La “nova normalitat” ha comportat nous hàbits i rutines, però també nous conceptes com PCR, immunitat, anticossos, serologia, que s’han colat en el nostre vocabulari quotidià i que sentim contínuament a les notícies i a les converses. Però, malgrat que es parla tant dels test per detectar si una persona té o ha tingut Covid-19, moltes vegades seguim sense tenir clar quins són els diferents tipus de proves per diagnosticar SARS-CoV-2 (el virus causant de la malaltia), en què es diferencien les unes de les altres i quines són les més indicades per a cada persona i circumstància. Per això, els experts de Quirónsalud ens ajuden a entendre els diferents conceptes i resolen els dubtes més freqüents.

Estrictament parlant, hem de dir que hi ha tres eines de diagnòstic. No obstant, una d’elles, la que coneixem com a Test Ràpid i que ofereix resultats de forma gairebé immediata a través de mètodes colorimètrics al reaccionar amb la sang (similar a un test d’embaràs), s’ha anat abandonant a poc a poc per falta de fiabilitat dels resultats. Dels altres dos tipus de proves (PCR i serològiques), cap és ni millor ni pitjor, sinó que cadascuna té finalitats diferents i serà més adequada segons cada cas. “La decisió de la prova diagnòstica per a Covid-19 no és aleatòria. Cadascuna ens aporta una informació i ens ajuda a prendre decisions”, aclareix el doctor Miguel Marcos, cap de Medicina interna de Miguel Marcos, jefe de Medicina interna de Quirónsalud Málaga.

1. Prova PCR (reacció de cadena de polimerasa)

Aquesta prova detecta la presència de partícules virals en les mostres respiratòries que s’han de prendre a la zona posterior de la faringe. “Si la prova és positiva (detecta ARN viral) entenem que existeix multiplicació viral. Aquesta prova ens confirma l’existència d’una infecció activa i que l’individu és capaç d’encomanar-ne altres. Fins que la PCR no és negativa es considera que l’individu és potencialment contagiós”, explica el Dr. Daniel Carnevali, jefe del servicio de Medicina Interna del Hospital Universitario Quirónsalud Madrid.

Per tant, aquest test ens informa de si estem infectats pel virus SARS-COV-2 en l’actualitat i de si som, per tant, contagiosos (tinguem o no símptomes). Si es detecta la presència de virus a la mucosa nasofaríngia, el pacient pot produir el contagi de les persones que tingui davant a través de la tos o de les microgotetes de saliva.

¿Per a qui està recomanada?

És molt valuosa per conèixer la presència del virus i la nostra capacitat de generar contagis. La seva positivitat ens ajuda a prendre decisions d’aïllament i tractament amb celeritat en el pacient infectat. Es recomana, per tant, en aquests casos:

• Si existeixen símptomes i se sospita de COVID-19. La PCR és la prova d’elecció per conèixer si tenim la infecció activa pel virus.

• Si el que volem és veure els nostres pares, persones grans, vulnerables o d’alt risc amb la seguretat que no els transmetrem la malaltia.

• També en el cas de persones que volen viatjar s’acostuma a demanar la PCR. Si és negativa, et garanteix que en aquell moment no tens infecció. De fet, s’està considerant demanar la PCR en origen per poder viatjar a determinats països.

¿Quin és la seva eficàcia?

Des dels primers dies (salvant un petit període finestra, en el qual seria negativa) el 100% dels pacients amb el virus donarien positiu. “S’ha de tenir en compte que passa un temps des del contacte d’una persona amb el virus i la seva detecció a través de PCR, és el que denominem període d’incubació. Durant aquest temps, que pot oscil·lar entre 3 i 12 dies, el virus s’està reproduint però les proves per mesurar-lo no són capaces de detectar-lo. Normalment quan l’individu comença a mostrar símptomes és quan comencem a veure la seva PCR com a positiva, però hi pot haver individus que poden tenir la PCR positiva abans de mostrar símptomes (fase presimptomàtica)”, assenyala el doctor Daniel Carnevali.

Després es va negativitzant segons passen els dies, de manera que el percentatge de detecció és del 90% entre els dies 8-14 i disminueix al 70% entre els dies 15 i 29 després de l’inici dels símptomes. “És important la realització del test en un centre qualificat. Així, per a la presa de mucositat orofaríngia de la PCR, la mostra s’ha de prendre a la zona més profunda de les fosses nasals, i el resultat adequat de la prova depèn en gran mesura de la seva correcta realització”, matisa el doctor Miguel Marcos, cap de Medicina interna de Quirónsalud Málaga.

2. Prova serològica o d’anticossos en sang

La segona forma de diagnòstic és la recerca i quantificació d’anticossos davant del virus, que es realitza a través d’una mostra de sang. Tal com explica el doctor Daniel Carnevali, el nostre cos posseeix un sistema defensiu contra infeccions de qualsevol tipus. És el sistema immune, que té una forma de detecció d’agents externs que és la generació d’anticossos anomenats immunoglobulines. Aquestes immunoglobulines són proteïnes que reconeixen, capten i bloquegen els virus perquè les cèl·lules del sistema immune (limfòcits) puguin reconèixer-los i eliminar-los.

Existeixen cinc tipus d’immunoglobulines: IgA, IgM, IgG, IgE (amb diversos subtipus) IgE (relacionada amb les al·lèrgies) i la IgD. En cas d’infecció ens interessen la IgG i la IgM perquè ofereixen informació molt valuosa sobre en quina fase de la infecció està el pacient. “Les immunoglobulines no determinen la presència del virus, sinó la resposta immunològica del nostre cos quan hem estat exposats al virus; és a dir, si l’individu ha estat en contacte amb el virus, hagi desenvolupat símptomes o no”, aclareix el Dr. Carnevali.

Com si fossin dues línies de batalla davant de la infecció, les IgM són els primers anticossos que apareixen en sang. Són detectables normalment a partir de 7-12 dies, i arriben al seu nivell màxim a les 2-3 setmanes. Després la seva presència a la sang va disminuint fins a desaparèixer i entra en joc la segona línia de defensa, les IgG que apareixen a partir dels 8-14 dies després de la infecció i que poden desaparèixer o quedar-se, fins i tot en ocasions indefinidament. La permanència de la IgG en sang varia molt entre persones i d’una infecció a una altra.

Si quan es realitza una prova d’anticossos només s’observa la presència d’IgM probablement ens trobem en les fases inicials de la infecció. Quan l’anàlisi mostra IgG i IgM pensem que ha passat més temps des de l’inici de la infecció i que queden restes de la fase aguda. Quan només s’observen anticossos IgG pensem que la fase de replicació viral ha passat.

En resum: “La serologia ens aporta gran informació sobre el moment en el qual es troba la infecció –explica el doctor Miguel Marcos, cap de Medicina interna de Quirónsalud Málaga–. Al cap de pocs dies del contagi, es positivitza un anticòs, la IgM, que ens parla d’infecció actual o molt recent, mantenint-se positiva fins als 21 dies aproximadament. Si el resultat és IgG positiva, ens parla d’una infecció que ha avançat més enllà del dia 14 i es manté positiva per un període de temps indeterminat, raó per la qual ens podria parlar d’infecció passada. I probablement, ens informarà també de la nostra immunitat per a la infecció en base a haver-la presentat prèviament”.

Per tant, la seqüència seria la següent: contacte amb el virus, període d’incubació (PCR negativa en un infectat); la PCR surt positiva, després la IgM surt positiva, després apareix la IgG. Segons transcorre el temps i se supera la infecció la PCR dona negativa, després la IgM desapareix i després la IgG pot desaparèixer o quedar-se en el temps (vegeu el gràfic).

¿Per a qui està recomanada?

• Per a totes les persones que hagin mostrat símptomes de possible infecció per coronavirus, o es trobin malament de forma prolongada, o que tan sols vulguin conèixer la seva situació immunològica, la prova d’elecció és la serologia quantitativa.

• Per a la persona que creu que ha pogut passar la Covid-19, en aquest cas la prova indicada és la serològica.

• En els casos que no existeixen símptomes i es desitja la certesa absoluta que no es pateix ni transmet la COVID19 (bé per motius personals o per ser contacte de persones d’alt risc) es recomana realitzar d’inici una serologia. Si obtenim un resultat d’IgM positiva, s’hauria de complementar el diagnòstic amb una prova de PCR.

¿Quin és la seva eficàcia?

“S’estima que més del 90% de les persones que han tingut el virus desenvolupen una resposta d’anticossos. La sensibilitat d’aquestes proves és aproximadament d’un 90% (10 de cada 100 persones amb anticossos mostren la prova negativa)”, afirma el doctor Daniel Carnevali. La finestra més òptima per realitzar-la és entre 10 i 12 dies després d’haver tingut contacte amb el virus. Si es realitza abans pot donar un fals negatiu perquè que el cos no hagi produït encara els anticossos.

¿Per fer-se les proves és necessari que ho prescrigui un metge?

Ja no. Actualment, després de la finalització de l’estat d’alarma, no és necessària la prescripció mèdica. “L’interessat mateix pot sol·licitar la prova al centre que en tingui però, no obstant, el laboratori que realitzi la prova està obligat a informar dels casos positius que poguessin aparèixer a la Direcció General de Salut Pública”, puntualitza el Dr. Amancio Marín, director mèdic de l’Hospital Quirónsalud Torrevieja.

No obstant el doctor Francisco Ruiz, Especialista en Medicina Interna Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón de Sevilla puntualitza: “Malgrat que no sigui necessària aquesta prescripció, sí que és aconsellable en tots els casos una consulta mèdica (bé amb l’especialista o bé amb el metge d’atenció primària) ja que en ella es pot realitzar un examen de salut en el qual no només es posarà de manifest si el pacient presenta algun símptoma compatible, sinó que a més el metge aconsellarà sobre quina prova és millor realitzar en cada cas. Això ajudarà a oferir un diagnòstic molt més encertat”.

La recomanació per realitzar una prova o una altra –segons argumenta el doctor Ruiz – passa per l’existència o no de simptomatologia. Aquest és l’element vertebrador per determinar quina prova s’ha de realitzar. Si existeixen símptomes compatibles amb COVID19 la prova a realitzar és sempre una prova de PCR, independentment de les característiques basals del cas. Existeix una excepció, la d’una persona que ha patit símptomes compatibles amb COVID19 fa més de 7 dies i ara es troba asimptomàtic. En aquest cas la prova a realitzar seria la serologia per determinar nivell d’anticossos, amb fiabilitat molt elevada.

En la resta de casos, en els quals no existeixen símptomes, es recomana realitzar d’inici una serologia. Si obtenim un resultat d’IgM positiva, s’hauria de complementar el diagnòstic amb una prova de PCR.