Aquestes dades es recullen en una enquesta de l’Observatori de Tendències, impulsat per la distribuïdora farmacèutica Cofares, que des de fa dos anys realitza un seguiment dels hàbits de la salut i la preocupació de la població després de l’esclat del coronavirus. Aquest informe, difós quan es compleixen dos anys del primer estat d’alarma pel nou virus, se centra en els efectes de la Covid en la salut mental. Els resultats són similars als d’aquesta mateixa enquesta realitzada fa un any.

Tristesa i irritabilitat

La tristesa arriba al 85% de la població, el cansament al 82,9% i la irritabilitat al 81,3%. Un 76,8% dels enquestats admeten dificultats de concentració. El 66,4% no creu que el coronavirus es converteixi en un virus endèmic –com la grip– fins d’aquí més d’un any, cosa que aprofundeix la sensació d’esgotament; el 33,6% opina que això passarà a l’estiu o durant els pròxims mesos.

Altres emocions, sensacions i efectes han irromput aquest segon any de la pandèmia amb més força, segons aquest estudi, com la indefensió, que sent el 7%; la dificultat per dormir del 72,2% i la pèrdua de gana del 44,8%.

Autolesions i suïcidis després de la pandèmia

S’ha de destacar un fet molt preocupant i és que els professionals de diferents organitzacions pediàtriques, especialitzats en salut mental, demanen un pla de prevenció nacional per establir una comunicació més fluida amb les famílies i actuar ràpidament davant de casos d’autolesions o intents de suïcidi, ja que les últimes dades indiquen un increment d’autolesions i suïcidis en menors a causa de la incertesa i l’aïllament social.

Per això, l’Associació Espanyola de Pediatria ha creat un Grup de Treball multidisciplinari de Salut Mental en la Infància integrat per professionals pediàtrics de la Societat de Psiquiatria Infantil (SPI), la Societat Espanyola d’Urgències Pediàtriques (SEUP) i l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPAP). Els pediatres han avisat de l’augment d’algunes seqüeles psicològiques com l’increment de la ideació suïcida (+244,1%), l’ansietat (+280,6%) i la baixa autoestima (+212,3%) durant el confinament. Prova d’això és que, durant el 2020, la Fundació ANAR (Fundació d’Atenció de Nens i Adolescents en Risc) va atendre un 145% més de trucades de menors amb idees de suïcidi i un 180% més d’autolesions respecte als dos anys previs. Castella i Lleó i Madrid van ser les regions amb més casos.

La tristesa arriba al 85% de la població, el cansament al 82,9% i la irritabilitat al 81,3%

Així mateix, al llarg d’aquell any es van suïcidar al nostre país 14 nens menors de 15 anys (7 nens i 7 nenes), el doble que l’any anterior. El confinament, la pressió socioeconòmica de les famílies, la por per la pandèmia i el dol per éssers estimats i l’increment d’activitats sedentàries han sigut factors determinants en l’augment de les autolesions i intents de suïcidi en menors.

Primera causa de mort no natural entre joves

Actualment, el suïcidi és la primera causa de mort no natural a Espanya en joves, segons dades de l’INE. A més a més, l’Institut de la Joventut (INJUVE) informa de taxes de prevalença mundial dels trastorns emocionals entre un 6,5% per als trastorns d’ansietat i 2,6% per als trastorns depressius en població infantojuvenil (entre 6 i 18 anys).

El consum d’antidepressius, ansiolítics o sedants és més alt com més petita és la mida del municipi

A Espanya, existeixen nombroses vies per demanar ajuda en cas de suïcidi. Per un costat, el Telèfon de l’Esperança (717 00 37 17), atès per una ONG. La Fundació ANAR, específica per a nens i adolescents, també atén casos d’autolesions i suïcidi en la infància. Així mateix, el Govern va aprovar el desembre passat la posada en marxa del 024, un telèfon d’atenció al suïcidi que estarà disponible al maig per a tot l’Estat. També xarxes socials com Instagram, Tik Tok o Facebook posseeixen protocols per proporcionar ajuda en cas de risc de suïcidi amb telèfons específics per a cada país.

Espanya rural i malalties mentals

Els pobles de l’anomenada Espanya buidada pateixen una elevada incidència de malalties mentals derivades de l’envelliment i la despoblació, cosa que incrementa la incidència del suïcidi.

Així, dos especialistes coincideixen a assenyalar que, en zones rurals amb dispersió de població, a l’aïllament i a l’envelliment s’hi sumen el mal accés als serveis de salut i l’alta incidència de les malalties mentals. I un estudi del Ministeri de Sanitat confirma el consum més gran de psicofàrmacs en aquell entorn.

Per un altre costat, i segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) els municipis de 10.000 habitants o menys, que reuneixen el 20% de la població espanyola, han patit els últims 10 anys una freqüència de suïcidis que està cinc punts per sobre de la que els correspondria per població. És a dir, han concentrat el 25% dels suïcidis, quan per població n’haurien de registrar només el 20%.

Encara que aquesta tendència es va reduint els últims anys, les dades confirmen que els municipis mitjans i petits pateixen el suïcidi més del que seria d’esperar en relació amb el seu percentatge de població.

Els experts consultats (i també les taxes de suïcidi aportades per l’INE) apunten que molts d’aquests municipis de mida mitjana estan ubicats en àrees d’Astúries, Galícia o Andalusia que van patir buidatge de població com a conseqüència de l’emigració, i a ells s’hi sumen petites poblacions del món rural de l’anomenada Espanya buidada, que inclou també províncies d’Aragó o Castella i Lleó.

El resultat és una població envellida i amb més prevalença de malalties mentals, que té a veure amb l’aïllament per a les persones de més edat, que tenen difícil trencar aquesta roda de soledat a través de mitjans com ara internet, perquè no són usuaris hàbils de les tecnologies digitals. A més a més, l’estudi “Salut mental en dades”, publicat pel Ministeri de Sanitat el desembre del 2020, assenyalava que el consum d’antidepressius, ansiolítics o hipnòtics/sedants és més alt com més petita és la mida del municipi. Aquest consum s’incrementa també amb l’edat i, segons dades del padró de l’INE, a mesura que es redueix la mida del municipi creix el percentatge de persones d’entre 65 i més anys, que és superior a la mitjana a partir dels 5.000 habitants i arriba al 40 % en els pobles de menys de 100 persones.

Tot i que la incidència del suïcidi és alta en diverses franges d’edat, i no només en les avançades (sempre segons dades de l’INE), l’OMS assenyala l’existència de trastorns psicològics i l’aïllament, que és més gran en el medi rural, com a factors de risc suïcida.