Que a França són patriotes és un fet. Ara bé, el que no és tan esperable és que el seu patriotisme es noti a les comarques gironines, en particular a l'Alt Empordà, on a l'estiu es concentren molts turistes francesos. Com si de sobte formés part de les Gàl·lies i no de Catalunya. La final del Mundial va ser l'al·licient perfecte perquè centenars de francesos sortissin al carrer i s'arrepleguessin als bars i restaurants de la Costa Brava per veure guanyar el seu país i poder tornar a lluir el títol de campions del món. A Roses, especialment, la festa va ser sonada, tant que fins i tot els aficionats de França van tallar l'avinguda Rhode, davant del mar, en ple èxtasi.

Després de l'impacte que va causar la semifinal entre França i Bèlgica (1-0), els propietaris dels establiments van decidir tenir-ho tot a punt des de bon matí. Segurament no cabria ni una agulla a les terrasses i s'havien d'assegurar que els seus clients poguessin veure el partit. «Dimarts passat vam reunir gairebé un centenar de persones, hem d'estar preparats per al que pugui passar. Posarem dues pantalles gegants i una serà amb l'antena francesa», comentava l'amo del complex de vacances Les Palmiers de Llançà, Philippe Radigue. Ell, com molts altres, ja ho tenia tot a punt abans del servei del migdia per rebre un boom de clients amb ganes de futbol.

Així va ser. Tota la costa empordanesa, plena a vessar. Descomunal, atapeïda i afrancesada. Moltes sensacions per part dels turistes que tenien ganes de ser campions del món. Els nervis estaven a flor de pell. «Acabem d'arribar de vacances i aquesta tarda ens la passarem veient el partit. Segur que guanyarem. Dissabte va ser la festa nacional i el cap de setmana ha d'acabar rodó», va explicar la família Casini, procedent de Canet-en-Roussilon. El passeig marítim de Roses era una autèntica bogeria. Banderes als balcons, cotxes, terrasses... Perruques, barrets, samarretes i cares pintades. La tricolor onejava per tot arreu. « Allez les bleus», va ser el crit per excel·lència. És clar. A les terrasses no hi cabia ningú des de molt abans que comencés el partit. «Tant si perdem com si guanyem, ho celebrarem. Estem molt orgullosos del nostre equip», van afirmar un grup de joves de Clermont-Ferrand. Tots estaven encantats amb el seu equip.

L'èxtasi entre els aficionats francesos va anar creixent a mesura que arribaven els gols. Un, dos, tres i fins a quatre van poder-ne celebrar. Tot eren crits, rauxa i alegries. Sobretot, a partir del moment que l'àrbitre Nestor Pitana va xiular el final del partit. Una gran massa es va alçar per cridar als quatre vents que França era campiona. De les terrasses, van passar als carrers -a Roses la policia va haver de tallar l'avinguda Rhode- i d'allà a la platja, a dins l'aigua. Tant era que fossin lluny de casa, entre tots van encarregar-se de vibrar junts. «El que ens hem trobat aquí és joia. Hem guanyat i admiro que puguem celebrar-ho a Catalunya com a francesos. Tothom ens respecta, cosa que seria poc probable a França», va dir Jaques Guirauton que ha vingut des de La Corrèze al seu apartament d'estiu a Empuriabrava.

Ja ho diu La Marsellesa allò que «els enemics moribunds vegin el teu triomf i la nostra glòria». I és que els croats, que es van plantar a la final acumulant un desgast important -90 minuts més que França i 116 quilòmetres de més recorreguts sobre el camp-, van veure com l'equip de Didier Deschamps s'emportava el títol. Mentre això passava, la Costa Brava era una festa. De francesos xalant, omplint els carrers i passeigs marítims perquè tothom s'adones de la nova realitat: França és campiona del món.