Mars resilients o com capgirar els fenòmens adversos

Tot i que la paraula resiliència s'utilitza ara molt més que fa unes dècades, no és un invent recent: ve del llatí resilire, que vol dir rebotar. Una cosa tan antiga com posar al mal temps bona cara o fer llimonada si la vida et dona llimones ha agafat nou sentit amb l'arribada massiva d'una alga invasora d'origen asiàtic a l'Estret de Gibraltar: la Rugulopteryx okamurae, que així s'anomena científicament, s'ha convertit en un dels fenòmens ambientals més nocius de l'última dècada.

Des de la seva detecció en aigües del sud de la península, aquesta espècie invasora ha colonitzat els fons marins a gran velocitat, desplaçant comunitats autòctones i alterant de manera profunda els equilibris ecològics de l'Estret. La seva capacitat de proliferació, unida a l'absència de depredadors naturals, ha provocat acumulacions massives tant al fons com a la superfície, amb conseqüències directes sobre la biodiversitat bentònica i sobre activitats econòmiques clau com la pesca artesanal o el turisme.

Davant aquest escenari, un equip de recerca de la Universitat de Sevilla ha desenvolupat els darrers anys un programa ambiciós per abordar el problema des d'una doble perspectiva: d'una banda, l'avaluació científica rigorosa de l'impacte ecològic de l'espècie; i de l'altra, l'anàlisi de possibles vies per transformar una amenaça ambiental en un recurs aprofitable. El treball ha comptat amb el suport de Red Eléctrica, en el marc del seu compromís amb el medi marí, la biodiversitat i la ciència, així com el sector pesquer i el territori.

Efecte dòmino

La primera fase de l'estudi, desenvolupada entre el 2019 i el 2022, es va centrar a caracteritzar el comportament ecològic de l'alga invasora i la seva interacció amb els hàbitats marins de l'Estret. Els resultats van confirmar el que ja s'intuïa des del terreny: la Rugulopteryx okamurae competeix amb èxit davant d'espècies locals, altera l'estructura dels fons i genera un efecte dòmino sobre la fauna associada. La seva retirada mecànica, a més, no resol el problema de fons i genera un nou desafiament: la gestió de tones de biomassa vegetal acumulada cada any en platges i ports.

És precisament en aquest punt on la investigació fa un gir estratègic. Lluny de limitar-se a documentar l'impacte negatiu, els científics plantegen una pregunta clau: ¿aquesta enorme quantitat de matèria orgànica pot convertir-se en un recurs útil mitjançant el processament adequat? A partir d’aquí s’obre una segona línia de treball orientada a l’aprofitament energètic, agrícola i industrial de l’alga.

Una de les opcions analitzades amb més detall és el seu ús com a matèria primera per a la producció de biogàs i metà mitjançant processos de digestió anaeròbica. En col·laboració amb investigadors del CSIC i altres projectes de R+D+i, l'equip ha avaluat el potencial energètic de l'alga, així com els reptes tècnics associats a la composició química. Tot i que presenta certes limitacions —com la presència de compostos que poden inhibir alguns processos biològics—, els assaigs indiquen que, tractada i combinada amb altres residus orgànics, es pot integrar en esquemes de generació de biogàs.

Una altra línia de treball, en col·laboració amb la Universitat d'Extremadura, s'ha centrat en el compostatge i l'obtenció de biofertilitzants. En aquest àmbit, la investigació ha explorat mètodes innovadors que inclouen l'ús de crustacis i insectes per reduir la toxicitat inicial de l'alga i facilitar-ne la transformació en un producte apte per a sòls agrícoles. Barrejada amb altres residus orgànics, la biomassa de Rugulopteryx okamurae pot donar lloc a biocompost amb valor agronòmic, tancant així un cicle que connecta la gestió ambiental amb la producció sostenible.

Més enllà de l'energia i l'agricultura, l'estudi també apunta aplicacions de més valor afegit. En col·laboració amb la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Sevilla, s'estan analitzant els compostos bioactius presents a l'alga, amb possibles usos en sectors com la cosmètica, l'alimentació funcional, la indústria farmacèutica o la nutracèutica. Es tracta d'una línia encara incipient, però que situa la investigació a la frontera entre la biotecnologia i la valorització de residus naturals.

Enfocament integral per prevenir efectes perversos

L’enfocament del projecte és deliberadament integral. No es tracta només de trobar una sortida puntual a un residu problemàtic, sinó construir coneixement científic que permeti prendre decisions informades sobre la gestió d'espècies invasores, combinant conservació, innovació i desenvolupament econòmic. En aquest sentit, els investigadors subratllen que qualsevol aprofitament ha d'anar acompanyat de criteris ambientals estrictes, per evitar que la valorització de l'alga generi incentius perversos o contribueixi indirectament a la seva expansió.

Els avenços de l'estudi es van presentar públicament a principis de desembre del 2025 en una jornada tècnica celebrada a La Linea de la Concepción, un dels municipis més afectats per l'arribada massiva de l'alga a les costes. La trobada va reunir científics, administracions locals, representants del sector pesquer i entitats vinculades a la gestió ambiental, i va servir per compartir resultats, contrastar enfocaments i debatre possibles aplicacions pràctiques a mitjà termini.

Per a Red Eléctrica, el suport a aquesta investigació s'inscriu en una estratègia més àmplia de compromís amb la protecció del medi marí i la biodiversitat. La companyia emmarca aquesta col·laboració dins l'Estratègia d'Impacte Integral de Redeia, la seva matriu, que agrupa més de 240 iniciatives orientades a compatibilitzar la construcció i l'operació d'infraestructures energètiques amb la conservació dels ecosistemes i l'impuls del coneixement científic.

En paraules d'Eva Pagán, directora corporativa de Sostenibilitat i Estudis de Redeia, "ser operador d'infraestructures crítiques requereix més que tecnologia. Requereix escolta de territoris, compromís amb comunitats locals i generació genuïna de progrés i equitat social. No només mitigem impactes, sinó generem valor social, ambiental i econòmic".

Cada projecte es dissenya i s'executa tenint en compte la sensibilitat, les preocupacions i les expectatives dels qui habiten aquest territori, perquè són els qui millor el coneixen. Això permet a Red Eléctrica desenvolupar de la manera més àgil possible els projectes de la xarxa de transport que el país necessita i alhora “deixar les coses millor del que les trobem”, insisteix Pagán.

El cas de Rugulopteryx okamurae il·lustra la complexitat dels desafiaments ambientals contemporanis. Davant respostes simplistes o exclusivament reactives, la ciència proposa una mirada més àmplia: comprendre el problema en tota la seva profunditat, avaluar-ne els impactes reals i explorar solucions que, sense negar el dany causat, permetin transformar part d'aquest impacte en oportunitats d'innovació sostenible. No és una solució immediata ni definitiva, però sí un pas més cap a una gestió més intel·ligent i resilient dels fenòmens adversos que impacten en els nostres ecosistemes.