Sabries reconèixer un ictus?
Actuar a temps salva vides i, a més, és clau pel que fa a la gravetat de les possibles seqüeles.
L'hospitalització de Kiko Rivera ha tornat a l'actualitat els accidents cerebrovasculars. La matinada del dia 21, el cantant i Dj es va trobar malament, amb forts mals de cap i, després de ser atès al centre de salut de la localitat on viu, va ser derivat d'urgència a l'hospital. Havia patit un ictus.
Però ell no és l’únic personatge mediàtic que ha passat per això. Alberto Contador, Silvia Abascal, Sharon Stone, Emilia Clarke i Hailey Baldwin són altres dels noms coneguts, dins i fora de les nostres fronteres, que ho han viscut i superat.
Com ells, milions de persones anònimes al món. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia, al nostre país pateixen un ictus entre 110.000 i 120.000 persones en un any i el 50% queden amb seqüeles discapacitants o moren. S'estima que una de cada sis persones patirà aquesta malaltia al llarg de la vida. I, malgrat que l'edat és el principal factor de risc per patir un ictus, no només afecta persones grans sinó que, com hem vist en els casos anteriors, els darrers anys està augmentant la freqüència en menors de 55 anys.
S'estima que una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la vida
A falta de veure l'evolució del fill d'Isabel Pantoja i com s'enfronta a les seqüeles de l'ictus, si alguna cosa tenen en comú les celebritats esmentades és, també, haver vençut aquesta malaltia, demostrant que la recuperació és possible. Perquè patir aquest tipus d’accident cerebrovascular és terrible. És la segona causa de mortalitat a Espanya (la primera en les dones), una de les principals causes de discapacitat i d'institucionalització en l'adult, i la segona causa etiològica de la demència després de la malaltia d'Alzheimer. Però la rapidesa de reacció i, posteriorment, la rehabilitació, poden ser determinants per capgirar les estadístiques, i millorar de manera significativa el pronòstic i la vida futura del pacient. A més, la majoria d'ictus es podrien evitar controlant els factors de risc modificables.
La majoria d'ictus es podrien evitar controlant els factors de risc modificables.
Amb motiu del Dia Mundial de l'Ictus (29 d'octubre) cal recalcar aquests punts i que et facis la pregunta: “Sabria reconèixer un ictus?”. Per ajudar-nos a contestar aquesta qüestió i resoldre molts altres dubtes, hem parlat amb tres especialistes en el tractament d'aquesta malaltia:
Dra. Georgina Figueras, neuròloga especialista en vascular de l'Institut de Neurociències del Centre Mèdic Teknon, a Barcelona.
Dra. Erika Torres, cap de la Unitat de Neurociències avançades de l'Hospital Quirónsalud Torrevella.
Dr. Jesús Romero Imbroda, cap del Servei de Neurologia de l'Hospital Quirónsalud Màlaga.
Què és un ictus i per què es produeix?
L'ictus està causat per un trastorn circulatori cerebral que altera transitòriament o definitivament el funcionament d'una o diverses parts de l'encèfal. Poden ser isquèmics (falta de reg) o hemorràgics (trencament de paret arterial cerebral).
“L'ictus isquèmic, també anomenat infart cerebral, trombosi o embòlia, suposa aproximadament el 75% dels casos, mentre que l'hemorràgic representa el 25% restant”,
subratlla la Dra. Georgina Figueras.
Quins són els factors de risc, modificables i no modificables, associats a aquesta malaltia?
Els factors modificables són la hipertensió arterial (el més freqüent), la diabetis, la dislipèmia, el tabaquisme, l'obesitat, el sedentarisme, el consum d'alcohol i les drogues d'abús. També, la síndrome d'apnea-hipopnea del son, els anticonceptius orals, la síndrome metabòlica, les cardiopaties embolígenes i la teràpia hormonal substitutiva després de la menopausa.
Els no modificables són l'edat, el sexe, la càrrega genètica, les trombofílies i els ictus previs.
“Tenint en compte l'augment de l'esperança de vida i l'envelliment de la població, el 2025 es preveu que a Europa puguin patir un ictus 1,5 milions de persones a l'any; segons dades d’estudis epidemiològics realitzats. En general hi ha una incidència més gran d'ictus en homes que en dones, excepte en el rang d'edat més elevat de la població; però això és degut al fet que la dona té més esperança de vida. Un altre dels factors no modificables és l'ètnia, ja que sembla que la raça negra té més prevalença que la raça blanca”,
puntualitza la Dra. Erika Torres.
Quines conductes caldria evitar per disminuir les possibilitats de patir un accident cerebrovascular?
La majoria d'ictus es podrien evitar controlant els factors de risc modificables. Per tant, és important realitzar activitat física, seguir una dieta mediterrània evitant aliments processats i sucres, mesurar i controlar la tensió arterial i la glucèmia, disminuir i treballar amb l'estrès, tenir cura del son i evitar el tabac, alcohol i drogues. També cal, en determinats casos de pacients dones, comentar amb l'especialista els riscos-beneficis d'iniciar tractament amb anticonceptius orals i la teràpia hormonal substitutiva després de la menopausa, individualitzant cada cas.
“A la Unitat de Neurociències de Quirónsalud Torrevella-Alacant que coordino, comptem amb una consulta específica per a educació en la prevenció primària de l'ictus, realitzada per la infermera de neurologia. Detectem a les nostres consultes els pacients que tenen risc de patir aquesta patologia i els derivem aquí. S’informa de les conductes adequades que els pacients han de seguir”,
subratlla la Dra. Torres.
Quins són els senyals d'alarma de l'ictus?
L´inici d´un ictus pot estar marcat per símptomes molt diversos i heterogenis, però hem de posar especial atenció en símptomes neurològics d´aparició brusca. Aquests poden ser debilitat o incapacitat de moviment d'una part del cos (braç i cama del mateix costat) o alteració de la sensibilitat en aquesta mateixa àrea, desviació de la comissura labial, alteració del llenguatge, falta de coordinació, inestabilitat de la marxa, alteracions del nivell de consciència o alteracions conductuals, visió doble, mal de cap sobtat i intens, etc.
La Dra. Figueras recorda la utilitat de tenir present l'acrònim en anglès FAST:
“F (fase dropping): es torça un costat de la cara. És útil fer somriure la persona per detectar asimetries. A (arm weakness): braç o cama feble o sense força. És útil fer aixecar el braç i la cama per observar si hi ha asimetries en la força. S (speech): Li costa parlar o articular les paraules. T (time): és crucial el temps, per tant, cal trucar a emergències”
Què podem fer si detectem algun dels símptomes?
Davant la sospita d'un ictus, cal avisar immediatament el servei d'emergències per al trasllat del pacient el més aviat possible al servei d'urgències més proper.
“Cada minut que passa es perden 2 milions de neurones”,
destaca la Dra. Figueras.
Quines conseqüències pot comportar el retard en l’arribada a l'hospital?
Un retard en el diagnòstic i tractament suposa una amenaça per al teixit cerebral, augmenta la mortalitat i la discapacitat.
“En alguns casos es genera un canvi radical no només en la vida del pacient sinó també en la família, cosa que produeix un gran impacte emocional i funcional. A més a més, si aquesta patologia no es tracta a temps condueix a una sobrecàrrega sanitària, social i econòmica important. Segons dades del grup de malalties cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia, l'ictus produeix 2.000 milions de despeses directes sanitàries i 6.500 milions de despeses directes no sanitàries anualment a Espanya”,
revela la Dra. Torres.
Quines són les seqüeles més habituals?
Les seqüeles físiques dependran de l'hemisferi cerebral i la regió afectada. Les seqüeles més comunes solen ser parèsies (debilitat) espàstiques en alguna de les extremitats del cos o de la meitat del cos (braç i cama), alteracions del llenguatge, alteracions conductuals o inicis de deterioraments cognitius. A més, també hi ha alteracions psicològiques o de l'estat d'ànim, molt freqüents i importants, ja que solen aparèixer en la fase de convalescència i rehabilitació (primers 3 mesos). Els més freqüents són l'ansietat i la depressió.
“Els especialistes que valorin al pacient són els encarregats de, tenint en compte les característiques del pacient, el temps d'evolució del ictus, el tipus d'infart cerebral i grandària d'aquest, decidir veient el benefici-risc en cada cas, si el pacient es beneficiarà d'una de les tècniques, de totes dues o si no és candidat a cap d'elles”,
subratlla el Dr. Jesús Romero Imbroda.
Com és el tractament de l'ictus en la fase aguda?
Es basa en la confirmació diagnòstica, l'intent d'esbrinar-ne la causa i provocar la repermeabilització de l'artèria que provoca l'Ictus bé amb un fàrmac trombolític i/o trombectomia.
“A grans trets, la trombòlisi intravenosa amb alteplasa es tracta amb l'administració per via intravenosa d'aquest potent anticoagulant per desfer el trombe que està tapant el got cerebral que produeix la clínica del pacient i la trombectomia mecànica té el mateix objectiu però extraient el trombe mitjançant un cateterisme. Els especialistes que valoren el pacient són els encarregats de tenir en compte les característiques del pacient, el temps d'evolució de l'ictus, el tipus d'infart cerebral i la seva mida, i decidir veient el benefici-risc en cada cas, si el pacient es beneficiarà d'una de les tècniques, de totes dues o si no és candidat a cap”,
explica la Dra. Torres.
I el pla terapèutic posterior?
El pla terapèutic mèdic anirà dirigit a la prevenció secundària, segons la causa de l'ictus, perquè no es repeteixi. S'avaluen de manera precoç les seqüeles i s'inicia la rehabilitació tant física (logopèdia i fisioteràpia) com a social i psicològica a les 48-72 hores.
“Un cop passats els primers dies i veient que el pacient està estable en tots els sentits és moment d'iniciar una rehabilitació precoç”,
adverteix el Dr. Romero.
Quin paper hi juga la rehabilitació?
L'objectiu de la neurorehabilitació és aconseguir la recuperació física i emocional més gran possible de les seqüeles que ha deixat l'infart cerebral, en el temps més eficaç per fer-ho, que són els primers 6-12 mesos des que s’ha patit l'ictus. En aquest tipus d'Unitats es disposa d'un equip multidisciplinari de professionals (neuròlegs, neurorehabilitadors, neuropsicòlegs, fisioterapeutes, logopedes, infermeria, neurofisiologia, terapeutes ocupacions) absolutament especialitzats en aquesta patologia que dissenyen de manera personalitzada quina és la millor teràpia per a cada persona . A més de donar suport a la família i orientar-la en el tracte amb el pacient i en l'optimització de l'organització de la casa, es busca que el pacient sigui més independent i autònom per a les activitats bàsiques i instrumentades de la vida diària.
“Després d'un ictus, amb tractament adequat mèdic i rehabilitador, hi ha pacients que queden lliures de seqüeles”,
ressalta el Dr. Romero.
Un cop s'ha patit un ictus, hi ha més possibilitats que es repeteixi?
El fet d'haver tingut un ictus ja és un factor de risc per tornar a patir ictus. Per tant, és crucial la prevenció secundària, amb mesures farmacològiques i no farmacològiques. Els medicaments més utilitzats són els antiagregants, dislipemiants, antihipertensius i anticoagulants. Pel que fa a mesures no farmacològiques, hem de portar una vida saludable amb una dieta mediterrània, fent exercici regular en la mesura de les nostres possibilitats i evitant el consum de tòxics.
“El risc de tornar a tenir un ictus és inversament proporcional al temps transcorregut des del dia que es va produir. És a dir, a mesura que passin més dies des que patim l'ictus, menys risc tenim de tornar-lo a patir”,
assenyala la Dra. Torres.
El codi ictus i les unitats d'ictus als hospitals
El Codi Ictus es defineix (Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut [SNS],2008), com el procediment que permet la ràpida identificació, notificació i trasllat dels pacients amb ictus als serveis d'urgències, posant-se en marxa el procés intrahospitalari de diagnòstic i cura mentre es trasllada el pacient fins al Servei d'Urgències. L'objectiu fonamental és que el diagnòstic de l'ictus es faci de manera precoç i es tracti de la manera més primerenca possible. La velocitat de reacció des que s'activa un Codi Ictus és clau per reduir la mortalitat i la gravetat de les seqüeles pròpies de la malaltia.
Un cop a l'hospital, les Unitats d'Ictus són localitzacions específiques dedicades exclusivament a pacients que pateixin ictus aguts isquèmics, ictus aguts hemorràgics i accidents isquèmics transitoris. Els equips multidisciplinaris centren tota l’atenció en la patologia que està patint el pacient i hi han de tenir experiència. A més, l'equip encarregat de la Unitat d'Ictus ha de protocolitzar d'inici a fi l'atenció i els processos pels quals ha de passar el pacient per tal de disminuir els temps des que s'inicia la clínica fins que el pacient candidat rep el tractament i assegurar la cura específica que requereix aquesta patologia des del tractament en fase aguda fins a la sortida de l'hospital a casa o a una Unitat de Neurorehabilitació depenent de l'evolució clínica del pacient.