La moda de les mascotes exòtiques pot convertir-se en disgust si no s'exerceix una tinença responsable, perquè hi ha exemplars que requereixen grans cures, guanyen molta grandària o es comporten diferent en créixer, la qual cosa causa un problema creixent: l'alliberació en el medi natural amb l'amenaça a les espècies autòctones i a la biodiversitat.

Exemples hi ha molts, però casos típics solen ser les tortugues de Florida, els carpins vermells, la cotorra argentina o, fins i tot, els óssos rentadors.

Són espècies originàries d'altres latituds, però que entren a Espanya de manera artificial i que aconsegueixen adaptar-se, algunes convertides en exòtiques mascotes.

Encara que està prohibida la possessió i també el trànsit i el comerç amb les espècies incloses en Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores, hi ha un punt d'inflexió: el 2 d'agost de 2013, quan es va publicar el reial decret que regula aquest llistat.

Segons el que estableix el Ministeri, qui tingués abans d'aquesta data un d'aquests animals com a mascota i vulgui conservar-lo ha de registrar-lo en la Conselleria competent de la seva regió, posar-li un xip i fer-li passaport, a més de signar una declaració responsable.

I abans de res la premissa és mai alliberar aquests exemplars en el medi natural perquè els perjudicis que generen són importants: desplacen a espècies autòctones, provoquen pèrdua de biodiversitat i també alteren el paisatge i els ecosistemes.

La Conselleria de Medi Ambient de Cantàbria explica a EFE que les espècies invasores poden ser immunes a algunes malalties que sí que transmeten a la fauna local i que "aniquilen" a les autòctones. Passa per exemple amb el cranc americà i el de riu, però no és un cas únic.

A més, aquestes espècies es reprodueixen amb facilitat, es creuen amb les autòctones i arriben a colonitzar els espais.

Però no sols hi ha problemes amb la fauna autòctona, també generen grans pèrdues en les collites i en la producció forestal, poden transmetre paràsits i malalties als éssers humans i tenen alts costos d'erradicació.

A això s'uneixen les molèsties que generen en entorns urbans, en forma de sorolls, males olors o al·lèrgies, i que moltes vegades són el detonant de la solta.

"La gent compra mascotes sense cap control, no sap el que està comprant, s'avorreix d'elles i al final sí que va una mica el tema a majors, perquè quan molesten a casa les deixen anar en parcs o espais naturals", destaquen tècnics de la Conselleria de Medi Ambient de Cantàbria.

En aquesta regió, per exemple, s'han detectat óssos rentadors al riu Asón, encara que el que més freqüent quant a espècies invasores en espais naturals són els carpins vermells en les tolles o les tortugues de Florida en zones aquàtiques o parcs.

En el de les Llamas de Santander, un gran aiguamoll urbà recuperat fa 15 anys a la capital, és difícil no veure aquestes tortugues de Florida en fer una passejada.

Nacho Fernández, biòleg de SEU/BirdLife que fa censos d'ocells en aquest parc, assenyala a EFE que "hi ha un munt" i també ànecs domèstics que la gent ha deixat anar.

"Sembla estrany, però hi ha gent que es compra un aneguet per a tenir-lo en un pis. Ho veuen bufó, però no s'adonen que creix i fa mala olor. I què fem amb l'ànec després? Doncs a deixar-ho anar al parc, i és un problema perquè es creua amb l'ànec real i generen híbrids", assenyala.

Un altre dels casos és el de la cotorra argentina, que va ser introduïda a Espanya a través del comerç legal en els vuitanta. El soroll a les cases ha provocat la seva alliberació i avui poden considerar-se una plaga i un perill per a l'agricultura.

A les autoritats de medi ambient els preocupa aquest tema. No sols el Ministeri de Transició Ecològica, sinó també als governs autonòmics.

Per a tractar de frenar el problema impulsen campanyes de sensibilització, posen en marxa estratègies, fan controls periòdics o parany, i també en alguns casos porten censos de mascotes invasores.

A més el missatge que traslladen les autoritats i experts és clar: no alliberis a la teva mascota exòtica en el medi natural, perquè aquests animals solen morir per la fam o depredades per un altre i, si no, perjudiquen el medi ambient, competint amb les espècies autòctones, transmetent malalties i causant pèrdues de biodiversitat.