La licitació d’obra pública cau a les comarques gironines

L’activitat licitadora de l’Estat va baixar un 40% i la de la Generalitat va augmentar un 51%|Les administracions locals tornen a ser les que més projectes liciten a la província

Imatge d'arxiu d'un asfaltatge.

Imatge d'arxiu d'un asfaltatge. / Aniol Resclosa

Oriol Puig

La licitació d’obra pública va caure un 5,7% a les comarques gironines el 2022 respecte a l’any anterior i es va elevar a 286 milions d’euros. Tot i el descens acumulat, es tracta d’una de les xifres més elevades de l’última dècada segons dades de la patronal Seopan -que agrupa les grans constructores i concessionàries d’infraestructures-, l’única que dona xifres territorialitzades a nivell provincial.

L’evolució de les xifres s’explica sobretot per la disminució de l’activitat licitadora de l’administració de l’Estat a Girona, ja que va passar dels més de 100 milions d’euros de 2021 a només 61 l’any passat, el que suposa un descens superior al 40%. En canvi, la Generalitat va incrementar les licitacions un 51%, fins arribar als 65 milions d’euros. Però qui més licita a Girona continua essent l’administració local: ajuntaments, consells comarcals i Diputació van licitar projectes per valor de 159 milions d’euros l’any passat, una xifra gairebé calcada a la de 2021.

Per destinació dels fons, més del 64% van anar a contractes d’obra civil, amb més de 183 milions d’euros, mentre que el 36% restant va ser per a projectes d’edificació.

En el conjunt d’Espanya, la licitació d’obra pública va créixer a un 27,9% l’any 2022, mentre que a Catalunya ho va fer gairebé un 54%. La xifra és superior al 34% d’increment que calcula la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, que la setmana passada va fer el seu balanç anual.

A nivell espanyol, en el conjunt del passat any, l’administració local va ser el major ens licitador amb 11.550 milions, una quantitat superior en un 30,4% a la comptabilitzada l’any anterior i que suposa més del 38% del total.

A continuació es van situar les comunitats autònomes amb 10.150 milions d’euros, el 48,3% més, i la de Madrid va liderar la classificació amb 2.420 milions, més del doble que l’any 2021.

L’Administració General de l’Estat va licitar contractes d’obra pública per un import de 8.376 milions d’euros, el 7,2% més. 

Transports i Adif

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va ser el que va concentrar el major import licitat amb 6.312 milions, el 1,1% més respecte a fa un any.

Adif va continuar sent l’entitat que més import d’obra pública va treure a licitació, 4.130 milions d’euros, el 2,6% més, mentre que la Direcció General de Carreteres va treure a concurs 1.150 milions, el 1,3% menys que en 2021.

Dins de l’obra civil els transports van acaparar la major part dels fons amb 9.903 milions, el 6,5% més, seguits pels treballs d’urbanització 4.596 milions (47,3% més), les obres hidràuliques, amb 3.420 milions (64,6% més) i els projectes de medi ambient amb 673 milions, (6% més).

Per la seva part, per a l’edificació es van licitar 11.481 milions, el 37% més. 

Segons les dades de Seopan, per comunitats autònomes, Catalunya va tornar a liderar la classificació amb 5.130 milions d’euros en licitacions d’obra pública, el 53,6% més que un any abans.

A continuació es va situar la Comunitat de Madrid amb 4.648 milions, el 44,3% més; Andalusia amb 3.682 milions, el 15,5% més; la Comunitat Valenciana amb 3.053 milions, el 47,7% més, i País Basc amb 2.352 milions, el 40,8% més que un any abans.

Subscriu-te per seguir llegint