Canvien els models, l’estètica i les prestacions, però un dels aspectes que es manté impertorbable en la immensa majoria d’automòbils, siguin del tipus que siguin, és el de la impossibilitat d’abaixar del tot la finestreta posterior. 

Tot i que sembla que l’origen de la limitació sigui per motius de seguretat, perquè és l’espai habitualment ocupat per criatures i, fins i tot, per animals domèstics, la realitat és que l’autèntic motiu s’ha d’atribuir al disseny, per la falta d’espai efectiu per poder abaixar els vidres fins al final a causa dels pneumàtics posteriors. 

I és que les rodes posteriors estan ubicades en una posició que impedeix el ple recorregut de les finestretes del darrere, al fer una forma d’arc amb el pas de l’eix posterior en la majoria d’automòbils de mida petita i mitjana. 

Pot ser que aquesta petita limitació variï amb l’evolució dels models automobilístics, en els quals cada vegada hi ha més oferta de vehicles de dimensions més àmplies i amb més possibilitats d’encaixar els elements en un espai més gran.