L’error amb el canvi de marxa que pot fer-te gastar més gasolina sense adonar-te’n

Molts conductors fan servir el canvi de marxes gairebé de memòria, sense pensar si realment circulen en el punt més eficient. En els cotxes de gasolina, triar malament el moment de pujar o baixar de marxa pot provocar que el vehicle gasti més combustible del necessari, encara que al volant no sempre es noti.

Durant anys s’ha repetit que conduir amb marxes llargues i a baixes revolucions ajuda a estalviar. I és cert, però només fins a cert punt. Si el motor va massa “ofegat”, necessita fer més esforç per recuperar velocitat i això pot acabar disparant el consum.

Ni massa revolucionat ni massa ofegat

En una conducció tranquil·la, l’IDAE situa el canvi de marxa dels motors de gasolina entre les 2.000 i les 2.500 revolucions per minut. En els dièsel, el rang recomanat és més baix, entre les 1.500 i les 2.000 rpm.

Això no vol dir que s’hagi de mirar el compta-revolucions tota l’estona, però sí escoltar el cotxe. Si el motor sona forçat, probablement demana una marxa més llarga. Si, en canvi, el vehicle triga a reaccionar quan s’accelera, vibra o sembla que s’ofega, és possible que circuli amb una marxa massa alta.

Portar el motor per sota del seu rang còmode pot fer augmentar el consum, sobretot en pujades, incorporacions, avançaments o quan el cotxe va carregat.

Quan convé reduir de marxa?

L’error no és només pujar de marxa massa aviat. També és habitual esperar massa a l’hora de reduir. En un motor de gasolina, baixar una relació quan el cotxe s’apropa a les 1.500 rpm pot ajudar a recuperar força sense haver de trepitjar tant l’accelerador.

Això és especialment important en carreteres amb pendent, rotondes, trànsit urbà o maniobres lentes. Circular en cinquena o sisena massa aviat pot semblar una manera d’estalviar, però si el cotxe perd força i obliga a accelerar més, l’efecte pot ser just el contrari.

La DGT també recomana una conducció suau, amb velocitat constant, sense accelerades brusques ni frenades innecessàries. L’objectiu és aprofitar millor la inèrcia i evitar que el motor treballi a batzegades.

La mà, fora de la palanca

Un altre hàbit molt comú és conduir amb la mà recolzada a la palanca de canvis. Pot semblar inofensiu, però no és recomanable. La palanca no està pensada per suportar pressió constant i aquest costum pot acabar provocant desgast prematur en alguns elements del sistema de transmissió.

El més segur és portar sempre les dues mans al volant, excepte en el moment exacte de canviar de marxa. A més de millorar el control del vehicle, també ajuda a fer una conducció més precisa i menys brusca.

Conduir bé no és només anar a poc a poc o gastar menys, sinó saber adaptar la marxa a cada situació. Escoltar el motor, anticipar el trànsit i no circular amb el cotxe ofegat pot marcar la diferència entre una conducció eficient i una que fa gastar més gasolina sense que te n’adonis.