Seat i Cupra, un motor industrial i emocional del Mediterrani

Quan Joan Manuel Serrat va compondre el seu tema ‘Mediterráneo’ corria l’any 1970. Havien passat 20 anys des que el 9 de maig de 1950 naixés Seat, 17 anys des que sortís de la planta de la Zona Franca el primer cotxe fabricat per la marca espanyola, el Seat 1400, i 13 anys des que el primer Seat 600 va sortir per posar Espanya sobre rodes.

Si prenem la motivació del Fòrum Mediterrani de Prensa Ibérica trobarem que Seat hi encaixa com un guant. El Fòrum busca conversa, connexions i iniciatives que contribueixin al desenvolupament econòmic, la innovació, la sostenibilitat i la cohesió territorial del Mediterrani, posant el focus en aquelles propostes capaces de millorar el futur i la qualitat de vida de les persones. El que hem dit, Seat i Cupra en tota la magnitud.

El tema de Joan Manuel Serrat, com Seat i Cupra, uneix passions, emocions i arrela al país, un país banyat pel Mediterrani, bressol de cultures i motor d’una industrialització avançada. Avui, 56 anys després que sonessin els acords de Mediterráneo i 76 anys després de la fundació de Seat, l’impuls emocional continua més viu que mai. L’inici de la producció a la fàbrica de Seat de Martorell del nou Cupra Raval (el primer cotxe elèctric fabricat per la firma espanyola a Espanya) marca una fita per al futur. I Seat i Cupra tornen a posar el país sobre rodes. En aquest cas, rodes elèctriques.

La història de la companyia sempre ha anat lligada al Mediterrani, tant per ser zona d’influència com per l’estil, la llum i la creativitat dels seus models. Des d’aquest primer Seat 1400 fins al nou Arona, passant pels Seat 127, els Seat 1430, els Seat Ritmo, els Seat Ibiza (amb la primera generació que es va produir a la fàbrica de Zona Franca el 1984, i la segona que va estrenar el 1993 la planta de Martorell), així com també pel naixement de Cupra el 2018, Seat ha sigut un referent industrial per a Catalunya i Espanya. Enquadrada dins del Grup Volkswagen des de l’any 1986, la marca (les marques) de Seat representa l’esperit jove, rebel i racional. Tot alhora.

L’impacte industrial de Seat i Cupra al múscul econòmic del país és innegable. Primer amb la seva fàbrica de la Zona Franca i posteriorment amb la de Martorell, representa l’empenta tecnològica d’una indústria clau en el PIB nacional. En un sector que representa gairebé el 10% (uns 160 milions d’euros), Seat i Cupra n’assumeixen orgulloses un 1%, gràcies als seus més de 13.000 treballadors (més 100.000 llocs de treball indirectes) i als seus gairebé 500.000 vehicles produïts cada any a la planta de Martorell (la producció total de les dues marques al món voreja els 600.000 cotxes). La companyia, a més a més, manté un important centre d’estampació als terrenys de l’antiga planta de la Zona Franca i un altre de producció de components al Prat de Llobregat.

La fàbrica de Martorell, el cor de la companyia, ocupa una superfície total de més de 2.800.000 m2, equivalent a 400 camps de futbol. En els seus 16 edificis hi treballen actualment unes 12.000 persones de 70 nacionalitats. En els últims 30 anys s’han produït a Martorell més de 12 milions de cotxes de 45 models diferents. Si sumem els 20 milions de vehicles fabricats a la Zona Franca entre 1953 i 1993, estem parlant d’una empresa que ha posat 32 milions de cotxes als carrers, vaja, 128 milions de rodes sobre l’asfalt.

Icona industrial dins del sector, la planta de Martorell, on es produeixen models tant de Seat com de Cupra (i ara també de Volkswagen amb l’ID.Polo), ha viscut una profunda transformació tecnològica enfocada a l’electrificació. El grup ha invertit a Espanya més de 10.000 milions d’euros, l’aposta industrial més gran de la història del nostre país, i Martorell s’ha modernitzat amb 3.000 milions d’euros.

Amb el punt de mira en el futur, les tres línies de producció de la fàbrica són una visió clara del que ha de venir, i és que a Martorell no es tracta només de fer cotxes. La planta és una ciutat industrial al complet, i en els últims anys s’han construït diverses instal·lacions d’alt nivell tecnològic, com un centre de tecnificació d’empleats, un centre de test de bateries, passant per una planta d’acoblament de bateries i una modernitzada línia de muntatge de cotxes elèctrics. Tot enfocat a una electrificació que truca a la porta.

Via: Regió7