Quan Seat ens va proposar fer un parell d'etapes de la Traveseat d'aquest any al volant d'un dels extraordinàriament restaurats 600 de la seva col•lecció de clàssics no ens ho vam pensar, hi havíem de ser. Traveseat sorgeix d'un viatge que van fer 15 persones a bord dels seus estimats 600, que es van divertir tant en una experiècia tan grata que van considerar que l'única manera de millorar la següent «aventura» era obrint-la al públic, a tots aquells que tinguessin un 600, ganes de conduir-lo i de passar-s'ho bé.

Així, i lluny de voler muntar un club amb tots els tràmits que això comporta, es van constituir en associació. I el que havia de ser un viatge per a 15 cotxes va acabar sent la primera Traveseat, amb 54 inscrits. La idea va arribar a orelles de Seat Espanya, que a través del seu departament de Cotxes Històrics va decidir donar suport a la idea i hi va aportar la seva infraestructura tècnica -difusió, camió d'assistència, mecànics, etc.

L'èxit va ser tan gran que a la primera edició: «2 mars en Seat 600», que va unir Barcelona amb Sant Sebastià, la va seguir una segona: «AniverSeat», coincidint amb el 60è aniversari del Seat 600 i que els va portar de Madrid a Barcelona. L'any passat van celebrar l’»EnSeatmanda» a Balears, i aquest ha estat la «Seat4Ebre», seguint el curs del riu Ebre des del seu naixement fins a la desembocadura. L'any vinent

-la idea és fer una Traveseat per any- recorreran el Camí de Santiago a Galícia.

D’aquesta manera, nosaltres ens apuntaríem a la segona part del recorregut -aquesta edició s'ha celebrat en cinc etapes- des de Saragossa fins al delta de l'Ebre. I hi van ser a primera hora d'un calorós dimarts, disposats a «fer el que fes falta» i, com ja hem dit, sense pantalons curts... Seat havia portat un 600D Descapotable, un 600E, un 800 -un model similar al que vindria a ser un 600 limusina, amb idèntica mecànica, però amb l’intereix allargat -quatre portes- i l'entranyable Formichetta, la variant furgoneta que modificava el carrosser SIATA. Ens van preguntar quin d'ells volíem conduir. Doncs... tots!, així que vam començar amb el D Descapotable, amb la intenció d'anar canviant de model al llarg del recorregut.

Viatge al passat

Posar-se al volant del 600, un 600D del 1963 és un viatge al passat, al cotxe del meu oncle Salvador, on, al costat de la meva tieta, dos dels meus germans i les meves dues cosines (sí, 7 en total ens n’anàvem còmodament a la platja). La porta s'obre a l'inrevés, el volant, de càlida baquelita, és enorme -la mà esquerra gairebé toca la finestra- i disposem de 25 cv SAE -21 cv DIN, escala que s'utilitza en l'actualitat- per moure el conjunt. La veritat és que el cotxe estava impecablement restaurat i funcionava tan bé com el primer dia.

Així que, davant la nostra sorpresa, vam atacar la costeruda rampa de sortida del garatge i el petit pelotilla ens va demanar fins i tot la segona abans de «fer cim».

Sortim al congestionat trànsit urbà de Saragossa per veure com el nostre 600 es comporta força bé i comença una de les coses que més ens van commoure durant el viatge: la simpatia dels vianants: tot eren somriures, aplaudiments, picades d'ullet i crits de joia al nostre pas. Si l'ambient de cordialitat i camaraderia entre els participants era plausible, la interacció amb l'entorn era fantàstica: «Jo en vaig tenir un», «és igual que el del meu avi», «que xulo»... I és que aquest va ser el cotxe que va motoritzar el país, el cotxe d'Espanya, el que tots hem tingut, hi hem pujat o hi hem passejat.

Aquesta va ser l'autèntica màgia de la Traveseat, no el sorprenent rendiment de les quatre unitats, el que ens vam divertir enllaçant revolts a les carreteres de muntanya, mesurant molt bé les forces i els frens dels cotxes o l’espectacularitat dels paratges que travessàvem -les autopistes estan posant fi a les precioses rutes de la nostra xarxa viària-, sinó un esperit realment emocionant. Bravo per Seat, visca el 600!