Un 17,3% dels habitatges construïts a Catalunya durant els darrers 40 anys a Catalunya són de tipus protegit, segons posa de manifest l'Observatori d'Habitatge i Sòl publicat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. En concret, entre el 1981 i el 1990 el 35,3% de l'habitatge acabat era protegit. Entre el 1991 i el 2000 la xifra va baixar al 9,2%. Entre el 2001 i el 2010 el percentatge va ser del 6,5%. I entre el 2011 i el 2019 el percentatge ha repuntat fins al 18,5%. Al conjunt de l'Estat, el 1985 un 67,2% del parc d'habitatges era protegit. El 2020 la xifra era del 7,2% i el 2019 del 8,5% (1.031 habitatges). Dels 10.969.914 habitatges acabats entre el 1981 i el 2019, el 21,6% eren protegits (2.364.837). Pel que fa a l'ús de l'habitatge protegit, dels 61.078 que es van construir entre el 2005 i el 2018 a Catalunya, 40.578 van ser per vendre (el 66,4%), 20.400 per lloguer (el 33,4%) i 100 d'autopromoció (el 0,2%). L'any 2019, dels 902 habitatges protegits que es van fer a Catalunya, 643 (el 71,3%) els van construir promotors privats. 259 (el 28,7%) van estar en mans de promotors públics.

La inversió en habitatge de comunitats autònomes i Ajuntament en euros per habitant l'encapçalava, el 2019, Navarra, amb 102,6 euros. Catalunya, al mig de la taula, va superar per poc els 40 euros. Als països de la Unió Europea, la mitjana de cobertura d'habitatge social en relació amb les llars se situa en el 9,3%. Espanya, amb un 2,5%, hauria d'incrementar en gairebé un 8% per apropar-se al context de la UE.

D'altra banda, el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona (COAPI) i l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya han advertit que la modificació del Pla General Metropolità no ha suposat cap millora en el parc d'habitatge de la ciutat. De fet, han assegurat que reservar el 30% a habitatge social està provocant efectes adversos pel mercat d'habitatge de la ciutat, com unes conseqüències econòmiques negatives, una reducció del valor del sòl i les edificacions existents i efectes "negatius" en la rehabilitació del parc edificat.

El projecte es va aprovar fa dos anys per l'Ajuntament de Barcelona amb l'objectiu d'obtenir habitatge de protecció pública en sòl urbà consolidat.