La commemoració del 400 aniversari de la mort de Sant Francesc de Sales va servir com a punt de partida per a la taula rodona Comunicació i veritat, organitzada dimarts pel Bisbat de Girona i el Col·legi de Periodistes. A la taula hi van participar la directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Míriam Díez, la periodista i teòloga Gemma Morató, la periodista de Diari de Girona Laura Fanals i el director de l’institut de Ciències Religioses de Girona, Josep Casellas. L’acte va ser moderat pel president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Jordi Grau.

Casellas va obrir l’acte amb una glossa de Sant Francesc de Sales, «bisbe i home espiritual», patró de periodistes i escriptors. Díez va apuntar que, precisament, Sant Francesc de Sales uneix «l’amor per la veritat amb la compassió, l’afany de no fer mal amb les paraules»; un principi que, segons va remarcar, també s’ha d’aplicar en l’àmbit del periodisme, juntament amb la necessitat d’empatia. «La comunicació ha de servir per crear ponts cap a altres persones», va reivindicar Díez.

Morató i Fanals, per la seva banda, van portar el debat al terreny de l’ètica periodística. Morató va advertir, que en l’època dels sentimentalisme i la postveritat, per perseguir la veritat cal treballar a partir de dos pilars: l’estudi, (formació permanent per ser capaços de contrastar i evitar ser manipulats) i el fet de compartir el coneixement amb la resta: reflexionar en comunitat a través del diàleg. En aquest sentit, va encoratjar la professió periodística a «tenir els ulls oberts», perquè només així seran capaços de veure coses de les quals val la pena parlar, «i no només parlar d’allò que vendrà».

Per a Fanals, el principi de veritat és fonamental dins l’ètica periodística: «El que distingeix el periodisme d’altres formes de comunicació, com la propaganda o la publicitat és, precisament, la recerca de la veritat», va indicar. I en aquest sentit, va alertar que en el moment actual el principi de veritat pateix diverses amenaces en l’àmbit del periodisme, com les notícies falses, el sensacionalisme -sobretot a través del «clic-bait»- i la precarietat laboral de la professió, entre altres.

Després de les intervencions, es va obrir un debat en què es van tractar, entre altres qüestions, la necessitat que hi hagi una major educació mediàtica, sobretot entre els més joves, perquè estiguin més informats i siguin capaços de sortir de la seva «bombolla». Una «bombolla» que, segons els ponents, cada cop és més fàcil fer-se a mida gràcies a Internet i les xarxes socials, que permeten seguir només els mitjans amb els quals s’està d’acord.