El meu fill té febre, ¿he d'anar a Urgències?
Aquesta és una pregunta que, en un moment o altre, es plantegen molts pares i, quasi sempre, la resposta és no. Diversos doctors en pediatria ens expliquen com tractar i prevenir les malalties que més afecten els nens a l'hivern
Encara que sigui una cosa lògica i normal que ens preocupem quan els nostres fills es posen malalts i els puja la temperatura, hi ha diverses consideracions sobre la febre que cal tenir en compte. La primera és que "la febre no sempre és dolenta", assenyala el Dr. Goran Ristic, cap de Servei de Pediatria de l'Hospital El Pilar, a Barcelona. “Quan tenim una infecció el nostre cos produeix més calor (febre) perquè les defenses lluitin contra ella. La febre no produeix danys al cervell fins que arriba a 42 graus o més”, explica el doctor.
A més, a l'hora de valorar si acudir o no a les urgències d'un hospital no ens hem de fixar només en el grau de temperatura. Si malgrat presentar febre, el nen o nena és més gran de 3 o 4 mesos, té bon aspecte, menja (encara que sigui en menor quantitat), no té vòmits persistents ni fatiga o sensació d'ofec en respirar, la recomanació general és recórrer als antitèrmics, “sense obsessionar-nos, quan la temperatura superi els 38 graus o el nen estigui incòmode”, apunta el Dr. Gonzalo Pin, cap de Pediatria de l'Hospital Quirónsalud València.
Com actuar davant les malalties respiratòries
¿I què passa si la febre ve acompanyada de símptomes catarrals? En aquesta època els pediatres atenen, sobretot, infeccions gastrointestinals i d'orina però, sens dubte, “els virus respiratoris són els campions”, recorda el Dr. Gonzalo Pin, i aquests cursen amb tos, congestió nasal, producció de moc, malestar general… Igualment, si no hi ha signes d'alarma que ens facin acudir a Urgències, també es pot esperar a casa de 2 a 3 dies i millorar el benestar del menor amb rentats nasals perquè la seva respiració sigui més confortable, oferint líquids, mantenint un acceptable nivell d'humitat ambiental, evitant el tabaquisme passiu… A partir d'aquí, el quadre hauria de millorar de mica en mica. I si no ho fa, o tenim dubtes sobre l'evolució del menor, “el més convenient seria plantejar-se una consulta no urgent amb el pediatre”, afegeix l'especialista de l'hospital valencià.
Tots els doctors entrevistats coincideixen en la necessitat de “donar temps” a aquests processos. "Normalment el quadre clínic cedeix en uns 7 dies, encara que la tos i el malestar poden persistir fins a 2-3 setmanes", indica la Dra. María Velázquez de Cuéllar Paracchi, cap de Servei de Pediatria de l'Hospital Quirónsalud Valle del Henares. I, igual que és insensat pensar que els símptomes puguin desaparèixer d'un dia per l'altre, també ho és esperar que un tractament farmacològic, més enllà d'alleujar algun símptoma, pugui “curar”. “Quan els nens tenen febre o dolor, donar-los un antitèrmic o algun medicament per controlar aquest dolor està bé. Però donar-los medicaments o antibiòtics sense visitar o consultar el pediatre només perquè els ha quedat a casa ‘de l’última vegada’ és totalment erroni”, adverteix el Dr. Goran Ristic. No cal “automedicar amb mucolítics, expectorants, antihistamínics o descongestius nasals, en nens no està demostrat que aquests medicaments siguin eficaços i els riscos superen moltes vegades els possibles beneficis”, observa la Dra. María Velázquez de Cuéllar Paracchi. A la qual cosa el Dr. José Luis Alcaraz, cap del Servei de Pediatria de l'Hospital Quirónsalud Múrcia, afegeix: “Els símptomes (tos, mocs…) són la conseqüència de la resposta del nostre cos a la infecció. Hem d'insistir que els xarops per a la tos no serveixen per a res. No curen el refredat, no netegen els mocs, no n’escurcen la durada. A més, no és excepcional la sobredosificació per error i molts no estan autoritzats en menors d'1-2 anys”. Com dirien “els més vells” i recorda oportunament el Dr. Gonzalo Pin, “un refredat amb medicines es cura en set dies i sense medicines en una setmana”.
No obstant, més enllà del refredat comú, no totes les malalties respiratòries i els gèrmens són iguals i la resposta dels nens davant seu pot variar. Com detalla la Dra. María Velázquez de Cuéllar Paracchi, “la grip està causada pel virus Influenza, la bronquiolitis més freqüentment pel virus respiratori Sincitial, i les faringitis, otitis i sinusitis per virus i bacteris diversos. Normalment la grip ens ocasiona febre, malestar, i aquest any també sembla cursar amb vòmits i odinofàgia (mal de coll). La bronquiolitis es dona més freqüentment en els nens menors d'1 any, i els ocasiona dificultat respiratòria pel broncoespasme dels bronquiols, amb tos i ensopiment si tenen hipoxèmia (nivell d'oxigen a la sang inferior al normal). També estem veient faringoamigdalitis estreptocòcciques, és una infecció bacteriana que cursa amb febre i odinofàgia intensa. L'otitis, infecció de l'orella mitjana, generalment també sol ser bacteriana, encara que de vegades pot ser vírica, i ocasiona normalment febre i mal d'orella intens”.
¿Quan s’ha d’acudir a Urgències?
¿En quins casos sí que és convenient acudir a Urgències? “En els nens és tot un equilibri i la febre i l'estat general són dos valors amb els quals hem de conviure. En més grans de 3 o 4 mesos, si l'estat general és bo i hi ha una resposta, encara que temporal, als antitèrmics podem esperar per veure l'evolució. Per contra, si 'no veiem bé el nen', empitjora, i/o la febre no respon a antitèrmics (afortunadament aquest és el cas menys freqüent) hem de consultar el pediatre o el servei d'urgències”, explica el Dr. Gonzalo Pin.
A més, els professionals consultats enumeren altres signes d'alarma que ens indiquen que hem d'acudir a l'hospital: febre per sobre dels 40,5 graus, mal color (pal·lidesa, coloració blavosa…), l’infant està decaigut, somnolent o molt irritable, dificultat respiratòria que va en augment (respira cada vegada més de pressa, se li marquen les costelles o se li enfonsa el pit), vòmits associats a mal de cap o signes de deshidratació, dolor abdominal que va a més, falta de resposta a estímuls, rebuig significatiu a l'aliment, secreció a les orelles…
Lamentablement, de vegades els símptomes s'agreugen i poden indicar que ens trobem davant de casos més complicats, com “la bronquiolitis en els nens més petits i la pneumònia en els grans”, recorda el Dr. Goran Ristic. Precisament, aquest hivern la incidència d'aquestes patologies està sent molt alta, cosa que els experts atribueixen al temps de pandèmia, amb totes les mesures epidemiològiques estrictes que ens protegien no només de la Covid, sinó també del contagi per altres virus respiratoris. El Dr. Jose Luis Alcaraz assenyala que "en tractar-se del primer hivern sense mesures de prevenció de contagi d´infeccions respiratòries, hem tornat a experimentar l´onada d´infeccions víriques pròpies d´aquests mesos, amb casos més greus i més afectació".
Mesures de prevenció
Els doctors consultats també al·ludeixen al que hem “après” durant la pandèmia a l'hora d'esmentar algunes de les mesures de prevenció més eficaces davant d'aquestes malalties. “Rentat de mans, rentat de mans, rentat de mans i rentat de mans”, reitera el Dr. Gonzalo Pin. “Cobrir-se el nas i la boca amb un mocador d'un sol ús o la part de dalt de la màniga quan tossim o esternudem, no amb les mans. No compartir gots i coberts”, afegeix el Dr. Goran Ristic. I, completa la Dra. María Velázquez de Cuéllar Paracchi, “ventilar les habitacions, sobretot en espais tancats, una adequada alimentació rica en vitamina C i A, evitar contacte amb persones vulnerables quan s'estigui amb la simptomatologia”.
Per descomptat, els especialistes també incideixen en la necessitat de vacunar els nens contra la grip. La Dra. María Velázquez de Cuéllar recorda que "la recomanació de l´Associació Espanyola de Pediatria és que es vacuni anualment tots els nens de 6 mesos a 5 anys d´edat, i els nens amb malalties que els facin més propensos a les complicacions". A més, el Dr. Jose Luis Alcaraz insisteix que “no hem de banalitzar la grip, responsable de quadres febrils perllongats i exacerbacions en els pacients asmàtics. A més de les complicacions secundàries que comporta. Diverses comunitats autònomes, com Múrcia, han implementat la vacunació nasal finançada en nens entre 2-5 anys. Una oportunitat que cal no desaprofitar. Vacuna de la grip sí, cada temporada”.
Pel que fa a la coneguda frase “no caminis descalç, que et posaràs malalt”, la veritat és que té més de mite que de realitat. “Les infeccions respiratòries es transmeten per partícules entre persones. No hi ha cap virus esperant que passis sense mitjons per refredar-te pels peus”, sosté el Dr. Jose Luis Alcaraz. I la Dra. María Velázquez matisa: “El que sí que produeix l'aire fred en passar pel nas és una vasoconstricció de la mucosa i disminució de la resposta immune, cosa que pot afavorir l'entrada dels virus i el desenvolupament de la malaltia. Per tant, en situacions en què hi ha refredament de la superfície corporal (caminar descalç, portar els cabells molls...) si s'està a prop d'algú malalt, podríem contagiar-nos, però la sola exposició al fred no és suficient per causar infecció”.