Per a algunes generacions que fa més de vint anys que tenen vint anys el nom de Scirocco vol dir alguna cosa important. N´hi havia uns quants que es podien permetre el Golf GTI, i llavors n´hi havia uns altres que menjaven a part perquè es podien posar al volant d´una màquina realment exclusiva que despertava tota mena d´enveges: el Scirocco, un cupè 2+2 que renunciava al confort del Golf i apostava per una esportivitat més radical amb una imatge que, en el model dels anys 80, cridava fortament l´atenció per l´espectacular aleró que duia a la porta del maleter. Però reculem una mica més: el primer Scirocco, nascut del llapis de Giorgio Giuggiaro, va aparèixer al mateix temps que la primera generació del Golf, dins el primer lustre dels anys 70, i amb aquesta diguem-ne llosa ha hagut de fer tota la seva trajectòria vital, perquè viure a l´ombra del Golf no li ha estat fàcil.
En la tercera generació, els responsables de màrqueting de Volkswagen van passar a anomenar-lo Corrado, però ara el vent càlid del Scirocco torna a bufar amb tota la força, perquè en aquesta quarta entrega disposa d´uns motors molt vigorosos que marquen diferències. La fórmula és la mateixa de sempre, però adaptada als temps actuals. Estil, grans prestacions i estatus -perquè no és un cotxe que quedi a l´abast de totes les butxaques- són els principals ingredients que ens ofereix aquest agressiu automòbil. Sense cap mena de dubte, és un automòbil pensat per despertar emocions, tant al que només el pugui contemplar com, sobretot, al qui tingui la gran sort de poder-lo conduir. Tots els Scirocco 2014 incorporen en l´equipament de sèrie el paquet R-Line, que abans era opcional. Canvien els para-xocs, els pilots, el disseny interior del fars o els airejadors, entre d´altres.
Atrevit com pocs
Acostumats com ens té Volkswagen a ser conservadora (o, si us ho estimeu més, prudent) en el sentit que sol fer uns dissenys capaços de resistir molt bé el pas del temps, el Scirocco, literalment, trenca motlles. Sense cap mena de dubte, és el model més atrevit de la gamma alemanya. La radicalitat de la proposta estilística que fa, amb un frontal agressiu amb cara gairebé d´enfadat (vegeu les fotos) i una vista lateral en què prevalen les superfícies de planxa més que no pas les de vidre, salta a la vista. Tot plegat té alguna repercussió a l´interior de l´habitacle, com per exemple una visibilitat posterior bastant reduïda (per no dir molt).
En accedir a bord, i prenent com a referència el Golf, descobrirem de seguida que hi ha una clara pèrdua d´amplada i funcionalitat, servituds pròpies d´un esportiu pensat per acollir només quatre ocupants, ja que les places del darrere queden limitades a dues butaques. Però, en un esportiu, anar una mica estret forma part de l´ambientació necessària per assaborir amb més intensitat la conducció. Igual que disposar, com és el cas, d´uns seients que agafin bé el cos encara que el nostre ritme sigui trepidant. O anar acompanyats per una petita consola on trobem tres rellotges (temperatura de l´oli, cronòmetre i pressió del turbocompressor).
L´accés a la zona del darrere es pot fer d´una manera prou correcta, ja que els seients del davant es poden desplaçar cap endavant i, a més, tenen memòria (tornen a la seva posició original després d'abatre´ls).
Pel que fa al maleter, té l´inconvenient que el llindar de càrrega (distància mínima a la qual cal aixecar un objecte per ficar-lo a dins) és molt lluny de terra.
Caràcter felí
Hem conduït el Scirocco 2.0 TDI de 184 cavalls, un turbodièsel capaç d´arribar a 5.000 voltes empenyent amb ràbia, i també poderosíssim a la banda baixa del comptavoltes. No cal dir que la capacitat d´acceleració del cotxe és fulgurant, i que la presència del canvi automàtic DSG (amb lleves al volant per a la modalitat manual) incrementa encara més aquestes prestacions perquè canvia de marxa de manera instantània. La relació entre prestacions i consum (amb mitjanes inferiors a 7 litres en conducció mixta)el converteix en una de les versions més interessants de la gamma.
Pel que fa al comportament, el Scirocco incorpora una suspensió variable que permet triar un tacte més amable en recorreguts de creuer i demanar una resposta més enèrgica dels amortidors en trams virats.
Al volant del cotxe es té en tot moment una sensació de gran control, perquè obeeix amb agilitat felina les ordres del volant i transmet un tacte de gran aplom, fins i tot a alta velocitat. Comparant-lo amb un Golf (les comparacions són tan odioses com inevitables), té unes reaccions més vives, directes i intenses. I el mateix es pot dir de la frenada, potentíssima i dosificable. En definitiva, i parlant objectivament, és el Scirocco el que li fa ombra.
