”.
Quan la cirurgia és la millor opció entren en joc unitats com la d'Endoscòpia Digestiva del Servei de Medicina de l'Aparell Digestiu del complex hospitalari Ruber Juan Bravo, dirigit pel Dr. Sarbelio Rodríguez Muñoz, i que tracta tant el sobrepès com l'obesitat a través de tècniques mínimament invasives com el baó gàstric ajustable Spatz® i el Mètode POSE (Primary Obesity Surgery Endolumenal).
El mètode POSE, realitzat per Endoscòpia sense incisions, ajuda a mantenir sota control la gana i el pes, no deixa cicatrius ni és invasiu i no requereix una llarga recuperació. Per la seva banda, el Baló ajustable a 12 mesos Spatz®, procediment de règim ambulatori, genera una sensació de sacietat precoç en el pacient, alenteix el buidatge de l'estómac i aconsegueix una pèrdua mitjana de 24,5 kg i del 50,6% de l'excés de pes al cap de 12 mesos.
Amb aquestes dues tècniques al capdavant, es consolida l'endoscòpia bariàtrica com a primera opció de tractament. I és que, a més del baló gàstric ajustable Spatz® i el Mètode POSE, dins d'aquesta tècnica s'inclouen totes les tècniques que permeten tractar l'obesitat mitjançant tècniques endoscòpiques. L'absència de cirurgia, una taxa més baixa de complicacions, una recuperació més ràpida del pacient i una alta efectivitat són els principals avantatges que ofereix.
Quan el problema a tractar és la Diabetis, els especialistes disposen de la Cirurgia metabòlica de la diabetis, que consisteix a fer un curtcircuit entre el duodè i la part superior de l'intestí prim, i així es redueix el temps en què el cos absorbeix les calories del menjar. Indicada en pacients amb diabetis tipus 2 (90% de les diabetis) mal controlada, que requereixen molta insulina o estan a punt de necessitar-la, és una tècnica que ja es porta a terme amb èxit a la Unitat de Cirurgia Metabòlica Quirónsalud Saragossa.