Una de cada quatre llars espanyoles té gos a casa, la presència del qual, segons les estadístiques, s'ha incrementat «notablement» arran dels confinaments imposats durant la pandèmia i que aquest dijous celebra el seu dia mundial.

Així ho ha explicat la directora de la Fundació Affinity, Isabel Buil, qui ha afegit que, avui dia, s'estima que existeixen 6 milions de gossos a Espanya. La majoria d'ells són volguts pels seus amos, ja que el 74% de les persones que conviuen amb aquests animals van assegurar haver passat «un millor confinament» per haver-los ajudat a «suportar el distanciament social i sentir-se menys sols».

Estar a prop d'un gos «ens desperta una sensació gratificant i puja el nostre estat d'ànim, cosa que no és casual», afirma Buil, perquè aquest animal ofereix un «gran recolzament emocional i és una font de motivació per viure de moltes persones».

De fet, existeixen evidències científiques que confirmen que el contacte amb els animals «activa les hormones relacionades amb el plaer i el benestar, com l'oxitocina, i redueix les relacionades amb l'estrès, com el cortisol, a més de la pressió arterial», ha indicat l'especialista en conducta canina i teràpies assistides amb animals Maribel Vila.

Els beneficis físics i psicològics que aporten, segons aquesta especialista, inclouen des del desenvolupament educatiu i social dels més petits fins a l'ajuda per a persones grans, malaltes o altres col·lectius amb necessitats especials, son «agents de socialització, reinserció i de la millora de la salut».

La teràpia assistida amb animals busca, d'aquesta manera, «ajudar a millorar la vida de les persones» amb l'acompanyament dels gossos com a recurs terapèutic a nivell «físic, cognitiu, emocional i relacional», ha explicat Vila.

La Fundació Affinity, que des de 2013 es dedica a formar i difondre informació amb rigor científic sobre el vincle entre persones i gossos, treballa en diversos projectes de centres educatius, per exemple en la prevenció d'assetjament escolar.

Segons els seus estudis, el 94% dels nens assegura sentir-se millor amb un animal a prop, i «la gran majoria afirma que dedicaria el seu temps a cuidar-lo i fins i tot renunciaria a jugar amb amics per a estar amb la seva mascota», segons Buil.

En el cas de la gent gran, els gossos els ajuden a superar el seu sentiment de solitud i a realitzar exercicis de psicomotricitat i, als hospitals, el seu ús és «molt efectiu» en persones amb dificultats de comunicació, motivació, atenció i concentració, amb baixa autoestima, trastorns alimentaris i fins i tot malalties mentals.

Existeixen també alguns projectes de reinserció en presons i centres tutelats de menors on ajuden als interns a expressar-se, gestionar emocions, controlar la ira o millorar el tracte cap als altres.

Això succeeix perquè «un gos no jutja, ens accepta com som i per tant no ens abandonarà» , la qual cosa el converteix en un animal tremendament «facilitador» d'aquesta mena de teràpies, indica Vila.

«Malgrat totes aquestes evidències positives» , encara existeixen restriccions per a llogar habitatges, entrar en un local o anar de vacances amb la mascota, la qual cosa la terapeuta considera «inadmissible» .

Respecte a les dades d'abandonament, fins a 285.000 gossos i gats van arribar a refugis en l'últim any, per la qual cosa Buil considera que «encara queda molt per fer» si bé «per primera vegada, més del 50% dels animals recollits han estat adoptats, amb un 90% d'èxit en les adopcions» , la qual cosa demostra que «els animals són resilients, les protectores estan fent una bona feina i la societat està evolucionant» .

El dia mundial del gos se celebra des de 2004 en homenatge al «millor amic de l'home» però existeixen altres dates dedicades a ells com el dia de portar el gos a l'oficina -21 de juny-, el dia internacional del gos de carrer -últim diumenge de juliol- o el dia del gos adoptat -23 de setembre-.