¿Com és la corresponsabilitat de les tasques de la llar actualment? ¿Ha canviat res la pandèmia?

Aquests dos últims anys han suposat un canvi fort en la societat. La pandèmia ha afectat els ciutadans en la seva sensació de seguretat, així com en la seva vida emocional. Ha generat canvis en els hàbits de vida i consum, en la forma de treballar, de socialitzar i de fer vida a la llar. Passar més temps a casa ha generat que la dona i l’home comparteixin més tasques, tot i que encara queda molt per fer en corresponsabilitat, tal com es desprèn en el nostre últim estudi que Ipsos ha realitzat per a Ariel.

¿És la incorporació de la dona al món laboral la responsable d’aquesta corresponsabilitat més gran de les tasques de la llar? ¿Avancem en igualtat?

Avancem, encara que a un ritme més lent que altres països del nostre entorn. A Espanya, la gran incorporació de les dones en el món laboral i la normalització i més igualtat en els llocs de treball condiciona i facilita aquest repartiment de les tasques més equitatiu (sempre més sa que ajudar perquè la responsabilitat no és d’un altre, sinó de tots). I això també afecta el repartiment de les tasques amb els fills que cada vegada participe més en la realització de les feines de la llar, segons les últimes dades d’Ariel.

Molt per fer. ¿La bretxa de la desocupació femenina, més sol·licituds de reducció de jornada per part de les dones… indiquen que les mesures de conciliació són insuficients?

Sens dubte. Però per buscar aquesta conciliació de la dona també s’ha de pensar en els drets dels homes que són o volen ser pares. És a dir, no només cal remuntar-se a l’educació, des de la infància, on seguim tenint biaixos de gènere. També és fonamental aprofundir i reforçar sobre les bases que ja hem aconseguit. En les polítiques de P&G, i això inclou Ariel, apostem per treballar des de casa i donar flexibilitat, així com recolzar aquests drets ja adquirits. I això inclou mares i pares. Els dos últims anys hem promogut que s’agafessin la baixa els pares, que tenien aprehensió a agafar-se dies de la baixa. I hem aconseguit que el 100% se l’agafessin. Hi ha molts homes que no volen perquè han de superar barreres socials. Aquestes polítiques s’han de posar en marxa perquè la conciliació i els drets siguin reals per a tots i totes. En el moment en què l’home assumeixi responsabilitat a la llar, la dona podrà, en millor mesura, vèncer aquesta bretxa.

¿El màrqueting i la publicitat afavoreixen aquests rols sexuals o ajuden al canvi?

Aquest repte (la igualtat) ha obligat les empreses i les marques a canviar les estratègies de negoci, redefinint les seves accions comercials, acostant-se al consumidor de manera diferenciada i innovadora, i posant èmfasi en canals diferents. I aquesta voluntat l’hem de reflectir també en les campanyes. Estem obligats a ser responsables com a empreses i això suposa un canvi en la nostra forma de comunicar: comunicar per sensibilitzar, comunicar per promoure canvis, comunicar per transformar… Molts dels nostres anuncis ja reflecteixen que el fill o el pare està fent la bugada o rentant els plats… i la mare és la que està treballant. És el cas de l’última campanya d’Ariel: Los roles cambian.

¿Com connecta una marca com Ariel amb els consumidors?

Les marques formen part de la vida dels consumidors i tenim la responsabilitat d’escoltar-los, estar atents a les seves necessitats, donar solucions i evolucionar amb ells. Han de posicionar-se perquè la gent busca identificarse amb allò que compra; i, a més, hem d’evolucionar amb ells i acompanyar-los. Les nostres campanyes reflecteixen aquests canvis i aquesta evolució de la societat. No només apliquem l’R+D+i per oferir productes i solucions superiors en qualitat i eficiència que solucionin la seva vida i la facin més fàcil. També empatitzem amb ells i ens comprometem a transmetre valors centrats, en aquest cas, en igualtat.

¿Què i com afecta la seva campanya Los roles cambian i què aporta a la societat?

La nostra última campanya d’Ariel fa un toc d’atenció sobre la corresponsabilitat i el repartiment igualitari de les tasques de la llar. Els estudis indiquen que la dona segueix sent el pes pesant en les tasques i des d’Ariel volem posicionar-nos en aquest activisme corporatiu d’apostar per la igualtat i potenciar que tots els membres d’una llar poden ser responsables a l’hora d’assumir feines.

Segons el seu últim estudi, ¿hi ha un verdader canvi generacional?

Una de les principals conclusions que revela l’estudi realitzat per Ipsos per a Ariel és que les noves generacions «comparteixen» més les feines domèstiques respecte a generacions anteriors, raó per la qual s’observa un canvi en la conducta i una evolució positiva en aquesta corresponsabilitat. Concretament el 57% dels joves entre 20 i 35 anys afirmen compartir les tasques a la llar davant d’un 46% de persones de més de 40 anys. I efectivament, s’aprecia que les noves generacions aposten per «compartir» aquestes mateixes feines. Tan sols l’11% dels joves entre 20 i 35 anys s’identifiquen amb el concepte d’«ajudar» a casa enfront d’un 22% de les persones més grans de 40 anys.

¿No és el mateix ajudar que compartir les feines domèstiques?

Ajudar a casa no és suficient. Tenim un gran repte com a societat: hem de canviar el concepte d’«ajudar a casa» pel de «compartir» les feines. D’aquesta manera els dos membres de la parella es responsabilitzen de les tasques comunes. I el mateix amb fills adolescents i altres membres de la llar.

¿Però les dades indiquen que segueix havent-hi una percepció que les dones fan millor les feines domèstiques? ¿Això és cert?

Així és. L’estudi mostra que, encara que hi ha un canvi generacional, segueix existint la percepció que les tasques estan sexualitzades, i segueix arrelada la idea que les dones fan millor certes feines. En el cas de les generacions joves entre 20 i 35 anys, encara que es reparteixin més equitativament les tasques entre sexes, el 40% d’ells afirmen que hi ha feines que fan millor les dones que els homes: planxar la roba, fer la bugada, estendre la roba o rentar els plats destaquen com les feines que es percep que fan millor les dones, davant de treure el gos, tirar les escombraries o reparar coses de casa, que es percep que fan millor els homes. En conclusió, tot i que «compartim» més, encara queda camí per recórrer ja que encara segueix arrelada en la cultura que elles estan «més capacitades», com si es tractés d’un do especial. La llar s’ha convertit en l’epicentre de cada persona i/o familia.

¿Seguirà sent així?

Efectivament, hi ha un canvi en el consumidor que creiem que es mantindrà en el futur. El benefici de la higiene i la neteja és aquí per quedar-se. El fet de quedar-nos més a casa ha donat pas a un procés de llarització. S’ha transformat el concepte de casa a llar, on passem moltíssim temps.

¿Com s’ha beneficiat Ariel d’una etapa tan higienitzada en la qual avui més que mai la neteja és vital?

La higiene és clau en les nostres vides ara i també ho serà demà. La pandèmia s’ha convertit en un punt d’inflexió. Des de les nostres marques de P&G, com Ariel i Fairy, sabem que hi ha tendències que hem viscut aquests últims dos anys que se seguiran succeint: seguirem passant temps a casa i seguirem consumint dins de les nostres llars. Aquests canvis d’hàbits segueixen obligant el consumidor a buscar noves fórmules de neteja que siguin ràpides però eficients, que ofereixin seguretat i resultats.

¿Quina és l’estratègia d’Ariel per ser una marca líder a la llar i diferenciar-se d’altres?

La innovació és clau a l’ADN d’Ariel. No només hem d’enfocar-nos a facilitar el dia a dia dels consumidors: productes més eficaços que et permetin netejar de manera més ràpida i profunda que a més no danyen al medi ambient. També hem d’impactar en el consumidor des d’un altre punt de vista. Ariel no només ofereix solucions eficients i de qualitat al consumidor que facilitin les seves tasques de neteja de la roba, també aposta per iniciatives que suposin un pas més rosca i connectin amb ells des de la responsabilitat (com #LosRolesCambian).

¿Com reacciona Ariel davant dels moments de crisi com ha sigut i és aquesta pandèmia?

En un moment tan delicat com va ser la primera onada, al principi de la pandèmia, Ariel proporcionava la millor higiene gràcies a la seva tecnologia única que eliminava la brutícia que es veu (i la que no es veu) i oferia un producte innovador i superior com Ariel All In 1 Pods; i sorgia OXI extra higiene, precisament quan els consumidors buscaven productes 100% eficaços. I no només això. Ariel garantia en tot moment la plena disponibilitat dels seus productes als lineals dels comerços. Significa estar atents i saber reaccionar amb immediatesa davant d’aquestes necessitats que s’ha de tractar de detectar.