| Croàcia | 2 | 1 | Anglaterra |
Mbappé o Modric. Pogba o Rakitic. Griezmann o Mandzukic. Moscou coronarà el diumenge com a campiona del món França o Croàcia, l'única supervivent en el Luzhniki d'un pols duríssim amb Anglaterra, a la qual va batre per 2-1. Croàcia és la segona nació més petita de la història dels mundials a jugar una final (4,17 milions d'habitants) després de l'Uruguai.
Els pupils de Zlatko Dalic van vèncer amb el físic desfet, que no l'orgull ni l'honor, després de remuntar un gol encaixat en el minut 5 i de forçar la pròrroga per tercer partit consecutiu. La seva continuïtat va passar a dependre del funambulisme. Una falta va habilitar Kieran Trippier per a un formidable xut que va acabar en gol, la qual cosa va obstaculitzar la gesta.
La història del conjunt escacat convertia ja en etern el grup capitanejat per Luka Modric, com el 1998 a Davor Suker, Robert Prosinecki i companyia; però, coincidint amb el vintè aniversari d'aquell bronze, la «Generació del 2018» va merèixer un lloc encara més preeminent en la memòria del futbol croat.
S'esperava que jugadors amb el caràcter de Rebic i Mandzukic i la jerarquia de Modric i Rakitic mostressin la reacció. Es va sumar Perisic, amb un tret llunyà que va tombar a Walker. En el següent atac sí que va encertar el '4' en aixecar el botí sobre el cap del '2'. Batut també Pickford (1-1, min. 68) es va reobrir el matx, la semifinal i el desig de fer història. Va guanyar pes l'experiència: amb un potent cop de Perisic que va negar la fusta, només tres minuts després del seu gol. Mandzukic va condensar tota la glòria en un màgic minut 109. Després d'un subtil cop de cap de Perisic, va trobar la pilota on volia: apunt per afusellar amb l'esquerra Pickford.
