Una sentència pionera avala faltar al treball per una urgència veterinària de la mascota

Faltar al treball per haver de portar d’urgència a la teva mascota al veterinari pot ser una absència justificada. El jutjat número 25 social de Barcelona ha dictat una sentència pionera en la qual censura a una empresa per acomiadar a una treballadora que va faltar al seu lloc per tenir que eutanasiar al seu gos. El magistrat titular ha basat la seva sentència en la recent llei de benestar animal, que imposa una sèrie d’obligacions als amos de mascotes. Obligacions que, en casos extrems, passen per davant de determinats menesters laborals.

En un moment en el qual en grans ciutats ja hi ha més gossos que nens, la jurisprudència evoluciona i s’adapta a les urgències i imprevistos derivats d’aquest canvi. De la mateixa manera que en el seu moment es van crear permisos per a treballadors que han de portar d’urgència als seus fills al metge, ara els jutges comencen a avalar unes certes absències d’empleats que han de faltar al seu lloc per les seves mascotes, encara que no existeixi un permís que explícitament el contempli. És el cas del titular del jutjat número 25 social de Barcelona, que aplica un criteri de proporcionalitat i considera procedent l’absència de la treballadora, assessorada pel Col·lectiu Ronda, en qüestió per a atendre el seu animal de companyia.

El registre de jornada, clau

Els fets es remunten a la fi de 2024, quan una empleada de l’empresa Majorel, especialitzada en ‘contact centers’ i que gestiona, entre altres, la moderació de continguts de plataformes com Tiktok, va comunicar a la susdita el seu acomiadament per acumulació d’absències que considerava injustificades. L’empleada afectada es va absentar en el termini de dos mesos un total de quatre vegades del seu lloc de treball i la companyia va procedir a cessar-la, aplicant un acomiadament disciplinari.

La seva última absència va ser degut a la trucada que va rebre la treballadora de la clínica veterinària on estava el seu gos, greument malalt i en estat terminal. En aquesta, el van informar del seu empitjorament i li recomanaven que acudís per a practicar-li una eutanàsia per a acabar amb el seu patiment.

«No pot concebre’s com una absència per capritx de la treballadora, sinó que la mateixa descansa en raons sobrevingudes, imprevisibles, humanitàries i ètiques, perquè resultaria immoral que l’animal hagués hagut de prolongar l’agonia fins que la treballadora acabés la seva jornada més enllà de les 16.00 hores perquè tornés al seu domicili, portés la gossa fins a la clínica veterinària i es procedís a eutanasiarla», recull la sentència. En aquest cas juga un paper clau també el mecanisme de registre de jornada. No en totes les empreses el sistema de fitxatge, obligatori des de 2019, es compleix amb la mateixa diligència i fer-ho o no pot ser diferencial en un judici. Va ser aquest el cas, ja que a partir de tres faltes es pot justificar un cessament i, més enllà de l’absència per la urgència veterinària, l’empleada sumava ja tres faltes. Una d’aquestes no li va acabar sent computada per la falta d’un fitxatge fiable. El magistrat competent reprèn a Majorel. «Manca de la virtualitat probatòria pretesa en la mesura que resulta fart difícil considerar-ho com un sistema fiable de fitxatges, i això perquè totes les entrades i sortides són, exactament a la mateixa hora (8.00 i 16.00 respectivament), la qual cosa resulta pràcticament impossible que sempre es fitxi a ‘en punt’, tant a l’hora d’entrada com de sortida», li retreu el jutge a la companyia.

La deficiència del registre de jornada no és fútil, en tant que va impedir a l’empresa computar-li un dels dies d’absències, ja que la treballadora reconeix que va arribar tard al seu lloc, però va acabar presentant-se i complint després el seu horari. Al no tenir un registre fiable en regla, el seu retard «podia ser de 10 minuts, 1 hora o 2 hores. [...] Sense prova, no cal obtenir una conclusió negativa en perjudici del treballador», recorda l’acte. Vista la sentència, l’empresa ha hagut de pagar 4.116,42 euros d’indemnització per l’acomiadament improcedent.

En quins casosjustifica l’absència?

Fins a quin punt pot extrapolar-se el criteri d’aquest magistrat a altres casos? Des del Col·lectiu Ronda, a càrrec de la defensa de l’empleada, invoquen un cert criteri de prudència, al no existir encara jurisprudència extensa sobre la matèria. «Precisa d’una valoració de la situació concurrent», recorda l’advocat Albert Vallribera. És a dir, caldrà analitzar cas per cas, en un context específic, si bé els criteris bàsics serien imprevisibilitat i urgència. Per exemple, una operació urgent per a salvar la vida de l’animal encaixaria, mentre que una operació programable i no urgent, no.

«No existeix un permís regulat i això genera una inseguretat jurídica per a totes dues parts», afegeix l’advocat. La interpretació que va fer el jutge sobre el cas va avalar que l’absència fos justificada, però únicament a efectes disciplinaris. En cas que l’empleada no hagués estat destituïda, hauria d’haver recuperat les hores més tard. El professor de la UAB i amb diverses publicacions en matèria de dret i benestar animal, Oriol Cremades, opina que l’absència de permisos regulats per a fins d’aquest tipus alimenten la inseguretat jurídica i no beneficien a cap de les dues parts.

«És una anomalia que l’ordenament jurídic no d’opcions i cada cas depengui de la bona fe de les persones», opina. «Cuidar d’un animal sol ser vist com una qüestió merament de l’àmbit privat, però les obligacions de protecció animal són d’ordre públic, tal com queda recollit en la llei», recorda.