Confirmat per la Llei de Benestar Animal: una comunitat de veïns pot prohibir les mascotes si compleix aquests requisits

Tenir gos, gat o qualsevol altra mascota en un pis és cada vegada més habitual. Però també és una font freqüent de dubtes i conflictes en moltes comunitats de veïns: pot una comunitat prohibir que hi hagi animals en un edifici? La resposta és més complexa del que sembla.

La Llei de Benestar Animal reconeix la necessitat de protegir els animals i reforça les obligacions dels propietaris, però no crea un dret absolut a tenir mascotes en qualsevol habitatge i en qualsevol circumstància. Una sentència recent d’un jutjat de Vigo ha avalat que una comunitat pugui prohibir la tinença de mascotes si aquesta limitació consta als estatuts i ha estat aprovada correctament.

Els estatuts són la clau

La diferència principal és si la prohibició apareix en una simple norma interna o en els estatuts de la comunitat. Els administradors de finques recorden que les restriccions més fortes només poden tenir plena validesa si consten expressament als estatuts, s’han aprovat seguint el procediment legal i, per ser oposables a tercers, estan inscrites al Registre de la Propietat.

Això vol dir que una persona que compra un pis en un edifici amb aquesta limitació podria veure’s obligada a respectar-la, encara que no en fos conscient en el moment de la compra. Per això, abans de signar una compravenda, és recomanable revisar no només l’estat de l’habitatge, sinó també les normes comunitàries.

Ara bé, no totes les comunitats poden aprovar restriccions de qualsevol manera. Si es vol modificar els estatuts, habitualment cal unanimitat dels propietaris. En canvi, si es tracta només de normes de convivència —com l’ús de zones comunes—, els requisits poden ser menys exigents.

Què sí que pot regular una comunitat?

Més enllà d’una prohibició total, les comunitats poden establir normes per garantir la convivència. Per exemple, poden exigir que els animals vagin lligats per les zones comunes, limitar l’accés a determinats espais comunitaris o actuar si hi ha sorolls constants, brutícia, males olors o danys en elements comuns.

La Llei de Propietat Horitzontal permet actuar contra activitats molestes, insalubres, nocives o perilloses. Això pot incloure casos de lladrucs persistents, acumulació d’excrements, animals abandonats en terrasses o situacions que afectin la resta de veïns.

Per tant, el problema no és sempre la simple presència d’un animal, sinó el seu impacte en la convivència. Un gos que viu dins del pis sense causar molèsties no és el mateix que un animal que borda durant hores, embruta espais comuns o provoca danys reiterats.

Què pot fer un propietari si no hi està d’acord?

Els propietaris que considerin abusiva una prohibició poden intentar impugnar-la judicialment o proposar-ne la modificació en una junta de propietaris. També poden demanar assessorament abans de comprar o llogar un habitatge, especialment si conviuen amb animals.

En el cas dels pisos de lloguer, a més, cal revisar el contracte. El propietari de l’habitatge pot incloure condicions sobre la tinença d’animals, i l’inquilí ha de conèixer-les abans de signar.

La conclusió és clara: tenir una mascota no és automàticament una activitat prohibida, però tampoc sempre està blindat davant les normes d’una comunitat. La clau és mirar els estatuts, comprovar si estan inscrits i garantir que l’animal no genera molèsties als veïns. Perquè la convivència amb mascotes comença a casa, però també passa per respectar els espais compartits.