Cura i prevenció masculina: Pròstata
El dolor a la zona pèlvica, dificultat per començar a orinar o per buidar la bufeta, flux feble i excessiva freqüència, amb dolor o amb coïssor, o sang en orina o semen indiquen que alguna cosa no funciona bé. La taxa d’incidència anual a Espanya és de 20-30 casos cada 100.000 habitants
En els homes de més de 50 anys, el problema més comú de la pròstata és el seu engrandiment. Aquesta afecció també es coneix com a hiperplàsia prostàtica benigna (benign prostatic hyperplàsia o BPH per les sigles en anglès). A aquesta edat també corren risc de desenvolupar càncer de pròstata, encara que aquesta malaltia és molt menys comú que la BPH.
La BPH per si sola no és una malaltia greu, tret que els símptomes siguin tan molestos que no permetin disfrutar de la vida.
El càncer de pròstata, tot i ser el més freqüent en homes, té un pronòstic excel·lent i unes taxes de curació altíssimes amb escassos efectes secundaris, quan el diagnòstic és precoç.
Pel que fa al càncer de pròstata, com informa Dr. François Peinado, cap del Departament d'Urologia del Complex Hospitalari Ruber Juan Bravo i responsable de la Unitat de Salut en Masculí d'Olympia-Grup Quirónsalud, és el més freqüent i diagnosticat. “El nombre de casos creix anualment per dos motius: l'augment de la longevitat, i l'aparició de noves proves diagnòstiques que permeten detectar la malaltia de manera molt més primerenca, com són la ressonància magnètica multiparamètrica de pròstata, la biòpsia de fusió o noves proves genètiques”.
Per aquest motiu i segons el Dr. Salvador Esquena, cap de servei transversal d'Hospital Universitari General de Catalunya, Hospital Universitari Sagrat Cor i Hospital Quirónsalud del Vallès: “Des de les societats urològiques es recomana que els homes es facin revisions anuals a partir dels 45-50 anys, si no hi ha antecedents previs de càncer de pròstata a la família. Si un home té antecedents de càncer prostàtic en pares o germans, es recomana, fins i tot, començar el primer control als 40-45 anys. Si un pacient, abans d'aquesta edat, presenta algun símptoma urinari com dificultat per orinar o presència de sang a l'orina o el semen haurà de consultar amb l'uròleg de manera immediata”.
Símptomes d'alerta
Segons els doctors consultats, els signes que han d'encendre la llum vermella són: dolor a la zona pèlvica, dificultat per començar a orinar o per buidar la bufeta, flux urinari feble, orinar amb molta freqüència, amb dolor o amb coïssor en orinar, o sang en orina o semen.
Davant aquests símptomes i segons apunta el Dr. Salvador Esquena: “Els controls anuals amb l'uròleg són la millor prevenció”.
També, segons l'esmentat expert, s’ha d’estar pendent del següent: “A diferència d'altres tumors, el càncer de pròstata no té factors de risc clars. Evidentment, qualsevol estil de vida basat en una dieta saludable, exercici, no fumar i evitar l'obesitat serà positiu per evitar qualsevol mena de tumor. La millor resposta davant d'això és el control urològic anual”.
Per a Peinado i atès que el càncer de pròstata va en augment (és el més freqüent a Europa amb conseqüències importants per als sistemes de salut) ja que cada any, al voltant de 450.000 homes europeus són diagnosticats d'aquest càncer l'atenció és prioritària. “Ha superat el càncer colorectal, i ara és la segona causa més comuna de mort per càncer en els homes. El càncer de pròstata va matar 107.000 homes a Europa el 2018 i, per tant, no és una malaltia indolent, i mata més homes que el càncer de mama. És una malaltia crònica que causa molts problemes emocionals i socials als pacients i les famílies”.
L'edat mitjana en el moment del diagnòstic de càncer de pròstata és de 69 anys. El 2060, hi haurà un increment d'uns 32 milions d'homes més grans de 65 anys amb càncer de pròstata.
Per això, és important acudir a l'uròleg per fer-se una anàlisi d'Antigen Prostàtic Específic (PSA), un tacte rectal i una avaluació completa.
Cura de la salut prostàtica
Segons François Peinado els homes són menys propensos a fer-se revisions periòdiques de salut. “A partir dels 50 anys, el creixement de la pròstata produeix una repercussió simptomàtica en la majoria dels homes, el càncer de pròstata és cada vegada més prevalent, la disminució dels nivells de testosterona condueixen a depressió, obesitat abdominal, osteoporosi i la disfunció erèctil és un predictor de risc cardiovascular. L'uròleg és l'especialista que ha de tenir cura de la salut de l'home i convertir-se en el director d'orquestra que canalitzi el pacient cap a altres especialistes com el cardiòleg, l'endocrinòleg, el reumatòleg”. Un problema afegit segons els esmentats experts és que “l'home no té la tradició de l'autocura i acudir al metge de manera preventiva; també per la feina i la falta de temps, abandona aquesta cura que les dones des de joves fan periòdicament”.