T ots coneixem persones que admirem per la seva fortalesa a l’hora d’afrontar les adversitats de la vida i d’assumir les seves responsabilitats i compromisos.
A títol d’inventari, alguns exemples: la mare amb fills petits que ha quedat viuda i que amb el seu treball i minsa pensió els ha educat per a la vida; el cardenal vietnamita Van Thuan, que essent bisbe coadjutor de Saigon fou empresonat i torturat durant 13 anys, es va mantenir ferm en la fe i aprofità retalls de paper per escriure i animar els seus cristians; els pares que han cuidat amb amor el fill amb una «malaltia rara» fins a l’esgotament; els cristians que encara són perseguits o considerats ciutadans de segona o tercera per la seva fe; els joves que sofreixen les burles dels companys perquè van a missa o es confirmen; les persones que estan donant la seva vida cuidant els seus familiars dependents durant molts anys, o acompanyant malalts greus, incurables o amb problemes mentals; els servidors socials que amb coratge cívic arrisquen la seva vida i la seva salut per protegir i ajudar els qui ho necessiten; el qui té responsabilitats de govern i no es deixa subornar per tenir més diners i poder.
Tots aquests exemples ho són de persones ben concretes amb noms i cognoms. Vosaltres podeu fer-vos la vostra llista.
Moltes, moltíssimes són les manifestacions de fortalesa, heroica amb freqüència, de les quals no s’escriu als diaris i de les quals poc se sap. Només la consciència de cadascú les coneix... i Déu ho sap!
La virtut de la fortalesa es troba en la persona que està disposada a afrontar les situacions i fets dolorosos de la seva vida; en la persona que, amb coratge, assumeix les seves responsabilitats no dimitint dels seus principis; en la persona que està disposada a suportar les adversitats per una causa justa, per la veritat, la justícia, etc.
La virtut de la fortalesa requereix sempre una certa superació de la debilitat humana i, sobretot, de la por. Perquè tots temem per naturalesa espontàniament [...] (extret del Full Parroquial).
