Realitat i oportunitats de desenvolupament del biometà a Espanya

L’acte, organitzat per Sedigas i Prensa Ibérica a l’Espai Bertelsmann, ha abordat de la mà d’experts el potencial del biometà en la descarbonització i en l’impuls de l’economia circular

Realitat i oportunitats de desenvolupament del biometà a Espanya

Realitat i oportunitats de desenvolupament del biometà a Espanya / Jose Luis Roca

El 16 de març, experts del sector energètic es van reunir a l’Espai Bertelsmann per analitzar el potencial del biometà en la descarbonització i en l’impuls de l’economia circular. En l’acte, organitzat per Sedigas i Prensa Ibérica, es va destacar el paper d’aquest gas renovable com una alternativa circular i renovable per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i avançar cap a un model energètic més sostenible i autòcton.

Martí Saballs, director d’Informació Econòmica del grup Prensa Ibérica, va obrir la jornada reflexionant sobre la situació actual i l’evolució del sector energètic en els últims anys. Saballs va presentar algunes dades destacades, com el potencial que té Espanya per allotjar fins a 2.326 plantes de biometà injectable a la xarxa gasista, els 200 projectes actualment en tramitació per produir aquest gas renovable, l’oportunitat que suposa el desenvolupament del biometà per mobilitzar inversions al nostre país per 40.500 milions d’euros per generar més de 60.000 llocs de treball recurrents i de qualitat, molts d’aquests al medi rural.

Intervenció Joan Batalla, president de Sedigas.

Intervenció Joan Batalla, president de Sedigas. / JOSE LUIS ROCA

Joan Batalla, president de Sedigas, va posar èmfasi en el potencial i les oportunitats d’Espanya en el desenvolupament dels gasos renovables.

Batalla va destacar que Espanya compta amb la capacitat, la tecnologia i els recursos necessaris per ser líder en la descarbonització i per incrementar la sobirania energètica d’Europa. Segons Batalla, la determinació és clau per materialitzar tot aquest potencial, que assoleix els 163 TWh/any, l’equivalent al 45% de la demanda nacional de gas natural. 

Víctor Marcos Morell, director d’Energies Renovables a IDAE, va tancar el torn de les intervencions d’obertura destacant que «la Unió Europea té el desafiament de substituir 35.000 milions de metres cúbics de gas per biometà, cosa que representa una magnitud rellevant que exigeix aprofitar totes les tecnologies i desenvolupaments disponibles».

Potencial d’Espanya

A continuació, David Page, redactor en cap d’El Periódico de España, va presentar i va moderar la primera taula d’experts de l’esdeveniment, en què es van debatre i es van compartir perspectives sobre el gran potencial d’Espanya en la producció de biometà i les oportunitats que aquest avenç representa per al país. Aquesta taula va comptar amb la participació de Naiara Ortiz de Mendíbil, secretària general de Sedigas; Óscar Barrero, soci d’Energia i Utilities de PwC España; Luis Puchades, director de Biovic; i Susana de Pablo, directora general de Gestió Tècnica del Sistema d’Enagás GTS.

Naira Ortiz de Mendíbil destacava els avantatges del biometà i assenyalava que no només incentiva l’economia circular, sinó que «és una energia renovable, per la qual cosa disminuïm les emissions de gasos amb efecte hivernacle. A més, té un gran potencial a les zones agrícoles i ramaderes, i genera ocupació a l’Espanya buidada i ens proporciona seguretat en els subministraments, factor clau en aquests moments». Susana de Pablo parlava de les inversions necessàries i de la preparació de les infraestructures gasistes. «Parlem del mateix producte que el gas natural. Per tant, les xarxes estan totalment preparades per a la seva incorporació i, de fet, ja hi ha sis plantes de biometà injectant a la xarxa. ¿Quines inversions? Només petites i relacionades amb la connexió que permet cobrir bé la distància des del punt de producció fins a l’accés més pròxim a la xarxa gasista, bé la de transport o la de distribució».

Un moment del debat.

Un moment del debat. / JOSE LUIS ROCA

Óscar Barrero, per la seva banda, tractava el tema a escala econòmica, el volum d’inversions que es podrien mobilitzar per explotar tot el potencial reconegut. «És una oportunitat molt atractiva en terme d’inversions. Com a economia hi guanyem en tots els sentits: parlem de reduir la dependència energètica exterior, amb una font de producció de gas que és autòctona, que en si mateixa ja té un efecte macroeconòmic en termes d’importacions, estabilitat de preus energètics..., es tracta de generar competitivitat industrial».

El biometà pot tenir una important incidència a l’Espanya rural, per les seves característiques pròpies, i per això portarà riquesa i fixarà ocupació en zones afectades per la despoblació. Luis Puchades posava èmfasi en com pot afectar el desenvolupament del biometà en determinats territoris. «El desenvolupament dels projectes de biometà beneficiarà totes les regions d’Espanya, ja que, en línies generals, totes tenen un problema de gestió de residus, tot i que sí que hi ha regions que se’n veuran més beneficiades, zones de naturalesa més agrícola i ramadera, l’Espanya rural».

Desenvolupament del sector

Després d’aquesta primera taula, va arribar el torn de la segona taula de debat, també moderada per David Page, centrada en projectes concrets i en com s’està materialitzant el potencial del biometà en l’actualitat. En aquesta ocasió, els assistents van tenir l’oportunitat d’escoltar cinc experts, que van compartir la seva experiència i visió. Entre ells es trobaven Luis Iglesias, COO d’Enagás Renovable; Alberto González, director de Serveis Jurídics i Regulació de Nedgia (grup Naturgy); Izaskun Gorostiaga, directora general comercial i de Nous Negocis de Nortegas; Miguel Mayrata, director de Diversificació de Negocis a Redexis, i Eduardo Barros, director d’Inversions de Verdalia Bioenergy.

Luis Iglesias destacava el bon moment que viu el sector i la importància de la proactivitat a l’hora de portar a terme els projectes. «La percepció positiva del mercat és evident, hi ha hagut molts avenços, és el moment de passar a l’acció. Perquè empreses com les nostres prenguin la decisió, les plantes han de tenir un patró de producció estable».

En aquesta mateixa línia, Izaskun Gorostiaga declarava que «l’any passat vam viure un any en què conceptes com la independència energètica van cobrar una altra dimensió. Aquest va ser el clic que ho ha canviat tot. Necessitem uns objectius clars, perquè són necessàries infraestructures que han de durar molt temps; i ara esperem que s’acabin concretant, i que siguin coherents amb el potencial de generació real del país».

Un moment del debat.

Un moment del debat. / JOSE LUIS ROCA

Tal com comentava Alberto González, el biometà sempre ha sigut una oportunitat a Espanya, però hi havia algunes barreres i creences errònies. «Conceptualment es pensava que el biometà era un combustible local, que s’havia de consumir in situ, i això per si mateix ja era una barrera que l’impossibilitava. Ens hem de convertir en primer, segon o tercer país de la Unió Europea amb capacitat de producció de biometà que s’injecti a les nostres xarxes i ens converteixi en una potència mundial en aquest terreny. Sens dubte és l’oportunitat».

D’altra banda, Miguel Mayrata feia èmfasi en els motius de desenvolupar projectes de biometà. «Ja ningú planteja desenvolupaments d’energies que no siguin renovables, ho demanen les empreses, ho demanen els nostres clients... el desenvolupament del mercat del biometà depenia de desenvolupaments de tercers, hi ha una oportunitat d’inversió a llarg termini per operar infraestructures des d’un punt de vista econòmic i també mediambiental, que donen solucions agro, al sector primari, que tant ho necessita».

Per la seva banda, Eduardo Barros va hi voler donar la seva visió i va declarar que «el que s’està donant és una confluència de polítiques molt rellevants, com per exemple la de residus o les ramaderes, i aquestes ofereixen recorregut per al desenvolupament del sector. A Espanya tenim els elements perquè es produeixi un creixement exponencial, però encara falta molta més visibilitat regulatòria, sobretot quan la comparem amb la dels nostres veïns europeus».