Josep Salvat: «Va ser com si l’univers em digués ‘has fet bé de triar Girona’»

Es nota que es dedica a les relacions públiques, he notat que dona la mà amb força, cosa avui poc habitual.

Donar la mà amb una mica de força és fonamental, forma part de la manera amb la qual ens comuniquem. Fent-ho amb energia li estàs dient a l’altre «ja soc aquí, estic encantat que em faci vostè una entrevista».

Solc trobar gent que dóna la mà molt flonja, fins i tot li podria el nom d’alguns polítics.

Una mà flonja indica desinterès, desídia, avorriment, apatia... pràcticament comunica tot el de negatiu que podem tenir les persones.

Encara no he trobat una peixateria com Déu mana, a preus raonables.

Parlant de polítics, se’ls sol donar cent dies de gràcia abans de criticar-los. Vostè complirà cent dies a Girona aquest cap de setmana, ja pot dir què li sembla.

Em sembla una ciutat fantàstica.

No ens raspalli, Salvat.

Li dic amb el cor! Venir a Girona ha sigut un encert, tant per a mi com per la meva dona i els fills. Veníem de Sant Feliu de Llobregat, molt a prop de Barcelona, amb molt de soroll, molta gent i molt trànsit, fins i tot hi ha neguit i estrès. Buscàvem el que hem trobat a Girona: una ciutat amable, tranquil·la, pausada. O almenys així és com la veig jo en aquests cent dies, potser d’aquí a un any li dic que no n’hi havia per a tant (riu).

Almenys aquests tres mesos de felicitat ja no els hi traurà ningú.

Hem trobat el que estàvem buscant. Potser hi fa que visquem a Domeny: a deu minuts del rovell de l’ou i alhora molt poc urbà.

El futbol ha convertit Girona en un pol d’atracció, el Girona ha d’estar a primera sempre més

Ja, però com és que van venir a caure precisament a Girona?

De les capitals catalanes, era la que més ens agradava, la més bonica. A més a més, l’any que vam donar la paga i senyal del pis de Domeny, em va sortir plaça de professor associat a la UdG, on jo ja ensenyava, però anant i venint cada dia amb l’AVE. Va ser com si l’univers em digués «has fet bé de triar Girona».

No gaudirien de més vida social i cultural a Barcelona?

Sí, però quan vulguem anar a una discoteca d’allà, ja anirem al Poble Espanyol.

D’això ja en tenim, a Girona.

No gaires, per la nostra edat. Aquí hi ha possibilitat de negoci (riu).

Els gironins us ho heu de creure més! Viviu en una ciutat meravellosa, però com que hi esteu tot l’any, no hi doneu valor.

Senyor publicista: com promocionaria Girona?

No hauria de canviar gaire la seva de marcar de territori, té coses fonamentals. Per exemple, un club de futbol a primera divisió, el Girona ha d’estar a primera sempre més.

Encara que calgui comprar partits?

(Riallada). El futbol ha convertit Girona en un pol d’atracció. Jo veig molt turisme a Girona, deixant de banda els de les bicicletes, que potser n’hi ha massa. El de Girona és un turisme amable, no és un turisme de borratxera, com en altres llocs. I de més poder adquisitiu.

Digui’n alguna cosa dolenta, que no vull fer un publireportatge de la ciutat.

Les escombraries a Girona són un drama, és un tema que no pot estar més mal resolt. Ah, i que encara no he trobat una peixateria com Déu mana, a preus raonables.

Per això jo sempre menjo verdura.

Ah, i vam portar el gos a rentar i ens van cobrar 75 euros. Ni la meva dona quan va a la perruqueria!

Una mà flonja comunica tot el de negatiu que podem tenir les persones

Potser estava molt brut.

No estava tan brut, no (riu).

Quin tòpic coneixia de Girona que ha resultat ser fals?

Que la gent de Girona és molt tancada. Ho és menys del que m’esperava. No sé si hi té a veure que, per la meva feina, soc expert a connectar amb persones. Trobo gent més maca del que pensava inicialment. Ah, i tothom et parla arreu en català, això és meravellós. En molts llocs de Catalunya, això no passa.

Com són els gironins, a banda de poc tancats?

La impressió que en tinc és molt bona. Són molt seriosos i complidors en la feina.

Està segur que ha anat a viure a Girona?

(Riallada) Que sí, que sí. Els gironins us ho heu de creure més! Viviu en una ciutat meravellosa, però com que hi esteu tot l’any, no hi doneu valor. Com que jo hi acabo d’arribar, dic «però si això és de puta mare!»

A quin racó de Girona es perdria?

A la plaça Assumpció, al barri de Sant Narcís, que és preciosa, m’encanta anar-hi a fer un cafè i llegir el diari. També m’agrada el parc que tinc al davant de casa, a tocar del riu.

Subscriu-te per seguir llegint