Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha demostrat que la convivència amb gossos millora el creixement emocional entre la població de 3 a 5 anys.
La URV ha informat que és la primera vegada que es realitza un estudi psicològic de la relació dels nens amb els gossos que segueix una metodologia reproduïble i científica, ja que en altres recerques d'aquest tipus, dels anys 80 i 90 del segle passat, es van detectar problemes de metodologia.
El treball l'ha elaborat un equip investigador del Departament de Psicologia de la URV, que ha fet un seguiment a 120 nens d'escoles públiques i concertades amb diversitat de nivells socials i econòmics als quals va dividir en dos grups: els que tenien un gos com a mascota i els que mai o gairebé mai tenien contacte amb aquest animal.
Així, va excloure als que tenien contacte ocasional, per exemple, perquè un familiar té gos i perquè acudeixen a teràpies i activitats extraescolars que inclouen un gos.
Els nens van respondre oralment a uns qüestionaris que avaluaven diferents aspectes, com la interacció amb els adults, l'expressió dels sentiments, l'afecte, la imatge pròpia, la interacció entre iguals, la cooperació i el paper social.
L'estudi ha conclòs que la presència d'aquests animals en edats primerenques ajuda al desenvolupament social i emocional dels nens, tot i que això no implica que la no presència d'aquests signifiqui un desenvolupament lent o un mal desenvolupament.
Aquest estudi és la part inicial d'un treball més gran, que s'ha vist afectat per la pandèmia, que pretén determinar com aquesta diferència de desenvolupament evoluciona al llarg del temps.
