Aquests són els trams de carretera de les comarques gironines on hi ha més accidents de trànsit

En els últims cinc anys, 295 quilòmetres de carretera han acumulat un risc molt superior a la mitjana. Són els anomenats trams d’alta sinistralitat, punts on l’índex de perillositat es dispara i on, entre el 2020 i el 2024, s’han registrat 1.752 accidents i 2.497 víctimes.

Dins d’aquest escenari, Catalunya concentra 45 trams negres repartits arreu del territori. En aquests punts s’hi han produït 562 accidents amb víctimes i 752 persones afectades, cosa que representa un 32% del total d’accidents comptabilitzats en aquest estudi.

Les dades surten d’uns informes elaborats per Automobilistes Europeus Associats (AEA) a partir de xifres del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible. L’anàlisi posa el focus en la xarxa de carreteres de l’Estat —tant vies convencionals com autovies i autopistes— i identifica els quilòmetres on la sinistralitat deixa de ser una anomalia per convertir-se en un patró repetit.

Els punts més delicats de la xarxa

Un dels trams que més preocupen és el quilòmetre 14 de la B-23, on s’han registrat 42 accidents i 62 víctimes durant el període analitzat. També el quilòmetre 13 de la mateixa via apareix entre els punts crítics, fet que consolida aquest corredor com un dels més problemàtics.

A banda d’això, també destaquen altres trams amb alta perillositat, com ara el primer quilòmetre de la B-40, amb 29 víctimes, i diversos punts de la N-340, que continua apareixent entre les carreteres amb més incidència d’accidents.

Les comarques gironines, sota el focus per la N-260

A les comarques gironines, la carretera que concentra més preocupació és la N-260, que travessa el Pirineu d’est a oest. Diversos quilòmetres d’aquesta via superen clarament el llindar de perillositat fixat per l’estudi.

En concret, els quilòmetres 166 i 117 presenten valors molt elevats, tot i que els punts més extrems són els quilòmetres 165 i 161, amb índexs de perillositat especialment alts. Es tracta de trams de carretera convencional de muntanya, amb un traçat exigent, pendents i una pressió de trànsit que incrementen notablement el risc.

Altres vies amb moltes víctimes

També destaquen els quilòmetres 17 i 15 de la T-11, una via amb una elevada concentració de víctimes i considerada entre les més conflictives de tota la xarxa estudiada.

A més, els quilòmetres 1188 i 1159 de la N-340 s’afegeixen al mapa dels punts amb sinistralitat més alta, amb desenes d’accidents acumulats en el període analitzat.

Què mesura l’índex de perillositat?

L’Índex de Perillositat Mitjà (IPM) no només compta quants accidents hi ha en un tram, sinó que també mesura la concentració d’aquests sinistres en relació amb la intensitat del trànsit.

Això permet detectar si el risc és realment anòmal. Quan el valor és molt superior a la mitjana, vol dir que en aquell punt hi ha factors que multipliquen la probabilitat que hi hagi un accident, més enllà del simple volum de vehicles que hi circulen. Aquesta diferència és la que separa un tram molt transitat d’un tram realment perillós.