Així ha transformat la tecnologia l'assistència sanitària als hospitals
Noves eines com el Big Data, la Intel·ligència Artificial, la realitat virtual i augmentada, el 7D o la teleassistència ja són una realitat en l'àmbit de la salut i suposen una millora en la gestió i capacitat de la xarxa assistencial, l'atenció al pacient i la salut dels malalts
Fa només uns quants anys parlar de salut digital era parlar de futur. Avui, és present. Les eines tecnològiques actualment disponibles han transformat els processos assistencials i han esdevingut peces clau per assolir els millors resultats en salut i, també, per garantir la sostenibilitat i eficiència del sistema sanitari. En aquests termes s'expressava recentment, durant les I Jornades d'Innovació en Salut Digital Xarxa 4H, el Dr. Javier Arcos, director mèdic de la Fundació Jiménez Díaz i coordinador de la Unitat d'Innovació Clínica i Organitzativa (UICO) dels hospitals de Quirónsalud integrats a la xarxa pública madrilenya - Fundació Jiménez Díaz (Madrid), Rey Juan Carlos (Móstoles), Infanta Elena (Valdemoro) i General de Villalba (Collado Villalba)-.
“L'aplicació de la tecnologia en l'àmbit assistencial, el de la gestió i el de la recerca permeten oferir recursos cada cop més innovadors als pacients”, afegia a la mateixa reunió el Dr. Alfonso Cabello, cap associat del Servei de Medicina Interna i Malalties Infeccioses de la Fundació Jiménez Díaz i membre de la UICO.
A més, ressaltava el Dr. Arcos, aquests recursos han arribat per consolidar-se, tant per necessitat, atès que “hi ha més cronicitat en la població, més complexitat en les seves patologies i menys professionals per afrontar-ho”, com per evidència, ja que “cada vegada hi ha més proves de l'eficàcia i la utilitat de la salut digital i la medicina basada en el valor, i que la gestió també millora la salut de la població de forma més sostenible”; i capacitat i responsabilitat: “Tenim la maduresa digital i cultural per fer aquesta aposta estratègica. Sent més digitals, aconseguim ser més humans i impactar, de veritat, en la trajectòria i experiència del pacient”.
BIG DATA, Intel·ligència Artificial i Machine Learning
En concret, durant la trobada es va posar èmfasi en la importància de “l'ús de la informació, Big Data i IA”. Aquestes tecnologies s'estan obrint pas amb força en la medicina. Gràcies al seu ús, els especialistes obtenen una gran ajuda a la hora de diagnosticar i decidir quin és el millor tractament per a cada pacient, cosa que permet avançar en el camí d'una medicina personalitzada i de precisió. Els citats hospitals madrilenys són pioners en la seva incorporació i impulsors de C-Salud, un ambiciós projecte d’aplicació del Big Data per “anticipar-nos a la malaltia i crear salut utilitzant tota la informació que posseïm”, insisteix el Dr. Arcos.
C-Salud és "la iniciativa més gran d'aquestes característiques al nostre país, tant quantitativament, ja que implica el treball en xarxa de quatre centres -acostant-se amb la suma de les seves àrees de referència al milió d'habitants-; com qualitativament, a l’involucrar iniciatives en tots els àmbits assistencials clau amb una triple dimensió: prevenció, detecció precoç i tractament personalitzat”, afirma el Dr. Arcos.
Entre aquestes iniciatives, que utilitzen gran quantitat de dades (Big Data) mitjançant eines d'Intel·ligència Artificial (IA) i Machine Learning destaca, per exemple, projecte E-Res Salud, que treballa amb informació clínica individualitzada per millorar els resultats clínics, i està implementat en diverses especialitats i àrees mèdiques, com la d'Hematologia, en la qual ja han participat més de mil pacients. Com explica la Dra. Adriana Pascual, en els seus gairebé tres anys d'evolució s'ha demostrat que aquest projecte millora no només l'eficiència en la gestió dels recursos, sinó també la supervivència dels pacients: “els inclosos a E-Res Salud Hematología que reporten alertes tenen millor supervivència, i la comunicació d'alertes greus permet una intervenció precoç, disminuint un 75% el risc de mort”, va indicar.
Una eficàcia semblant ha tingut el projecte "PROMs i PREMS en VIH", presentat per la Dra. Beatriz Álvarez, especialista del Departament de Malalties Infeccioses de la Fundació Jiménez Díaz. Gràcies a aquesta iniciativa -va afirmar-, que aplica de forma sistematitzada el mesurament de l'experiència i els resultats reportats pel pacient per oferir-nos informació de les seves necessitats i preocupacions reals, podem atendre'ls amb una trajectòria transversal que els dona veu i els fa partícips de les seves decisions, guiant-nos en els canvis necessaris per adaptar-nos-hi”.
Un altre exemple d'innovació en salut digital és l'ús del "Big DATA per al control de la infecció quirúrgica" que, com va assenyalar Álvaro Flores, resident del Servei de Medicina Preventiva de la Fundació Jiménez Díaz, "facilita la vigilància d'un nombre més gran de procediments quirúrgics, la identificació en temps real d'infeccions -permet descartar negatius (fins a un 99, 98% de valor predictiu negatiu), reduint fins a un 89% el volum de revisió-, i la implantació precoç de mesures de prevenció i control".
Big Data i IA també poden ser clau en la prevenció de malalties cardiovasculars, les patologies més prevalents i amb més mortalitat a Occident. Gràcies a aquestes tecnologies, els hospitals de Quirónsalud integrats a la xarxa pública madrilenya han recollit dades clíniques i demogràfiques dels pacients per elaborar un mapa de risc cardiovascular. El model predictiu informa sobre la probabilitat de desenvolupar una malaltia d’aquest tipus en el futur i permet als pacients consultar recomanacions d’hàbits saludables per millorar la seva salut.
Igualment, el departament de Medicina Nuclear i Imatge Molecular de l'Hospital Universitari La Luz i de l'Hospital Universitari Quirónsalud Madrid, han començat recentment a fer servir criteris d'Intel·ligència Artificial en la interpretació dels estudis PET-CT relacionats amb diferents tipus de càncer. I a l'Hospital Quirónsalud Infanta Luisa, a Sevilla, ha estat camp de proves a l'hora d'utilitzar aquests algorismes per a la detecció de pòlips mitjançant l'ús de la colonoscòpia, la qual cosa pot repercutir en un millor diagnòstic del càncer de còlon.
Per part seva, a Barcelona professionals de l'Institut del Cor Quirónsalud Teknon han desenvolupat una nova eina basada en el Machine Learning que és capaç d'identificar la localització exacta de les arrítmies ventriculars abans de fer un procediment d'ablació. Aquest tipus d’arrítmia és la causa principal de mort cardíaca sobtada després d'un infart de miocardi agut. "Això ens facilita el tractament intervencionista de les taquicàrdies ventriculars, que produeixen la mort sobtada, i ens permet fer procediments més eficients i segurs", explica el Dr. Antonio Berruezo, director del Departament d’Arrítmies i de Recerca i Innovació de l'Institut.
Digitalització
Com hem vist, la IA, a través de les aplicacions del Machine Learning, ja és present al nostre sistema sanitari i té molt a aportar, sobretot en medicina predictiva. Però per al seu funcionament adequat són fonamentals les dades, el Big Data, i aquí entra en joc la digitalització.
Afortunadament, la digitalització ja és present en molts centres sanitaris, i ha arribat a gairebé totes les àrees i departaments. En aquest sentit, i més enllà de digitalitzar els historials de pacients i tractaments, els hospitals madrilenys Fundació Jiménez Díaz, Infanta Elena, Rey Juan Carlos i General de Villalba també han fet un “enorme pas tecnològic” dins del seu departament d'Anatomia Patològica, que compta amb un projecte de digitalització líder al món. Cada any, als laboratoris dels quatre centres, es processen prop de 600.000 mostres de teixit que es converteixen en fitxers digitals d'alta resolució i es conserven en una base de dades agregada única.
L'existència d'aquestes imatges digitalitzades “millora la seguretat, la precisió, l'eficàcia i la qualitat en els processos de diagnòstic i redueix els temps de resposta, i suposa el primer pas cap a la patologia computacional basada en l'aplicació d'eines d'intel·ligència artificial i anàlisi d'imatge per ajudar els patòlegs en la seva feina diagnòstica diària”, afirma el Dr. Federico Rojo, cap del Departament d'Anatomia Patològica d'aquests centres.
7D, realitat augmentada i virtual
La IA ha irromput també amb força al quiròfan i el Dr. Ferran Pellisé, cirurgià de columna a l'Hospital Quirónsalud Barcelona i fundador i director del Barcelona Spine Institute (BSI), s'ha convertit en un referent. Recentment, el Dr. Pellisé ha liderat un equip internacional de recerca que, valent-se de la IA i d'una àmplia base de dades de pacients adults amb desviació de columna, ha publicat un estudi que permetrà una millor i més personalitzada atenció mèdica davant d'una cirurgia de complexitat, com és la de columna.
Aquest tipus d'anàlisis basades en intel·ligència artificial s'havien dut a terme anteriorment però mai s'havien aplicat a la recerca sobre cirurgia complexa de columna en l'adult. Gràcies a l'àmplia base de dades recollida abans, durant i després de les intervencions permet aplicar solucions d'intel·ligència artificial i algorismes per a disposar d'un coneixement molt més precís sobre les cirurgies, fins i tot abans de les intervencions. Totes aquestes dades permeten conèixer l'origen de les possibles complicacions i millorar la seva prevenció.
La tecnologia 7D està cridada també a revolucionar aquestes intervencions, aportant més precisió i seguretat. En concret, el Servei de Traumatologia i Ortopèdia pediàtrica de Quirónsalud Sagrado Corazón (Sevilla), dirigit pel doctor David M. Farrington, va incorporar el mes de setembre passat aquesta tecnologia per a una operació en un pacient pediàtric de 14 anys que patia una escoliosi severa progressiva. Es tracta del primer hospital de la sanitat privada espanyola que incorpora aquesta moderna tecnologia per al tractament quirúrgic de l'escoliosi. Fins ara només s'ha realitzat aquesta tècnica en tres hospitals de la sanitat pública espanyola (València, Madrid i Barcelona).
Una altra de les tecnologies que també estan guanyant protagonisme en el camp de la cirurgia és la realitat augmentada, utilitzada a l'esmentat hospital sevillà per a la correcció d'una malformació complexa de genoll. En aquest cas el Dr. José Lirola relata que per millorar la precisió de la correcció quirúrgica "es va plantejar fer una cirurgia amb realitat augmentada, amb planificació preoperatòria en biomodel 3D i assistida per un navegador especial". "Aquest navegador i la realitat augmentada permeten veure els ossos de la pacient a fora —a manera d'holograma— en mida i temps real, com si els tingués al davant, i els veiem a través d'unes ulleres 3D mentre estem operant, des del maluc fins al turmell, i ens permeten girar la imatge tridimensional amb les mans i veure la correcció que s'està fent sense necessitat d'usar els Rx", afegeix.
Les ulleres de realitat virtual també són presents, cada vegada més, en molts hospitals. Més enllà de les seves conegudes utilitats, sobretot en el camp de l'oci i l'entreteniment, cada vegada són més les àrees de Pediatria que les utilitzen, sobretot als serveis d'urgències, amb l'objectiu de disminuir la percepció de dolor durant les actuacions i els processos mèdics que es desenvolupen en aquest servei.
Entre els múltiples beneficis obtinguts amb la seva utilització destaquen les extraccions de mostres més ràpides, un menor ús d'anestèsics en actuacions doloroses com la reducció d'una fractura i l'efecte d'amnèsia retrògrada en la memòria del nen que, al no recordar l'episodi com una cosa traumàtica, afavoreix una predisposició positiva davant de futures visites a un centre sanitari”, exposa el doctor Enrique González Cortés, especialista del Servei de pediatria de l'Hospital Quirónsalud Santa Cristina, a Albacete, un dels molts centres de Quirónsalud que compten amb aquesta eina.
Chatbots i teleassistència
Les possibilitats de la tecnologia també han permès consolidar un model assistencial a distància o en remot, que millora la salut i l'experiència de l'usuari. Exemple és el ‘chatbot’ oncològic amb què compta el projecte “HOPE, HOspital de Dia PErsonalitzat”, de la Fundació Jiménez Díaz. L'ús d'aquest assistent virtual, que rep el nom d'Assistència Intel·ligent en Oncologia, o AI-ON per les sigles, permet que el pacient oncològic rebi atenció immediata les 24 hores del dia, durant els 365 dies de l'any, a través del Portal del Pacient des de qualsevol dispositiu electrònic connectat a Internet. En concret, es tracta d'un programari d'intel·ligència artificial que ofereix indicacions específiques als pacients en tractament oncològic i, en cas de detectar símptomes greus, facilita el procés d'admissió a Urgències i fins i tot ajuda a avançar les consultes al pacient, si cal. Com va explicar la seva promotora, la Dra. Cristina Caramés, especialista del Servei d'Oncologia Mèdica de la Fundació Jiménez Díaz, el ‘chatbot’ és clau per a “la detenció precoç, que millora el pronòstic i permet personalitzar i realitzar un tractament més adequat, perquè no és el mateix identificar un efecte secundari en el tractament oncològic de forma precoç a cop de clic des de casa, que detectar-lo més avançat”.
Igualment, destaca l'èxit del Circuit d'Urgència Digital, una alternativa no presencial aplicada en diversos centres madrilenys als processos crònics i menys emergents, que té dues possibles vies d'entrada (a través de trucada telefònica des de fora de l'hospital o de videotrucada des del centre) i que permet atendre la creixent demanda a les Urgències Hospitalàries, amb eficàcia, agilitat i satisfacció per a pacients i facultatius. Així ho demostren els seus resultats, com exposa el seu responsable, el Dr. Jorge Short, subdirector mèdic de la Fundació Jiménez Díaz: “En un any hem atès més de 33.000 pacients, amb cap reingrés a les 72 hores després de l'atenció en aquest circuit i la resolució del problema de salut en menys de 30 minuts en el 85% dels casos”.
Un altre exemple d'innovació en els models de consulta és la Teledermatologia, un servei amb què ja compten molts hospitals i que “agilitza notablement els terminis actuals i suposa un gran avantatge per al pacient, que tindrà a la seva disposició un diagnòstic professional en un període molt curt de temps", subratlla el Dr Mateo González-Carrascosa Ballesteros, especialista del Servei de Dermatologia de l'Hospital Quirónsalud Marbella, un dels molts centres del grup hospitalari que ja han posat en marxa aquesta iniciativa. A més, també afavoreix el metge (més productivitat, millor ús del temps…) i l'organització (reducció de demores, derivació de cirurgies i diagnòstic patològic…).
