La Plataforma Aturem la Guerra projecta a Banyoles el documental 'Dixan' per denunciar que "el racisme encara és vigent"

La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques de Girona ha projectat aquest dissabte a les sis de la tarda el documental 'Dixan' a Banyoles. Ho ha fet coincidint amb el vintè aniversari de l'Operació Estany, en què es van detenir a Catalunya 23 persones per estar suposadament vinculades amb el jihadisme. Durant els escorcolls a les cases, no es van trobar armes ni substàncies químiques, sinó detergents. Per això, se'ls va anomenar 'Comando Dixan'. Cinc dels detinguts van ingressar a presó i van acabar sent deportats a Algerià, on l'agost del 2015 diversos membres de la plataforma es van desplaçar per retrobar-se amb aquestes persones i fer un documental del seu cas.

Els membres de l'anomenat 'Comando Dixan' que apareixen al film són Ali Kasouka, Souhil Kasouka, Mohamed Amine Benaboura Zacaria i Mohamed Tahraoui. "El documental neix amb l'objectiu de visibilitzar un cas de vulneració de drets per part de l'Estat", relata l'integrant de la Plataforma Aturem la Guerra i de l'Espai Antiracista, Mostafà Shaimi. També explica que des de la plataforma es va entendre el cas "en clau de racisme".

La projecció s'ha fet coincidir amb el vintè aniversari de l'Operació Estany com a iniciativa local de la gent de Banyoles "que han volgut rememorar el cas". Tal com explica Shaimi, "Banyoles ha estat un municipi clau de l'Operació Estany, que es referia al municipi". La majoria dels investigats pel cas eren veïns i veïnes de la capital del Pla de l'Estany. "Ho han volgut fer per una qüestió història, però també per denunciar que aquest racisme encara és vigent", denuncia el membre de l'Espai Antiracista.

Operació Dixan

El 24 de gener del 2003, es van detenir 23 persones de nacionalitats algeriana i marroquina que residien a Catalunya per suposada vinculació amb Al-Qaida i tinença d'armes químiques. Les detencions es van fer en el marc de l'operació Estany, en un moment en què l'executiu de José María Aznar necessitava fer present l'amenaça jihadista per justificar la participació espanyola a la guerra de l'Iraq.

Durant els escorcolls a casa dels detinguts, la policia no va trobar armes químiques, sinó detergent. Per això, es va batejar el fenomen com a Operació Dixan i la gent va començar a mobilitzar-se al carrer per reclamar la posada en llibertat d'aquestes persones. L'Estat no va voler reconèixer l'error i, tot i que en un primer moment els va deixar anar a tots, va acabar jutjant sis dels detinguts a l'Audiència Nacional el 2004. Un va quedar absolt i la resta van complir condemnes d'entre sis i nou anys de presó. Un cop acabada la reclusió penitenciària, se'ls va deportar a Algèria per l'aplicació de la llei d'estrangeria.

El 2015, la Plataforma Aturem la Guerra es va desplaçar fins a Algèria per rodar un documental sobre el cas. Va poder parlar amb quatre dels cinc encausats per l'Operació Estany. El documental, que es va finançar gràcies al micromecenatge, té una durada d'una mica més d'una hora. 'Dixan' es va estrenar per primera vegada el 2016.

Aquest dissabte, després de la projecció al bar La Porta del Món de Banyoles, s'ha fet un col·loqui en el qual han participat un dels membres del 'Comando Dixan', Mohamed Amine Benaboura Zacaria (en connexió des d'Algèria); l'advocat Benet Salellas i quatre membres de la plataforma, Pere Cortada, Quim Gubau, Sílvia Rispau i Mostafà Shaimi.

En referència a la situació dels extradits, Shaimi ha dit que "és difícil que puguin tornar a Catalunya perquè l'extradició és per terrorisme i s'entén per lògica de l'Estat que, quan una persona és acusada per aquesta causa, pugui difícilment tornar a entrar".