Covid-19: la importància de conèixer la immunitat davant el coronavirus :: Prensa Ibérica

Articles

Covid-19: la importància de conèixer la immunitat davant el coronavirus

Ara que ja comptem amb altres tècniques de detecció per mesurar la presència o no del virus, com les proves PCR o els tests ràpids d’antigen, l’ideal és completar l’estudi amb una prova serològica posterior que ens permeti verificar la presència d’anticossos davant del virus en la persona infectada

Després de mesos convivint dia rere dia, i fins i tot gairebé hora rere hora, amb les notícies al voltant de la covid-19, anem coneixent més i més coses sobre el virus SARS-CoV-2 causant de la malaltia. A mesura que avancen les investigacions i creix aquest coneixement, van apareixent noves proves de diagnòstic cada vegada més fiables i més ràpides com els nous test d’antígens, capaços d’identificar possibles contagis amb la mateixa eficàcia que la clàssica PCR amb l’avantatge de poder tenir els resultats en tot just 15 minuts. Les dues opcions segueixen convivint amb altres com els tests serològics d’anticossos que, a més, tenen una gran rellevància perquè proporcionen una informació molt valuosa.

Aquestes van ser les primeres proves que es van realitzar a Espanya, tant els denominats tests ràpids de dit (mostra obtinguda per punció digital) com les mostres analitzades per mètodes ELISA/CLIA (obtingudes per punció en sang venosa), que mesuren el nostre estat immunològic davant del virus en funció dels anticossos IgA, IgM i IgG desenvolupats pel nostre organisme. Les immunoglobulines no determinen la presència del virus, sinó la resposta immunològica del nostre cos quan hem estat exposats al virus. És a dir, ens diuen si l’individu ha estat en contacte amb el virus, hagi desenvolupat símptomes o no. Com si fossin dues línies de batalla davant de la infecció, les IgM són els primers anticossos que apareixen en sang. Les IgG apareixen més tard, a partir dels 8-14 dies després de la infecció, i poden desaparèixer o quedar-se, fins i tot en ocasions indefinidament. Per tant, els resultats d’aquest test ens proporcionen informació sobre en quina fase de la infecció es troba el pacient:

  • Si quan es realitza una prova d’anticossos només s’observa la presència d’IgM probablement ens trobem en les fases inicials de la infecció.

  • Quan l’anàlisi mostra IgG i IgM pensem que ha passat més temps des de l’inici de la infecció i que queden restes de la fase aguda.

  • Quan només s’observen anticossos IgG és perquè la fase de replicació viral ha passat.

Ara que ja comptem amb altres tècniques de detecció per mesurar la presència o no del virus, com les proves PCR o els tests ràpids d’antigen, l’ideal és completar l’estudi amb una prova serològica posterior que ens permeti verificar la presència d’anticossos davant del virus en la persona infectada; tot i que encara no sapiguem amb certesa quin és el nivell d’immunitat òptim ni la seva durada, això és clau per esbrinar si, en cas de reinfecció, podria o no causar-nos una patologia greu. És cert que “haurem d’esperar mesos i fins i tot anys per conèixer de forma fiable els efectes d’una segona infecció de coronavirus”, segons afirmen diferents grups de científics, però, en qualsevol cas, conèixer l’estat d’immunitat és important sobretot per a totes aquelles persones que hagin patit la malaltia de forma asimptomàtica, a més de les que, havent-la patit, no coneixen la seva situació immunitària.

Es parla molt de la vacunació i de les estratègies que s’hauran d’establir per fer-la possible, però no serà possible vacunar tota la població “de forma simultània”, ja que la vacuna es produirà i comercialitzarà de forma progressiva.

Es parla de la importància de la immunitat col·lectiva, de grup o “de ramat”, per poder considerar que la progressió de la pandèmia pot ser controlada i que, per això, aquesta hauria d’arribar “de forma òptima” al 60% de la població aproximadament. Quan prou persones d’una comunitat estan protegides contra una malaltia contagiosa, és difícil que la infecció es propagui. El coneixement de l’estat immunitari de diferents grups poblacionals, a més de l’establiment dels grups de més risc, pot ajudar a establir quines persones s’hauran de sotmetre a la vacunació de forma prioritària, ja que els que tinguin suficient immunitat, podrien ser vacunats en fases posteriors, si això fos necessari.

Per tant, la realització de proves de determinació immunitària de tipus serològic, que són molt més específiques, ajudaria a conèixer quines subpoblacions no presenten immunitat però, per un altre costat, ens permetria identificar quines persones presenten immunitat encara que, aparentment no hagin passat la malaltia.

Des del començament de la pandèmia, Quironprevención, empresa de prevenció de riscos laborals del grup Quirónsalud, ja ha realitzat més de 600.000 proves covid-19 tant a treballadors d’empreses com a particulars i, efectivament, es constata l’increment de la demanda de proves de detecció de virus davant de les que realitzen detecció d’anticossos, quan en realitat, segons apunta el Dr. Leopoldo Álvarez, “totes dues són proves complementàries” i amb diferent finalitat, ja que unes ens permeten detectar el virus i actuar amb immediatesa tractant i/o aïllant la persona infectada, i les altres ens ajuden a conèixer l’estat immunològic de la persona i conjunt de la població”, cosa que podria ajudar a establir els procediments i estratègies de vacunació en funció de la disponibilitat de les diferents vacunes.

En l’entorn laboral, la realització de proves serològiques es torna encara més important, ja que conèixer el percentatge d’empleats d’una plantilla que compta amb immunitat i el percentatge dels que no la presenten (negatius) hauria d’influir directament en el protocol de mesures a adoptar i, per tant, en la gestió del risc. Per a les companyies, des de Quirónprevención recomanen el següent:

  • Si volem saber si en una plantilla hi ha presència de casos simptomàtics o asimptomàtics que puguin suposar una situació de brot o un risc de contagi en la companyia, tenim dues opcions: fer PCR (o test antigènics) directament, o fer tests serològics i realitzar PCR només a aquells individus que tinguin anticossos IgM sense haver desenvolupat encara anticossos IgG.

    Si el que busquem és saber quin grau de protecció té la plantilla, hem de fer proves serològiques i determinar quin percentatge dels empleats presenten anticossos IgG.

¿Quina prova és la més adequada en cada cas?

Cas 1. Fins ara no he presentat cap símptoma ni he tingut un contacte estret* amb un positiu. . Es recomana realitzar una prova de detecció d’anticossos, és a dir, una prova serològica, que faciliti informació sobre l’estat immunitari de la persona. Si el resultat fos negatiu i no haguessin variat les condicions de contacte comentades, es recomana repetir-la en un termini de temps que dependrà de la prevalença existent en aquell moment en el seu entorn.

Cas 2. No tinc símptomes, però sí que he mantingut un contacte estret amb un positiu. . En aquest supòsit el millor és realitzar, en el moment en el qual s’és coneixedor d’haver mantingut un contacte estret amb un positiu, una PDIA (prova de detecció d’infecció Aguda: PCR o Test Antigen ràpid).

Si el resultat de la PDIA fos positiu, la recomanació de Quirónprevención és realitzar com més aviat millor una prova serològica i en cas de presentar un valor d’IgG +, es consideraria el final del cas, i no s’hauria d’aïllar ni repetir cap prova més en aquell moment. La persona podria reincorporar-se al seu lloc de treball. Si el valor de la Ig G és -, es considera infecció activa i realitzarà aïllament durant 10 dies i es farà recerca de contactes.

Si el resultat de la PDIA fos negatiu, no s’ha de realitzar prova serològica ni aïllament ni recerca de contactes i podria continuar al seu lloc de treball.

Cas 3. Presento símptomes compatibles amb els de la covid-19. Igual que en el cas anterior, es recomana la prova de detecció del virus de manera immediata i segons el resultat obtingut, procedir com hem comentat amb anterioritat.

* Es considera ‘contacte estret’, segons recull el Ministeri de Sanitat en el seu document d’d’ESTRATÈGIA DE DETECCIÓ PRECOÇ, VIGILÀNCIA I CONTROL DE COVID-19, “qualsevol persona que hagi estat en el mateix lloc que un cas, a una distància menor de 2 metres i durant més de 15 minuts”.