Veus pitjor quan condueixes de nit? Aquesta pot ser l’explicació

La conducció nocturna fa respecte a molts conductors. No és només una sensació: quan cau la nit, la carretera canvia. Hi ha menys llum, costa més distingir els marges, els senyals es veuen més tard, els vianants o animals poden aparèixer de cop i els fars dels altres vehicles poden provocar enlluernaments. Tot això fa que conduir de nit exigeixi més atenció i més esforç visual que durant el dia.

De dia, els ulls treballen sobretot amb els cons, unes cèl·lules de la retina que permeten veure els colors i els detalls amb precisió. De nit, en canvi, entren més en joc els bastons, que són més sensibles a la llum però ofereixen una imatge menys nítida. Per això, encara que una persona hi vegi bé durant el dia, pot notar que a la nit li costa més calcular distàncies, llegir senyals o reaccionar davant d’un obstacle.

La por de conduir de nit té una explicació

Molts conductors eviten agafar el cotxe quan es fa fosc perquè se senten insegurs. Aquesta por pot estar relacionada amb el cansament, la falta de costum o males experiències, però també amb una pèrdua real de qualitat visual. A la nit disminueix el contrast, els objectes es detecten més tard i els reflexos dels fars poden fer que el conductor aparti la mirada o perdi uns segons valuosos.

Això és especialment important en carreteres poc il·luminades, túnels o trajectes amb pluja, perquè l’ull necessita temps per adaptar-se als canvis de llum. Després d’un enlluernament, per exemple, la visió no es recupera de manera immediata. Per això és recomanable reduir la velocitat i augmentar la distància de seguretat.

Què és la miopia nocturna?

Un dels motius pels quals algunes persones hi veuen pitjor quan condueixen de nit és la miopia nocturna. Aquesta alteració apareix o s’accentua en condicions de poca llum. Quan la pupil·la es dilata per captar més claror, l’enfocament de l’ull pot canviar lleugerament i provocar una visió més borrosa de lluny.

Això fa que els senyals de trànsit, els llums o els objectes situats a distància es vegin més difuminats. El problema és que moltes persones no ho identifiquen com un defecte visual i ho atribueixen al cansament, a la carretera, a la pluja o als fars dels altres cotxes. Però aquesta pèrdua de nitidesa pot reduir el temps de reacció i augmentar el risc d’accident.

Ulleres, lents de contacte i astigmatisme

Els conductors que fan servir ulleres o lents de contacte han de tenir especial cura amb la graduació. Si no està actualitzada, la conducció nocturna pot empitjorar encara més la visió, sobretot en persones amb miopia.

En el cas de l’astigmatisme, és habitual notar halos al voltant dels llums, més sensibilitat als enlluernaments i una percepció menys clara dels contorns. Els hipermetrops poden patir fatiga visual en trajectes llargs, i les persones amb presbícia o vista cansada poden tenir dificultats per enfocar el quadre de comandament, el navegador o els controls interiors del vehicle quan hi ha poca llum.

Per això, els especialistes recomanen conduir sempre amb la graduació actualitzada, evitar ulleres ratllades o brutes i, si cal, utilitzar vidres amb tractament antireflector.

I què passa amb l’edat?

L’edat també influeix molt en la visió nocturna. Amb els anys, la pupil·la tendeix a fer-se més petita i deixa entrar menys llum. A més, el cristal·lí pot tornar-se més groguenc i menys transparent, cosa que redueix el contrast i dificulta veure detalls en ambients foscos.

Això explica per què una persona gran pot necessitar més llum que una de jove per veure-hi amb la mateixa claredat. També pot trigar més a adaptar-se a la foscor o a recuperar la visió després d’un enlluernament. Per això, conduir de nit no és igual per a tothom: depèn de la vista, de l’edat, de la correcció òptica i de les condicions de la carretera.