La DGT avisa sobre un dels grans perills per a la seguretat viària a la carretera: «En el 90% dels casos hi ha un únic vehicle implicat»

El 2025, les sortides de via van provocar 482 morts i 1.788 ferits greus. Són més víctimes que totes les col·lisions juntes. La majoria es produeixen en carreteres convencionals, en trams de corba i durant el dia.

Una investigació de l’Institut Nacional de Trànsit i Seguretat Viària, que analitza el període 2017-2023, comptabilitza més de 107.000 víctimes en 80.000 sortides de via. Els autors subratllen que aquests sinistres representen el 40% dels morts en carreteres interurbanes.

L’estudi detecta un augment de la mortalitat en horari nocturn, especialment entre les dues i les cinc de la matinada, en vies sense il·luminació, amb climatologia adversa i en traçats amb canvis de rasant. També relaciona una major gravetat amb corbes sense senyalitzar i amb l’antiguitat del vehicle.

Un patró que es repeteix: un sol vehicle, sense reacció

En nou de cada deu sortides de via mortals hi ha un únic vehicle implicat: «en el 90% dels casos hi ha un únic vehicle implicat» En molts casos, no s’observen maniobres de rectificació. Els investigadors apunten a desmais, somnolència o distraccions com a possibles causes quan no hi ha frenades ni girs previs a l’impacte.

Les estadístiques mostren que tres de cada quatre sortides de via mortals estan relacionades amb distraccions o excés de velocitat. L’alcohol apareix en quatre de cada deu conductors implicats en sinistres amb morts. També hi influeixen el consum de drogues i el no ús de sistemes de seguretat.

Els experts coincideixen que el factor humà és determinant. La majoria d’accidents es produeixen perquè el conductor s’adorm, es distreu o fa un cop de volant brusc.

El paper de l’escenari i la infraestructura

La gravetat del sinistre depèn de la velocitat, la dinàmica del vehicle i les característiques de la via. Quan no hi ha barreres de seguretat, els bolcades i els impactes contra talussos o obstacles augmenten la letalitat. En rectes, les sortides de via solen estar vinculades a la pèrdua d’atenció o al son; en corbes, a l’excés de velocitat.

Els investigadors recorren als registradors d’esdeveniments del vehicle, les conegudes «caixes negres», per reconstruir què ha passat. Aquests dispositius permeten saber si el conductor va frenar, va deixar anar l’accelerador o va girar el volant. L’absència total de reacció pot indicar somnolència o un desmai.

Els sistemes avançats d’assistència a la conducció, com la detecció de somnolència, el manteniment de carril o els avisos per distracció, es consoliden com a eines essencials per reduir aquests sinistres.

Formació, vigilància i millors infraestructures: les línies d’actuació

Els experts reclamen més recerca, campanyes de conscienciació i una formació més sòlida per als conductors. També assenyalen la necessitat de millorar les infraestructures, especialment en trams amb corbes perilloses, vorals estrets, obstacles sense protecció o desnivells.

Les administracions treballen en mètodes per avaluar la seguretat de les carreteres mitjançant paràmetres objectius que permetin actuar abans que es produeixin sinistres greus.