El Hierro mereix una visita des de la serenitat, la mateixa que inunda els seus paisatges, el pausat tràfec dels seus amables habitants i la colpidora quietud de la qual presumeix el mar de les Calmes. I amb aquest ànim abordem la nostra última ruta per les Illes Canàries, en un intent d'harmonitzar la seva naturalesa amb el temperament poderós i seductor del nou Mazda3.

L'elegància en el disseny i la finor i subtilesa dels acabats del nou compacte japonès són l'evolució d'un segell que es perpetua generació rere generació. Tot plegat crea un estil inconfusible de carrosseria amb poca alçada i transicions suaus, en què tot el pes del seu caràcter es trasllada a la nova secció davantera, la corpulència de les seves proporcions i el característic desenvolupament de la part posterior.

La petita superfície de l'illa convida a vorejar-la completament, iniciant l'itinerari des de la capital, la Villa de Valverde, per l'artèria principal HI-1 en direcció al municipi de El Pinar, i d'aquí cap a l'oest fins al far d'Orchilla, escollit en el seu moment com a referència per al meridià zero fins a la seva reubicació actual a Greenwich.

CURA PEL DETALL

El temps a bord del nou Mazda3 passa de pressa, no només pel confortable i refinat ambient del seu interior i el poc nivell de sonoritat, sinó per un comportament que convida en tot moment a gaudir d'unes prestacions òptimes. Materials suaus i una ergonomia envejable que només fan que subratllar el domini de Mazda en altres arts, com la de millorar la interacció entre l'operatiu del vehicle i el conductor.

La responsabilitat de la seva actuació recau, però, en la versió avançada del motor de gasolina 2.0 SkyActiv-G amb sistema M-Hybrid i desactivació de cilindres. La potència total a la qual rendeix aquest propulsor és de 122 CV, alhora que entrega un parell màxim de 213 Nm. En el cas de la unitat que ens acompanya en aquesta visita a la illa d'El Hierro, transmet la potència a l'asfalt mitjançant un canvi manual de sis velocitats.

Continuem la ruta gairebé sense descans, ara per la HI-400 i la HI-500. Gairebé sense proposar-nos-ho arribem al mirador de Lomo Negro, al nord-est de l'illa. Pel camí, l'illa manté un desafiament constant amb l'inicipient clima, plasmant-se en costeruts vessants de pinedes que, després d'uns pocs quilòmetres, deixen pas a un estèril però igual de bell Sabinar. Descendim bruscament fins a les proximitats de la costa per enfilar l'últim tram a través de la carretera litoral de la vall del Golfo fins que divisem la reserva natural de Roques de Salmor.

Cau la tarda i el clàssic color Soul Red Crystal de la carrosseria canvia de tonalitat per acompanyar la posta de sol. No hi ha hagut cap avís de fatiga, un dels elements de seguretat que debuten en aquesta edició, juntament amb el detector de trànsit davanter i l'assistent de trànsit creuat. I això és un signe inequívoc que no ens hem perdut cap detall d'aquesta última visita a les Canàries, a l'illa amb més superfície protegida en proporció a la seva mida.