Molta gent coneix Lloret de Mar per les seves platges i cales tan característiques de la Costa Brava. Tot i això, el municipi té moltes altres meravelles que també són importants de destacar. Una d’elles és l’Església de Sant Romà, situada en el casc antic de la ciutat. Amb els seus colors i les seves espectaculars capelles són el millor lloc per retratar la visita a Lloret de Mar.
L’Església de Sant Romà és un exemple de patrimoni que reflecteix dues èpoques ben diferents. Des de l’exterior es pot veure aquesta riquesa arquitectònica que la caracteritza. En la part frontal s’observa la part gòtica, construida entre 1509 i 1522, quan es va erigir l’edifici. L’austeritat d’aquesta cara es contraposa amb l’explosió de colors dels laterals amb les cúpules i els mosaics dels dotze apòstols, que s’apropa al moviment modernista de finals del segle XIX.
Aquest any l’Església celebra el seu 500è aniversari, ja que data del segle XVI. El seu origen es deu a que, anteriorment, hi havia una altra església que es trobava a 3km del centre i estava destinada, sobretot, a les cases de pagès del voltant. A partir del segle XVI, però, van voler canviar la localització i es van moure cap a la costa. Això els va servir per construir, també, unes torres de defensa per evitar la pirateria. Així que, durant una temporada, l’església va tenir una funció religiosa però també de vigilància i protecció.
Un element a destacar sobre l’Església de Sant Romà és que forma part de la llista dels béns del patrimoni arquitectònic català. La seva estructura original es basa en una nau central d’estil gòtic tardà, amb peces escultòriques en les bases dels capitells i l’entrada, uns elements que es repeteixen en les esglésies del voltant. Què és el que la fa especial? Segons Martirià Brugada, el rector de la parròquia des de fa cinc anys, són les ampliacions que van fer a començaments del segle XX. A partir del 1920 van construir dues capelles laterals, la del Baptisteri i la del Santíssim Sagrament, que queden a banda i banda del presbiteri; també van ampliar l’entrada. Aquesta construcció la va dirigir l’arquitecte Conill Montobbio i, com indica Brugadas «és de regust bizantí, tirant a modernista, i és el que fa més atractiva aquesta Església».
Tot i això, l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil, l’entrada de l’església es va destruir, juntament amb tot el que hi havia a l’interior. Van destrossar des dels mobles, les imatges, els altars i, fins i tot, diferents escultures i pinutres, «l’única cosa que es va salvar van ser les pintures de meitat del segle XVI que encara es conserven a la capella del baptisteri». Per sort, l’estructura no va patir danys i es va mantenir en peu.
L’edifici és un element turístic degut a la seva bellesa estètica però també té una gran importància per a les persones que viuen al seu voltant. Per la gent de Lloret de Mar, segons Martirià Brugada «l’església, el que és l’edifici, significa un lloc de trobada, un lloc d’acolliment». El rector de la parròquia assegura que l’Església està situada en un lloc de pas, en el centre de la població i això fa que, al anar a comprar o al bar, la gent es presti a entrar-hi a donar una volta, a asseure’s una estona, i a pregar. A més, també assenyala que és un lloc de trobada per a les celebracions familiars com poden ser els batejos o els casaments, i també de les celebracions de les festes del poble, concretament, la de Sant Romà, el patró de la ciutat.
Celebració dels 500 anys
Segons el Bisbat de Girona, de la qual l’Església de Sant Romà forma part, avui, dissabte 23 de juliol, s’iniciaran els actes per commemorar l’aniversari de l’església. Se celebrarà una missa a les set de la tarda.
Per un altre costat, Martirià Brugada explica que el que volen fer per celebrar l’aniversari de la construcció de l’Esglèsia és ajudar a netejar-la. Per exemple, afirma que una cosa que s’està fent en aquests moments és netejar la banda de darrere del presbiteri on hi ha l’arrambador alt, allò que es posa per no tocar la paret directament. Potser es faran altres coses, però no hi ha res clar. El que sí que comenta Brugades és la possibilitat d’instal·lar una placa amb el nom de tots els rectors que hi ha hagut a la parròquia.
