02 de juliol de 2018
02.07.2018
Espanya 1(3)1(4)Rússia
 

Els penals castiguen la poca ambició d'Espanya

Les errades de Koke i Aspas des dels 11 metres després de l'empat al final de la pròrroga deixen fora del Mundial La Roja quan es pensava que era favorita al títol · L'equip de Fernando Hierro es va avançar amb un autogol però un penal per mans de Piqué restableix la igualada · Sense crear perill en 120 minuts, s'acosta la fi d'un cicle

02.07.2018 | 07:11
Els penals castiguen la poca ambició d'Espanya

Una agònica tanda de penals va eliminar ahir a vuitens de final la selecció espanyola de futbol del Mundial de Rússia precisament a mans de l'equip amfitrió (3-4 en els xuts des dels 11 metres després d'un 1-1 en 120 minuts de joc). Espanya va ser una altra vegada incapaç de treure la seva millor versió, ni una almenys de notable, per despatxar a un rival menor però que a l'hora de la veritat va acabar passant a quarts castigant la manca d'ambició del bloc de Fernando Hierro i les errades en els penals de Koke i Aspas.

La Roja va marxar un altre cop de la Copa del Món sense pena ni glòria, com ja li va passar al Brasil 2014 -fase de grups– i en l'Eurocopa de 2016 -també a vuitens. El costat amable del quadre havia disparat les il·lusions d'Espanya, i més després que favorites com Alemanya, Argentina i Portugal ja haguessin fet les maletes però se li va acabar entravessant, incapaç de crear perill a un bloc rus molt discret. La Roja es va trobar amb un gol en pròpia porta per posar-se per davant als 10 minuts, però mai va aconseguir treure a relluir les seves virtuts. Les que fa 10 anys van enamorar precisament davant Rússia i van culminar en victòria a l'Eurocopa de 2008. Un cicle tocat i enfonsat.

Una fórmula que va revitalitzar Julen Lopetegui, però que a dos dies del Mundial va patir el terratrèmol de la seva destitució en el seu salt al Reial Madrid. En aquest filferro s'ha mogut Espanya, sense jugar a futbol i sobrevivint en la fase de grups fins caure eliminat a mans del rival que es volia als vuitens. L'1-0 no va donar confiança ni ritme als de Fernando Hierro. Isco va muntar la guerra gairebé en solitari, com en tot el Mundial, i Espanya es va adormir, ja amb un 1-1 al descans. Ni ritme ni ocasions, tampoc en el rival, fins arribar a la loteria dels penals que va somriure a Rússia.

Aquí hauria pogut apuntar-se algun mèrit David de Gea, el més criticat d'aquests 15 dies, però el Mundial per a Espanya no duia aquest guió. Koke i després Aspas van fallar els seus llançaments, per posar fi a la seva presència al campionat tot i tenir una ratxa de 23 partits sense perdre. La campiona del món de 2010 se n'anava de nou de buit en una gran cita, davant un rival que es va fregava els ulls per donar crèdit a veure's a quarts de final.

Hierro va acabar movent peces, no la del porter, i sí traient Iniesta de l'onze, per Asensio, el més destacat més enllà de tornar a Nacho al lateral dret o a Koke al costat de Busquets. Un moviment arriscat, que va redoblar la brillantor d'Isco, però que també el va deixar sol en la creació de futbol. Per moments, Espanya va pensar que ni tan sols li faria falta, però si.

Ni amfitriona, ni Moscou, ni uns russos amb el ganivet entre les dents. Stanislas Txertxesov va treure una línia de cinc al darrere, va sacrificar Txerixev, i va deixar el primer temps a mercè de la voluntat espanyola. Una destinació en mans d'Isco, l'únic que sobre la gespa semblava gaudir de l'escenari i estirar d'una Espanya que es va trobar amb el gol, regal desafortunat de Ignaixevitx.

Sobre aquesta mínima avantatge va voler recuperar la confiança perduda en la fase de grups la triple campiona d'Europa. Minimitzar errors, assegurar passades i trobar una tranquil·litat gairebé inesperada, només trencada per les espurnes de Isco. El malagueny va aparèixer per tot arreu, però no va aconseguir connectar amb Silva, de nou sense incidència, ni Asensio. Espanya es va començar a dormir i Rússia va superar el vertigen de l'escenari.

Amb La Roja deambulant sense cap profunditat, Rússia va signar el primer tret al Luzhniki, per mitjà de Golovin, i abans del descans va trobar petroli en una mà de Piqué dins l'àrea. Dzyuba, protagonista de la rematada en el córner, es va encarregar de convertir el penal que tornava a Espanya als seus fantasmes. Abans de la mitja part, Costa va rebre la primera pilota al desmarcatge, gràcies a Nacho, sense aprofitar l'oportunitat.

A la represa, Rússia va tornar a ser el bloc sòlid en defensa, amb la pilota a la teulada d'Espanya, apostant per la sortida a la contra amb l'entrada de Txerixhev i Smolov. La Roja va seguir incapaç d'inquietar el porter rus, sense arribades. La gasolina va començar a fallar i, sense claredat d'idees, va saltar Iniesta al camp per intentar ensenyar el camí. Una mica menys de mitja hora per davant, amb els russos en el seu camp i Espanya incapaç de trobar un forat en l'embolic. L'aposta ofensiva amb Aspas per Costa, per fer replegar fins a la seva àrea a l'amfitriona, tampoc va donar cap rèdit.

La traca final va deixar un perillós xut d'Iniesta i tres córners seguits d'Espanya, però no va moure el marcador ni va evitar la primera pròrroga del Mundial. Un temps extra de cames cansades, d'un rival tancat i renunciant a l'atac, mentre els de Hierro gastaven els minuts en una possessió sense intenció ofensiva. Espanya va reclamar un penal a Ramos que el VAR no va concedir. I a la tanda de penals, es va certificar el fracàs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema