Un gol de rebot de Diego Costa va donar la victòria (0-1) a Espanya davant l´Iran en la segona jornada del Mundial de Rússia 2018, dins del Grup B. Van ser tres punts molt soferts davant un rival que es va tancar primer i va fer tremolar després La Roja al Kazan Arena, incapaç de controlar el partit en avantatge, però que permet als de Fernando Hierro complir en el camí a vuitens de final. Espanya en fa prou amb un empat contra un Marroc ja eliminat per classificar-se en la darrera jornada, dilluns que ve. Ara la selecció colidera el grup amb Portugal, amb els mateixos punts (4) i diferència de gols (4-3). Si Espanya i Portugal s´imposen en el proper partit a Marroc i l´Iran, respectivament, es jugaran el primer lloc en funció de l´average general i, si seguís igualat, decidiria el criteri de fair play (l´equip menys amonestat, que ara és Espanya).

L´equip espanyol va rebaixar les expectatives en les sensacions que va deixar el debut davant Portugal, però va guanyar. La selecció havia donat un cop de puny a la taula davant els lusitans, després del terratrèmol Lopetegui, i en un partit ple d´adversitats. No obstant això, en el segon assalt davant l´Iran no va funcionar, li va faltar ritme en un partit incòmode i lleig que va desencallar el tercer gol de Costa a Rússia, ahir de rebot, amb un pèl de fortuna. Tot seguit, els de Hierro no van saber rematar i fins i tot ho van passar malament, tant que el rival va arribar a empatar i gràcies al VAR es va confirmar un fora de joc que ja havia assenyalat l´assistent.

L´Iran, que va guanyar la seva estrena al Marroc i encara somia amb els vuitens, va canviar la seva estratègia conservadora després del gol en contra al minut 54. Espanya no va saber guardar la possessió, va cedir terreny i perdre pilotes que van sembrar el pànic a l´àrea de David de Gea. El porter del United no va ser aquesta vegada protagonista i sí la falta de punteria iraniana. No hi ha rival senzill al Mundial, ho va patir Espanya i també ho va superar per acostar-se als encreuaments de vuitens de final.

Cada partit és una història diferent, i el pati va canviar molt per als espanyols. Espanya va baixar de la muntanya russa contra Portugal per pujar en un creuer sense sobresalts, ni ocasions a la primera part i sí molta desesperació. A La Roja li va faltar velocitat en el seu joc, davant un rival tancat i disposat a deixar córrer el rellotge, còmode tancat al darrere. Els de Fernando Hierro van tenir un parell de guspires en 45 minuts, ni un xut a porta més enllà d´una falta senzilla de Silva. El canari va ser el protagonista de la primera empenta, als 20 minuts. Després entre Isco i Iniesta, però sense rematador en la bona combinació, morint en l´embús vermell de jugadors de Carlos Queiroz. La consigna de parsimònia del tècnic portugués de l´Iran va trasbalsar Espanya.

El porter Beiranvand o el lateral Haji Safi van ser els que més es van recrear a terra. Cada falta a un jugador iranià va esgarrapar ben bé uns minuts, més amb la batussa de cada jugada, a un rellotge en contra dels espanyols. Sense dues accions seguides per trobar el seu futbol, ??l´únic perill seriós a la primera part va ser una rematada de Silva sense sort en el rebuig. Espanya va patir fins que després del descans va buscar més profunditat amb Isco com a baluard.

El malagueny, el millor juntament amb Costa davant Portugal, va irrompre amb verticalitat a la represa i Lucas Vázquez va obrir millor el camp, més enganxat a la banda. Piqué la va tenir en un córner i en la següent jugada Busquets ho va provar des de lluny, un gran dèficit del primer temps. Ansarifard va donar l´ensurt a un David de Gea sense feina, i en la següent va aparèixer de nou Costa. El davanter de l´Atlètic, amb poques pilotes, va aprofitar la primera filtrada per Iniesta per allargar la seva ratxa, després dels dos davant Portugal, amb dosis de fortuna en el rebot amb Rezaeian. Obrir la llauna al cap i a la fi, encara que fos de carambola, ja era molt però el valuós gol no va portar l´efecte desitjat. Espanya va perdre el nord, es va descol·locar i no va semblar estar preparada per al pas al capdavant del rival. L´Iran va canviar el seu guió i va trobar sempre que va voler Azmoun. La segona jugada va ser dels de Queiroz i fins i tot un gol anul·lat a Ezatolahi va tallar l´alè als de Hierro. Ni Koke ni Asensio van millorar una Espanya nerviosa i erràtica que gairebé va acabar demanant l´hora per guanyar per la mínima. I de rebot.