apoc a poc s’està deixant de parlar de gasolina, dièsel, cilindrada o cavalls, per utilitzar en el seu lloc termes com híbrid, elèctric, quilowatts o amperes. I fins fa poc només es podia triar entre cotxes dièsel o gasolina, però amb l’electrificació de l’automòbil s’ha ampliat aquesta oferta notablement. Ara també es pot escollir entre els cotxes BEV (Vehicle elèctric a Bateria), més coneguts com a elèctrics. En resum: els cotxes que es mouen amb una propulsió 100% elèctrica. Es tracta de vehicles que es recarreguen mitjançant la frenada regenerativa i que estan connectats a la xarxa elèctrica.
HEV (Vehicle Híbrid Elèctric): els «híbrids» combinen un motor de combustió amb un motor elèctric que permet recórrer una quantitat limitada de quilòmetres en mode 100% elèctric. La recàrrega es fa mitjançant la frenada regenerativa o utilitzant el motor com a generador.
PHEV (Vehicle Híbrid Endollable): es tracta de vehicles híbrids amb una major quantitat de bateries, la qual cosa estén la seva autonomia 100% elèctrica fins a una mitjana de 50 quilòmetres. Es recarreguen mitjançant la frenada regenerativa, amb el motor de combustió i endollant-se a la xarxa elèctrica.
Mild Hybrid (microhíbrid): aquests vehicles utilitzen bateries de poca capacitat per alimentar un sistema de generador sobredimensionat que assisteix a la propulsió en els moments de major consum, però que no poden moure el cotxe per si mateix. Es recarrega mitjançant la frenada regenerativa i també facilita l’arrencada del motor.
FCEV (Fuel Cell Electric Vehicle) o FCV (Fuel Cell Vehicle): coneguts com a cotxes de pila de combustible o pila d’hidrogen, són els menys habituals fins al moment però els espera un gran futur. Utilitzen l’hidrogen com a combustible per a ser propulsats de forma elèctrica i emeten únicament vapor d’aigua pel tub d’escapament.
La capacitat del motor de combustió es mesura per la seva cilindrada, però en els models elèctrics es calcula a partir de la capacitat de les seves bateries en kWh (quilowatts hora). Un cotxe híbrid acostuma a oferir unes bateries d’1,5 kWh; un híbrid endollable al voltant d’uns 12 kWh i un elèctric pur del segment generalista pot rondar els 60 kWh. La potència, per la seva banda, deixa de ser en CV (cavalls) i s’expressa en kW (quilowatts), tot i que es continuen fent servir els Nm (Newton metre) per calcular el parell motor. De la combinació de la capacitat de la bateria i la potència del motor elèctric en sorgirà l’autonomia. Un model híbrid acostuma a oferir una autonomia 100% elèctrica d’uns 5 km en condicions molt favorables; un híbrid endollable pot superar fàcilment els 50 km i un elèctric pur ofereix xifres que es troben entre els 450 i els 600 km.
Finalment cal parlar del tipus de bateries i de la seva recàrrega. Les bateries més utilitzades avui dia són les d’ions de lit, tot i que actualment també es fan servir les de polímer d’ions liti.
Les bateries dels cotxes elèctrics i híbrids endollables necessiten recarregar-se en la xarxa elèctrica amb tres modes diferents: recàrrega lenta, semiràpida i ràpida. El primer acostuma a realitzar-se a través de la xarxa domèstica, de manera que es triga entre 5 i 8 hores en carregar la bateria fins al 80%. La càrrega semiràpida s’ofereix a través de punts de recàrrega públics i privats, i amb un corrent d’uns 230V i 32A, permet carregar la bateria en un temps que varia entre 1 i 3 hores. Finalment, la ràpida es reserva a estacions de servei, i amb uns 800V pot recarregar el 80% de la bateria en menys de 20 minuts.
