Sota el lema ‘L'alimentació ha de ser saludable i sostenible’, acudim a una jornada educativa i divulgativa sobre la desmitificació d'algunes creences sobre nutrició i tips sobre hàbits saludables. Perquè només des de la infància es pot resoldre el problema i només des de l'educació es poden evitar les malalties derivades d'una ingesta insana de menjar. Què cal fer perquè aquesta sigui la generació del canvi? S'aborda el sobrepès infantil com a problema de salut pública. I és que segons dades de l'OMS, l'obesitat infantil i juvenil a Espanya és d'un 14,2%, una de les més altes d'Europa només darrere d'Itàlia amb un 15,2% i de Grècia amb un 18%.
A més, el sobrepès en la infància és un risc a l'hora de desenvolupar problemes greus de salut a mitjà i llarg termini, com ara malalties cardíaques, diabetis, asma, sinó que, a més, l'obesitat infantil també té conseqüències psicològiques i emocionals, ja que els nens amb sobrepès sovint són objecte de burles que desencadena la baixa autoestima i depressió.
Per a Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i de l'Ambient a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), “la família té un rol important. Es pot menjar molt saludable sense haver d'estar darrere dels fogons i gaudir d'un moment màgic per compartir aliments menys grassos sense processats. Des de l'OMS promovem que consumim begudes menys carbonatades, busquem tenir molt diàleg amb la indústria alimentària, i amb els governs, perquè creïn ambients que no afavoreixin l'obesitat. Amb pressupostos baixos no es pot menjar saludablement i, de vegades, els processats són més barats”.
Una opinió que han compartit molts dels ponents a les jornades. I és que, malauradament, els aliments processats són molt més barats que els naturals.
Planificar els àpats
Laura Baena i Marian Boticaria, d'’El club de las malas madres’ han estat les encarregades de desmitificar algunes afirmacions sobre l'alimentació que donem als nostres fills:
1) No cal preocupar-se gaire, perquè total, sempre s'ha fet així i som aquí. Però ni tota la vida no s'ha fet així, ni abans era millor. En els darrers 40 anys s'ha multiplicat per 10 el sobrepès infantil. Hi ha un 40% d’infants amb excés de pes i obesitat a Espanya. Així que ha passat alguna cosa. Apareix el terme que Laura encunya com a “bretxa d'alimentació”, la que distingeix entre una bona alimentació i una de dolenta.
2) Tothom sap què cal fer per menjar sa. Però no és veritat, no ho sabem. 9 de cada 10 pares no identifiquen que el seu fill té excés de pes i 4 de cada 10 pares no identifiquen que els seus fills tenen obesitat.
En aquest punt cal prendre consciència d'un problema gairebé pandèmic. De vegades és per temps o perquè no ens agrada cuinar, per això és important que la indústria alimentària s'hi impliqui i faci productes saludables i atractius. La revolució comença en els cigrons. Els llegums o els ous, que són una alternativa barata, proteica i saludable. Però també és important la planificació, sobretot a l'hora de fer la compra: s'evita llençar diners i llençar productes.
Laura Baena i Marian Boticaria posen en valor la infància, ja que “els capdavanters han de ser els nens, ells mateixos han d'entendre que hi ha cert tipus d'aliments que només es poden consumir de manera restringida”. A més, abunda en l'ansietat derivada de la pandèmia, la qual no es pot compensar amb afartaments. “Als nens cal implicar-los en la cuina i en la compra”.
Les empreses: Un gran poder comporta una gran responsabilitat
Alexandra Montañés, directora de màrqueting de Danone, sap que és important fomentar hàbits saludables des de la infància i “com a companyia ho hem de fer amb els altres i amb la societat. Com a mare de dos fills, és difícil anar al súper i veure que els teus fills et demanen una cosa no saludable. A Danone hem reduït sucres i hem fet la reflexió que els hàbits dels nens d’avui són els consumidors de demà que transmetran els bons hàbits als seus fills. La visió de Danone és un compromís amb la societat perquè la societat ens ho exigeix. Avui som a les cases de moltes famílies i intentem oferir salut des dels nostres productes”.
És la visió compartida de Gonzalo Sanmartin, retail general de Disney. “Sabem que les històries connecten amb la gent i poden generar canvis. Així que, si podem influir la gent, haurem de reflectir la realitat del nostre món i creiem que les històries han de formar part de promoure un canvi positiu. Per això, per crear bones conductes, i no sent una empresa d'alimentació, Disney va treure unes guies nutricionals que marcaven les nostres regles internes a l'hora de col·laborar amb productes d'alimentació. Volem ser un actor d’aquest canvi, un actor que no produeix més que col·laborant amb els altres. Però què té més poder, un personatge o una galeta de xocolata?”
Els joves
Els joves estan demostrant que van un pas més enllà i se sumen al moviment global que reclama productes que els vagin bé a ells i al planeta. En aquesta jornada #alimentandoelcambio hem tingut tres joves implicats en els bons hàbits. Tres testimonis de futur:
- Hugo Rodríguez, aleví del Sevilla FC. “Per a mi menjar sa és menjar molta verdura, fruita, molt arròs, peix i pollastre. Tot això m'ho van ensenyar quan vaig entrar al club. Si no menjo bé després no rendeixo i no hi ha gols”.
- Olivia Mandle, activista mediambiental. “Sempre he estat compromesa amb el planeta. Estem en la sisena extinció i la meva generació tenim la possibilitat de fer un canvi, abans que sigui massa tard. Em sumo al moviment #noespaisparadelfines i menjar no saludable mai no ha estat una opció. Jo soc vegetariana ovolàctica perquè sempre he estat molt conscienciada amb el planeta. Encara que hi ha verdures que no m'agraden, hi ha maneres de fer-les i queden boníssimes: xampinyons en crestes japoneses o bròquil en crema”.
- Leo Schultz, finalista a Masterchef. “Quan vaig entrar al programa va ser perquè les meves àvies em van ficar al campament. L'únic que havia de fer era passar-m'ho bé, vaig fer càstings i vaig entrar al programa. Menjar saludable és menjar de tot exceptuant els processats. Això s'aprèn sobretot en família: llegums, hidrats, verdures… el menjar casolà i saludable és la millor opció”.
L'educació com a prevenció
És fonamental: a classe, a casa… per saber seleccionar el que es menja des de petits. Però, quina és la realitat a les escoles? Alguns experts opinen:
- Josep Satancreu, de DKV: “Som assegurances de salut i actuem junts per tenir un món més saludable. Tots sabem que els hàbits saludables són més importants que la genètica o un sistema sanitari. Per això cal crear aquests hàbits. Hipòcrates deia que la teva medicina sigui l'aliment i que l'aliment sigui la teva medicina”.
- Juan Manuel Morales, del grup IFA: “Els supermercats fan una feina important per a l'alimentació saludable. El 85% de la gent que hi va ho fa a peu, de manera que ja de per si, és sostenible. El supermercat ofereix molta varietat de productes, el 50% del que venem és producte fresc i producte fresc és salut. I a més tenim una aliança amb la fundació Gasol i hem promogut campanyes sobre el consum de peix, verdura… i som defensors que la vida d'estil saludable parteix de l'esport i l'alimentació equilibrada. L'obesitat infantil és un problema molt greu i animo altres empreses que se'ns uneixin per evitar-la”.
- Cristina Junquera, d'UNICEF: “La desnutrició ha anat en descens i l'obesitat ha augmentat a tots els països. És un desafiament i no en parlem en termes d'urgència, però és un tema urgent. Des d'UNICEF treballem perquè sigui un problema urgent i que hi hagi responsabilitat compartida. La convenció sobre els drets del nen obliga els estats a defensar els drets del nen”.
- Federico Buyolo, de la Fundació Ortega i Gasset: “Els nens són intel·ligents i l'educació ha d'acompanyar els processos de coneixement dels joves. Tenir hàbits saludables és pensar en un mateix, en l'entorn i el planeta”.
- Carmen Pellicer, presidenta de la Fundació Trilema: “Cal entrenar la voluntat. Quan el cos et demana el contrari, cal decidir-se de vegades pel menys atractiu. Però l'escola sola no ho pot fer. Això és cosa de tots”.
Idees i Innovació
Aitor Sánchez, dietista, nutricionista, divulgador i autor del bloc ‘Mi dieta cojea’ es mostra una mica bel·ligerant amb la indústria que no es compromet i que no accepta que la societat està canviant. “Estem en un moment històric perquè les generacions puguin agafar el relleu del canvi”. Laia Mas, directora de Public Affairs de Danone Iberia, contesta que “1 de cada 5 iogurts que ven l'empresa són naturals i aquest camí de reducció de sucres sense perdre el paladar del consumidor ha estat un camí de recerca gens evident . Hem llançat productes que han estat impecables, però no han calat i hem creat conceptes d'innovació que han estat acceptats pel ciutadà i el consumidor”.
Amb totes aquestes ponències es tanca aquesta primera jornada en què es posa de manifest la urgència de posar damunt la taula les condicions necessàries perquè aquesta sigui la generació del canvi d’hàbits alimentaris.
