«L'administració hauria d'agilitzar tots els concursos públics previstos»

Pocs dies després de la declaració de l'estat d'alarma, des del COAC vam realitzar una enquesta al col·lectiu. Es va comprovar que l'activitat professional es mantenia gràcies al teletreball i al volum de feina, perquè es portava una inèrcia de projectes i d'obres en curs. No obstant això, la tendència dels nous encàrrecs és clarament a la baixa: les dificultats ja s'estan iniciant i preveiem que s'allarguin fins al primer trimestre de 2021, quan l'afectació d'aquesta aturada serà més evident. Així doncs, estem molt preocupats pel futur.

La Taula de la Construcció, de la qual el COAC forma part, demanava fa uns dies que, un cop passi el confinament, s'apliquin mesures per poder recuperar el sector. S'ha fet algun pas?

Totes les institucions del sector estem bolcades a aconseguir el compromís de l'administració per frenar la caiguda del sector de la construcció, que tan dramàtica pot ser per a l'economia. Defensem l'aplicació immediata de mesures econòmiques, financeres i fiscals d'incentivació de la rehabilitació i la renovació urbana, l'agilització i simplificació de tràmits burocràtics, apressar l'atorgament de llicències municipals, donar respostes a tràmits que han quedat aturats, agilitzar els concursos públics, i també flexibilitzar aquest any la suspensió de llicències d'obres durant l'estiu, respectant sempre el descans dels veïns i amb limitació d'horaris. Davant les dificultats econòmiques però, sobretot, davant la urgència d'actuar contra l'emergència climàtica, considerem imprescindible impulsar el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, on agents públics i privats concretem accions per transformar els nostres habitatges, barris i ciutats.

La construcció ha de ser un dels motors de recuperació de l'economia a Girona?

El sector de la construcció, tant en l'obra nova com en la rehabilitació, ocupa un gran nombre de treballadors i genera moltes oportunitats laborals. Per tant, la seva reactivació tindrà un efecte molt positiu sobre l'ocupació i la dinamització econòmica. A més a més, es detecten especialment dues qüestions per resoldre i per les quals és fonamental estimular el sector. La primera és donar resposta a la problemàtica habitacional del país. I la segona, abordar els reptes de present i de futur a través de l'arquitectura. La qualitat de vida de les persones, la salut i la lluita contra el canvi climàtic en són alguns exemples.

L'administració no hauria de ser la primera a reactivar l'economia encarregant obra pública? En els premis d'Arquitectura sempre predominen les iniciatives privades i pràcticament no hi opten mai obres públiques perquè no se'n fan...

Segurament, l'administració hauria, i així ho hem demanat, d'agilitzar tots aquells concursos públics previstos i alhora fomentar-ne de nous. Els darrers anys, hem comprovat que l'obra pública era molt minoritària entre els projectes presentats als premis d'arquitectura i esperem que aquesta situació es reverteixi. Un àmbit en el qual l'administració té molt a fer és el parc residencial, on els segments poblacionals més fràgils i amb menys recursos pateixen dificultats per poder accedir-hi. Tenim un parc d'habitatge social escàs i hem de treballar per situar-nos als nivells d'altres països europeus.

Es podrà tornar a generar ocupació en el sector?

La pandèmia de la covid-19 tindrà una afectació global, no només en el nostre sector, i per tant haurem d'establir els mecanismes que permetin reactivar-nos el més aviat possible i tornar a generar, controladament, ocupació. Hem de respondre a un creixement moderat i sostenible, en equilibri amb les necessitats socials. I moltes de les accions i propostes que hem anat plantejant durant els darrers dos mesos van en aquesta direcció. Els canvis disruptius que ens porta la indústria 4.0, així com la conveniència de ser cada vegada més transversals, faran que el sector generi noves i desconegudes oportunitats. Però perquè això sigui així, ens caldrà reformular el model productiu i incloure una visió estratègica a llarg termini.

A quins canvis s'haurà d'adaptar la pràctica professional de l'arquitectura?

No és tant com s'ha d'adaptar la pràctica professional als canvis, sinó com l'arquitectura pot impulsar els canvis que la societat necessita. Si algun efecte positiu ha tingut aquest confinament, és la posada en valor de la qualitat de les nostres llars, dels seus espais. En destaca la necessitat de comptar amb elements que promoguin la salut, com són la ventilació, l'aïllament tèrmic i acústic, les sortides exteriors per captar la llum solar... en definitiva, el bon estat de l'habitatge. En paral·lel, l'urbanisme també ocuparà un paper clau en la reformulació de les ciutats. En termes de sostenibilitat econòmica, social i ambiental, els barris tenen l'escala òptima per millorar la qualitat de vida de les persones.

Què aprendrem, si és que aprenem alguna cosa, d'aquesta crisi?

Crec que hem millorat en resiliència i en el reconeixement de qüestions que abans consideràvem bàsiques. Un cop haguem superat la crisi de la covid-19, el que de ben segur haurem de fer, amb els coneixements adquirits, és abordar urgentment l'emergència climàtica. L'arrosseguem des de fa molts anys amb escepticisme, per part d'alguns, i amb solucions supèrflues i encara a mig gas, per part d'altres.

És optimista de cara al futur?

Ara és moment de ser exigents i responsables amb el nostre present i futur. I per tant ens tocarà treballar, molt i conjuntament, amb tots els agents socials i les institucions, per afrontar els reptes globals i locals que tenim al davant. Des de l'arquitectura i l'urbanisme, és hora d'apostar per la rehabilitació i la renovació urbana, assumint compromisos per defensar la salut, lluitar contra el canvi climàtic i alhora aturar l'impacte econòmic que podria tenir deixar caure el sector de la construcció.